Diferència entre revisions de la pàgina «Berenguer de Palou (trobador)»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Es desfà la revisió 15911881 de Alejandrohernandez1998 (Discussió) Està confonent Perenguer de Palou, el bisbe, amb Berenguer de Palou, el trobador.
(la vida)
(Es desfà la revisió 15911881 de Alejandrohernandez1998 (Discussió) Està confonent Perenguer de Palou, el bisbe, amb Berenguer de Palou, el trobador.)
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 126 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 126]]
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 140 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 854 fol. 140]]
'''Berenguer de Palou''' (o segons algunes fonts, '''Berenguer de Palol''', o '''de Palazol''') va ser un [[trobador]] [[Catalunya|català]], del [[comtat del Rosselló]]. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada.
Berenguer de Palou (? - 1241) va ser bisbe de la diòcesi de Barcelona des de l'any 1212 fins 1241. Va començar sent canonge de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona quan el seu oncle, també anomenat Berenguer de Palou, era bisbe de la ciutat. Berenguer va arribar a ser un dels més grans col·laboradors que va tenir el rei Jaume I d'Aragó.L'any 1212, poc temps després de ser consagrat bisbe, va marxar al costat del Rei Pere II d'Aragó a la croada contra els musulmans almohades en el que es coneix com la batalla de les Navas de Tolosa, a la província de Jaén.L'any 1219 va participar en la V croada contra Damieta, a Egipte, aportant 50 cavallers i diversos peons.En l'aspecte religiós va fer importants fundacions per als més desvalguts, cedint el castell d'Avinyó del Penedès i altres béns de la seva propietat. Va afavorir la fundació de l'orde de la Mercè l'any 1218. En 1219 també va afavorir la introducció a Barcelona de les ordres dels dominics i els franciscans.Al 1233 el van elegir arquebisbe del capítol de Tarragona, però el papa Gregori IX no va aprovar l'elecció i la va revocar.En 1225 participa amb Jaume I en el lloc de Peníscola.La seva col·laboració amb el rei s'intensifica planificant la invasió de l'illa de Mallorca, en la qual va participar aportant 99 cavallers i 1.000 peons. Com a recompensa, va obtenir 875 cavalleries i 8 molins, en el que avui dia es coneix com el terme municipal de Calvià, en l'anomenada comarca del pariatge. Durant les operacions contra els musulmans que resistien a l'illa, va ser ferit i li van mutilar un peu.L'any 1237 va contribuir a fundar el monestir de Santa Clara de Barcelona.En 1238 va participar en la conquesta de les taifes de Balensiya a València i Dénia. Com a recompensa rep diverses cases i la Senyoria de Almonesir.Berenguer de Palou va morir en 1241 i està enterrat a la capella de Sant Miquel de la catedral de Barcelona.
 
Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la [[Vida (literatura trobadoresca)|Vida]], fou un cavaller de [[Palol (Elna)|Palol]] -Palazol, diu l'original-, al [[Rosselló]], i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els [[segle XII|segles XII]] i [[segle XIII|XIII]] abunden els catalans que porten aquests noms. Es conserven nou composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de les anotacions musicals; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans dels quals es conserva la melodia de les seves [[cançó (trobadors)|cançons]].
 
Una de les seves cançons ([[:s:Cançó (Berenguer de Palou)|S'ieu sabi'aver guiardo]]) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé [[Jaufré III del Rosselló]] i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els [[joglar]]s cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els propis cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat.
 
==Bibliografia==
31.060

modificacions

Menú de navegació