Berenguer de Palou (trobador): diferència entre les revisions
{{confusió|Berenguer de Palou II}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 126 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 126]] |
[[Fitxer:BnF ms. 12473 fol. 126 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 12473 fol. 126]] |
||
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 140 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 854 fol. 140]] |
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 140 - Bérengier de Palazol (1).jpg|thumb|[[BnF]] ms. 854 fol. 140]] |
||
Vicent Peris de valenciá está tot calbo. |
|||
'''Berenguer de Palou''' (o segons algunes fonts, '''Berenguer de Palol''', o '''de Palazol''') va ser un [[trobador]] [[Catalunya|català]], del [[comtat del Rosselló]]. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada. |
'''Berenguer de Palou''' (o segons algunes fonts, '''Berenguer de Palol''', o '''de Palazol''') va ser un [[trobador]] [[Catalunya|català]], del [[comtat del Rosselló]]. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada. |
||
Revisió del 12:38, 24 oct 2015
.jpg)
.jpg)
Vicent Peris de valenciá está tot calbo.
Berenguer de Palou (o segons algunes fonts, Berenguer de Palol, o de Palazol) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. Fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermesén d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Perayylada.
Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la Vida, fou un cavaller de Palol -Palazol, diu l'original-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i XIII abunden els catalans que porten aquests noms. Es conserven nou composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de les anotacions musicals; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans dels quals es conserva la melodia de les seves cançons.
Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Jaufré III del Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els propis cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat.
Bibliografia
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos i miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Circulo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
Referències
- Els trobadors catalans, amb la seua autorització.