Tractat de Fontainebleau (1814): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
detallets
Línia 1: Línia 1:
El '''Tractat Fontainebleau''' es va signar l'[[11 d'abril]] [[1814]] entre [[Napoleó Bonaparte]] i els aliats [[Àustria]], [[Hongria]], [[Imperi Rus]] i [[Prússia]] al [[Palau de Fontainebleau]], en un dels punts finals de la [[sisena Coalició]].
El '''Tractat de Fontainebleau''' es va signar l'[[11 d'abril]] [[1814]] entre [[Napoleó Bonaparte]] i els aliats [[Àustria]], [[Hongria]], [[Imperi Rus]] i [[Prússia]] al [[Palau de Fontainebleau]], en un dels punts finals de la [[sisena Coalició]].


Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'[[Illa d'Elba]]. Com que el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] no havia mai reconegut el [[Primer Imperi Francès]], només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.
Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'[[Illa d'Elba]]. Com que el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] no havia mai reconegut el [[Primer Imperi Francès]], només va signar les parts del tractat que referien a la sort de Napoleó i de sa família.


== Condicions ==
== Condicions ==
* Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del [[Primer Imperi Francès]] i del [[Regne napoleònic d'Itàlia|Regne d'Itàlia]]. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
* Napoleó i els seus hereus renuncien per sempre dels drets a la corona del [[Primer Imperi Francès]] i del [[Regne napoleònic d'Itàlia|Regne d'Itàlia]]. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
* Napoleó i sa esposa [[Maria Lluïsa d'Àustria]] mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de [[Ducat de Parma|Parma]], [[Ducat de Piacenza|Piacenza]] i [[Ducat de Guastalla|Guastalla]];
* Napoleó i sa esposa [[Maria Lluïsa d'Àustria]] mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de [[Ducat de Parma|Parma]], [[Ducat de Piacenza|Piacenza]] i [[Ducat de Guastalla|Guastalla]];
* El seu fill és hereu del [[ducat de Parma]] i obté el títol de Príncep de Parma;
* El seu fill és hereu del [[ducat de Parma]] i obté el títol de Príncep de Parma;
* França pagarà una pensió a sa mare i sos fills;
* França pagarà una pensió a la mare i als fills;
* A l'[[illa d'Elba]] pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.
* A l'[[illa d'Elba]], Napoleó pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.




{{ORDENA:Tractat De Fontainebleau (1814)}}
{{ORDENA:Fontainebleau 1814, Tractat}}


[[Categoria:Tractats de França del segle XIX|Fontainebleau 1814, Tractat De]]
[[Categoria:Fontainebleau|Tractat Fontainebleau 1814]]
[[Categoria:Tractats de l'Imperi Rus|Fontainebleau 1814, Tractat De]]
[[Categoria:Tractats de França del segle XIX]]
[[Categoria:Tractats d'Àustria|Fontainebleau 1814, Tractat De]]
[[Categoria:Tractats de l'Imperi Rus]]
[[Categoria:Tractats de Prússia|Fontainebleau 1814, Tractat De]]
[[Categoria:Tractats d'Àustria]]
[[Categoria:Tractats del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Fontainebleau 1814, Tractat De]]
[[Categoria:Tractats de Prússia]]
[[Categoria:Sena i Marne]]
[[Categoria:Tractats del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda]]
[[Categoria:Sena i Marne|Tractat De Fontainebleau (1814)]]

Revisió del 21:36, 24 oct 2015

El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la sisena Coalició.

Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien a la sort de Napoleó i de sa família.

Condicions

  • Napoleó i els seus hereus renuncien per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
  • Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
  • El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;
  • França pagarà una pensió a la mare i als fills;
  • A l'illa d'Elba, Napoleó pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.