Tractat d'Almizra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 63: Línia 63:


{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}



{{ORDENA:Almizra, Tractat D'}}
{{ORDENA:Almizra, Tractat D'}}

Revisió del 21:15, 24 oct 2015

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat d'Almizra
Imatge
Límits establerts pel tractat d'Almizra
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data26 març 1244 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióel Camp de Mirra (l'Alt Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Signatari

El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella que estipulà els límits del Regne de València.[1] Fou signat el 26 de març del 1244 per Jaume I el Conqueridor i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard, Alfons X el Savi) a Almirra (a la vora de Biar).[2] En el pacte, s'estipulà que les terres al sud de la línia BusotBiarla Vila Joiosa quedaven reservades per a Castella.

Antecedents

El tractat de Cazorla, de l'any 1178, convingut entre Alfons I d'Aragó i Alfons VIII de Castella, havia assignat a la conquesta dels reis aragonesos Xàtiva, Dénia i la Vall de Biar, el port de la qual era el límit de les conquestes castellanes. És a dir, que la Corona d'Aragó ja havia assolit els límits pactats anteriorment, això i la indefinició de les fronteres entre els regnes de Múrcia i de València provocava tensions entre els dos reis.[2]

L'avançament de la conquesta catalanoaragonesa en la direcció d'Alacant i Múrcia va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui, en veure que avançaven península avall els catalans i aragonesos, no respectà aquesta divisió i, el 1242, intentà apoderar-se d'Alzira, que corresponia al comte-rei. Quan Jaume I el Conqueridor va posar setge a Xàtiva, a començos del 1244, l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, a la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establert, i tractà de guanyar-la furtivament mitjançant la rendició en favor seu i en perjudici de Jaume I. Diu el Llibre dels feyts que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l'infant un tenda moresca; però el comte-rei s'assabentà del veritable motiu d'aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l'al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, Jaume el féu penjar.

Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l'any 1240, quan refusà l'oferiment que Zayyan ibn Mardanix li va fer del castell d'Alacant, «...car nós –llegim al Llibre dels feytshavíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...».

L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però, en canvi, el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'Énguera, que tampoc li corresponia. Aleshores, Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de Villena i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.[3]

El tractat

Monument al tractat, el Camp de Mirra.
Representació de la signatura del tractat al Camp de Mirra.

Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou realitzat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el 26 de març del 1244. Aquest tractat delimitava clarament els territoris,[2] tot concedint als castellans Alacant, Aigües i Busot, amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'Almansa i de la línia de l'actual mont Major, anomenat aleshores serra de Larrua. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena d'aquesta serra. Quedaren per al comte-rei els castells de Cazalla,[4] Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dénia i el Regne de València.[5]

La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el Llibre dels fets. Però el text del tractat no fou publicat fins al 1905.

Es creu que el tractat fou signat al Camp de Mirra (Alt Vinalopó), on hui en dia hi ha un monument del 1977 que commemora aquest tractat. El tractat va ser mitjançat per Violant d'Hongria, després que l'infant Alfons estigués a punt d'encetar una guerra entre les dues corones per la conquesta de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Aragó i d'Hongria, com a esposa.

Modificacions posteriors de la frontera

És possible que, pocs mesos després del tractat, es convingués algun tractat complementari, durant el setge de Biar (darreries del 1244 i començos del 1245). Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nord de la riba del Segura són incorporats al Regne de València per Jaume el Just, després de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304)[2] i del Tractat d'Elx (1305).

Folklore popular

En les festes de Moros i Cristians d'aquesta població, es fa una representació teatral de la signatura del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per exemple, el lloc on fou signat exactament; o el perquè d'aquesta divisió territorial i no pas una altra.

Referències

  1. Rovira i Virgili : Història de Catalunya; Tom núm. 4 pàg. 570-571
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 31
  3. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  4. Pot ser Castalla
  5. Suárez Fernández, Luis. Historia de Espana antigua y media. Vol. 1. Ediciones Rialp, 1976, p. 32. ISBN Ediciones Rialp. 

Vegeu també

Bibliografia

  • Ferrándiz Lozano, José. Data Almizrano. Siete siglos y medio de historiografía valenciana sobre el Tratado de Almizra (1244-1994). Diputació Provincial d'Alacant, 1994. ISBN 84-605-1678-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat d'Almizra