Maria Cinta: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Petits retocs |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Maria Cinta''' ([[Barcelona]], [[1952]]) va ser la nena prodigi de la [[Nova Cançó]] |
'''Maria Cinta''' ([[Barcelona]], [[1952]]) va ser la nena prodigi de la [[Nova Cançó]].<ref>{{ref-publicació| cognom = Vilarnau | nom = Joaquim | enllaçautor = | article = Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català | publicació = [[Enderrock]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 172 | data =febrer 2010 | pàgines = p.8-25 |issn = 1136-7393}}</ref> L'any 1964, amb 12 anys, ja havia enregistrat un disc. Va debutar a l'[[Ametlla del Vallès]] compartint escenari amb [[Raimon]]. Va enregistrar set discs en català i dos en francès, alguns amb la companyia de [[Salvador Escamilla]], [[Josep Maria Espinàs]] i els mallorquins [[Queta & Teo]], també va fer una pel·lícula, ''Elisabeth'', i moltes actuacions abans de deixar els escenaris als 16 anys. |
||
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz |
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz. Va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com [[Miquel Martí i Pol]], [[Miquel Desclot]], [[Joan Vergés]], [[Marià Manent]], [[Salvador Espriu]], [[Maria-Mercè Marçal]], etc, així com temes propis i d'altres músics com [[Toti Soler]], [[Josep Maria Bardagí]] o [[Enric Hernàez]]. Diversos àlbums en són testimoni, sent ''Ràdio Capvespre'' un dels més recordats.<ref>[[Miquel Pujadó|Pujadó, Miquel]]: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. ISBN 84-412-0467-5</ref> |
||
==Discografia== |
==Discografia== |
||
Revisió del 12:35, 25 oct 2015
Maria Cinta (Barcelona, 1952) va ser la nena prodigi de la Nova Cançó.[1] L'any 1964, amb 12 anys, ja havia enregistrat un disc. Va debutar a l'Ametlla del Vallès compartint escenari amb Raimon. Va enregistrar set discs en català i dos en francès, alguns amb la companyia de Salvador Escamilla, Josep Maria Espinàs i els mallorquins Queta & Teo, també va fer una pel·lícula, Elisabeth, i moltes actuacions abans de deixar els escenaris als 16 anys.
El 1979 va tornar-hi amb un concepte diferent de la cançó i amb influències brasileres i del jazz. Va compaginar la cançó amb altres activitats, en els seus nous discos va cantar alguns poemes de poetes com Miquel Martí i Pol, Miquel Desclot, Joan Vergés, Marià Manent, Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, etc, així com temes propis i d'altres músics com Toti Soler, Josep Maria Bardagí o Enric Hernàez. Diversos àlbums en són testimoni, sent Ràdio Capvespre un dels més recordats.[2]
Discografia
- 1966: Maria Cinta
- 1979: La darrera nit del món
- 1986: Noctàmbuls
- 1989: Ràdio Capvespre
- 1993: Atmosfera Zero
- 1997: Diari transparent
- 2004: Carta a La Habana (en castellà)
- 2007: Quasi tot
Referències
- ↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, febrer 2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
- ↑ Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril de 2000. ISBN 84-412-0467-5