Gui d'Ussel: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
===Repertoris=== |
===Repertoris=== |
||
* Guido Favati (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 260 |
* Guido Favati (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 260 |
||
* Martí de Riquer, ''Vidas y retratos de trovadores. Textos i miniaturas del siglo XIII'', Barcelona, Circulo de Lectores, 1995 p. 98-102 [Reproducció de la [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]] i algunes [[Razó (literatura trobadoresca)|razós]], amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K] |
|||
*[[Alfred Pillet]] / Henry Carstens, ''Bibliographie der Troubadours'' von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Gui d'Ussel és el número PC 194] |
*[[Alfred Pillet]] / Henry Carstens, ''Bibliographie der Troubadours'' von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Gui d'Ussel és el número PC 194] |
||
Revisió del 17:19, 25 oct 2015
.jpg)
.jpg)
Gui d’Ussel (fl. 1195-1209) fou un trobador occità. Se'n conserven vint composicions, algunes de les quals amb música.
Vida
Gui d'Ussel forma part, amb els seus germans grans Eble i Peire i el seu cosí Elias d'Ussel, dels anomenats quatre trobadors d'Ussel. D'aquests, Gui és el que té una activitat literària més notable. Gui està documentat només un cop en documents d'arxiu (en una donació a l'abadia de Bonaigua de 1195). Segons la vida, ell i els seus germans eren senyors del castell d'Ussel i el seu cosí Elias del proper castell de Charlus,[1] dades a les quals es pot donar credibilitat. La vida també diu que Gui era canonge de Brioude i Montferran i que cantà Margarida d'Albuisson i la comtessa de Montferran però que el llegat del Papa li prohibí continuar fent cançons. Aquestes darreres dades són de veracitat més dubtosa.
Obra
Es conserven 20 composicions de Gui d'Ussel: vuit cançons, tres pastorel·les i nou tensons; d'aquestes, tres amb el seu germà Ebles i quatre amb el seu cosí Elias, una altra amb un Segner Rainaut (potser Rainaut d'Albusson) i una amb Maria de Ventadorn.
La composició més coneguda és Si be·m partetz, mala dompna, de vos. Apareix en gran nombre de cançoners i altres trobadors n'imiten l'estrofisme. És la primera mostra de mala cansó, cançó on el trobador parla malament de la dama que l'ha abandonat per un altre.
Es conserva la música de quatre de les seves cançons.
Cançons
- (194,1)[2] Ades on plus viu, mais apren
- (194,3) Ben feira chanzos plus soven (amb música conservada)
- (194,6) En tanta guisa·m men'Amors (amb música conservada)
- (194,7) Estat aurai de chantar
- (194,8) Ges de chantar no·m faill cors ni razos (amb música conservada)
- (194,11) Ja non cugei qu·em desplagues amors
- (194,12) Ja non cudiei trobar
- (194,19) Si be·m partetz, mala dompna, de vos (amb música conservada)
Tensons
- (194,2=136,1) Ara·m digatz vostre semblan
- (136,1a=194,4) En Gui, digaz al vostre grat
- (129,2=194,5) En Gui, digaz la qal penriaz vos
- (295,1=194,9) Gui d'Uissel, be·m pesa de vos
- (129,3=194,10) Gui, e·us part mon essienz
- (194,16=129,4) N'Eble pus endeptatz
- (194,17=136,4) N'Elias, a son amador
- (194,18=136,6) N'Elias, de vos voill auzir
- (194,18a=413,1) Segner Rainaut, vos qi·us faitz amoros
Pastorel·les
- (194,13) L'autre jorn, cost' una via
- (194,14) L'autre jorn, per aventura
- (194,15) L'autrier, cavalcava
Bibliografia
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 1009-1023 [Comentari, i edició i traducció al castellà de tres composicions i de la vida]
Edicions
- Audiau, Jean, Les poésies des quatre troubadours d'Ussel, publiées d'après les manuscrits. París: Librarie Delagrave, 1922
Repertoris
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 260
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos i miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Circulo de Lectores, 1995 p. 98-102 [Reproducció de la vida i algunes razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Gui d'Ussel és el número PC 194]
Referències
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 1009
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gui d'Ussel |