Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Centres educatius del Bages usant HotCat |
m Correcció: ortografia |
||
Línia 62: | Línia 62: | ||
</ref> |
</ref> |
||
L'escola, en aquells moments, tenia la seu en una part de l'institut de batxillerat de la ciutat, l'actual [[IES Lluís de Peguera]]. |
L'escola, en aquells moments, tenia la seu en una part de l'institut de batxillerat de la ciutat, l'actual [[IES Lluís de Peguera]]. |
||
Durant aquest primer curs 32 estudiants |
Durant aquest primer curs 32 estudiants superaren la prova d'ingrés, dels quals 7 acabaren titulant-se. |
||
La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de [[1957]] |
La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de [[1957]] |
Revisió del 20:37, 26 oct 2015
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | escola politècnica superior | ||||
Història | |||||
Creació | 1942 | ||||
Activitat | |||||
Nombre d'estudiants | 989 (2022) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Directora | Rosa Argelaguet Isanta | ||||
Campus | Manresa | ||||
Part de | Universitat Politècnica de Catalunya | ||||
Indicador econòmic | |||||
Finançament | Públic | ||||
Pressupost | 200.754,95 | ||||
Lloc web | epsem.upc.edu | ||||
L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) és un centre universitari públic, amb seu a Manresa, i que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a fet singular l'Escola acull les instal·lacions del Museu de Geologia Valentí Masachs on s'exposen els minerals i el seu aprofitament a la vida quotidiana.
Història
D'acord amb Pere Gasol [1] les primeres referències sobre l'escola es remunten al 1932, durant el període de la Generalitat republicana. El diàri «El Dia» [2] recull les declaracions fetes per l'aleshores conseller de cultura Ventura Gassol al diari «L'Opinió», dient que tenia al cap la futura creació de l'«Escola de Minaires de Manresa». El centre fou creat l'any 1942 com a «Escola de Capataços Facultatius de Mines» [3] [4] gràcies a l'impuls de la indústria minera del Bages i el Berguedà.
L'activitat docent s'inicià durant el curs 1943-44 amb medis molt precaris essent sots-director José Aramburu Luque (Getafe 1890-1960) [5] , enginyer de mines director de l'explotació de Cardona i pare del militar espanyol José Luis Aramburu Topete.[6] És interessant notar que totes les escoles de facultatius de mines d'aquella època tenien un director únic que era sempre el director de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.[7] L'escola, en aquells moments, tenia la seu en una part de l'institut de batxillerat de la ciutat, l'actual IES Lluís de Peguera. Durant aquest primer curs 32 estudiants superaren la prova d'ingrés, dels quals 7 acabaren titulant-se.
La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de 1957 [8] va assimilar les escoles de facultatius de mines a escoles de tècnics de grau mitjà i l'escola passà a denominar-se «Escola de Pèrits de Mines i Fàbriques Metal·lúrgiques i Mineral·lúrgiques». Aquest canvi legal propicià de facto la independència de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.[7] Com a conseqüència, l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell. La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat s'ocupà també una petita part de l'edifici del Sindicat Vertical a Manresa.
Estudis oferts
Durant la seva història l'EPSEM ha anat ampliant l'oferta d'estudis incorporant nous àmbits temàtics més enllá de l'enginyeria de mines. Durant el curs 2012-2013 l'escola va oferir els següents estudis:
Estudis de grau
- De l'àmbit de l'enginyeria de mines
- Grau en Enginyeria dels Recursos Energètics i Mines
- De l'àmbit de l'enginyeria industrial
- Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica
- Grau en Enginyeria Mecànica
- Grau en Enginyeria Química
- Grau en Enginyeria Elèctrica
- De l'àmbit de l'enginyeria TIC
- Grau en Enginyeria de Sistemes TIC
Estudis de postgrau
- Màster Universitari en Enginyeria dels Recursos Naturals
- Doctorat en Recursos Naturals i Medi Ambient
Vegeu també
- Biblioteca del Campus Universitari de Manresa
- Llista de centres de la Universitat Politècnica de Catalunya
Referències
- ↑ Gasol i Pujol, Pere «Sobre la història de la Escola de Mines de Manresa. Orígens i primer desenvolupament (1942-1964)» (pdf). Dovella [Manresa], 19, 1986, pàg. 45-48. ISSN: 0214-2430 [Consulta: 6 juliol 2013].
- ↑ El Dia [Manresa], 18-10-1932. Arxiu Comarcal del Bages
- ↑ (en castellà) Butlletí Oficial de l'Estat, 04-11-1942.
- ↑ Associació Memòria i Història de Manresa. «L'Escola de Mines». Memòria.cat. [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ Galera Pedrosa, A. «La búsqueda y explotación de la potasa en Cataluña. El parque cultural de la montaña de sal (Cardona, Bages) y la reinterpretación de su historia» (pdf) (en castellà). De Re Metallica, 4, 2005, pàg. 39-57. ISSN: 1577-9033 [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Homenaje a Don José Aramburu y Luque» (pdf) (en castellà). La Vanguardia Española, 18-09-1957, pàg. 15 [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ 7,0 7,1 Actualment aquesta escola es denomina Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid
- ↑ «Ley 20/7/1957 sobre Ordenación de las Enseñanzas Técnicas» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 22-07-1957.
Bibliografia
- Memòria EPSEM. Curs 2011-2012 (pdf), 15 gener 2013, p. 1-194 [Consulta: 8 juliol 2013].