Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Actualitzades referencies raonablement
m Corregit: "fins el"
Línia 70: Línia 70:
Com a conseqüència, el [[1964]] l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Fruit de l'augment d'activitat lectiva s'incorporaren nous professors entre els quals [[Valentí Masachs i Alavedra|Valentí Masachs]]. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat, a partir del curs [[1960|1960-61]] s'ocupà també una petita part de l'edifici del [[Sindicat Vertical]] a [[Manresa]], segons sembla facilitat pel professor de dibuix d'aquell moment Fernando Hurtado<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines (1942-1992)|url = |edició = |llengua = |data = 1993|editorial = Edicions de la UPC|lloc = Barcelona|pàgines = 130|isbn = 84-7653-250-4|editor = Francesc X. Puig Rovira (coord.)}}</ref>. En la mateixa època també s'aconseguí que la [[Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa]] cedís els terrenys on avui es troba l'Escola.
Com a conseqüència, el [[1964]] l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Fruit de l'augment d'activitat lectiva s'incorporaren nous professors entre els quals [[Valentí Masachs i Alavedra|Valentí Masachs]]. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat, a partir del curs [[1960|1960-61]] s'ocupà també una petita part de l'edifici del [[Sindicat Vertical]] a [[Manresa]], segons sembla facilitat pel professor de dibuix d'aquell moment Fernando Hurtado<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines (1942-1992)|url = |edició = |llengua = |data = 1993|editorial = Edicions de la UPC|lloc = Barcelona|pàgines = 130|isbn = 84-7653-250-4|editor = Francesc X. Puig Rovira (coord.)}}</ref>. En la mateixa època també s'aconseguí que la [[Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa]] cedís els terrenys on avui es troba l'Escola.


La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins el moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis<ref name=":0" />.
La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins al moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis<ref name=":0" />.


A partir del curs 1967-68 l'augment d'estudiants de l'IES Lluís de Peguera va obligar a abandonar els espais que l'institut havia cedit a l'Escola. Com a resultat l'Escola s'establí en part en uns locals del C/Barcelona 6 de Manresa, propietat de [[Caixa Manresa|Caixa d'Estalvis de Manresa]]. El 1968 s'incorpora a l'escola [[Francesc X. Puig Rovira|Francesc X. Puig-Rovira]] després de guanyar una oposició. Juntament amb Juan E. Segarra que havia guanyat la primera plaça per oposició a l'Escola el 1964 impulsaran un canvi significatiu a l'Escola en els anys següents. Un dels cavalls de batalla fou la construcció d'un nou edifici en els terrenys que anys abans havia cedit la Cambra. Després de no pocs entrebancs el [[1969]] s'aconseguí que el [[Butlletí Oficial de l'Estat|B.O.E.]] adjudiqués la construcció del nou edifici de l'Escola per valor de 19.513.881 pessetes. Malauradament, l'empresa constructora feu fallida el 1970 i deixà l'edifici a mig construir.
A partir del curs 1967-68 l'augment d'estudiants de l'IES Lluís de Peguera va obligar a abandonar els espais que l'institut havia cedit a l'Escola. Com a resultat l'Escola s'establí en part en uns locals del C/Barcelona 6 de Manresa, propietat de [[Caixa Manresa|Caixa d'Estalvis de Manresa]]. El 1968 s'incorpora a l'escola [[Francesc X. Puig Rovira|Francesc X. Puig-Rovira]] després de guanyar una oposició. Juntament amb Juan E. Segarra que havia guanyat la primera plaça per oposició a l'Escola el 1964 impulsaran un canvi significatiu a l'Escola en els anys següents. Un dels cavalls de batalla fou la construcció d'un nou edifici en els terrenys que anys abans havia cedit la Cambra. Després de no pocs entrebancs el [[1969]] s'aconseguí que el [[Butlletí Oficial de l'Estat|B.O.E.]] adjudiqués la construcció del nou edifici de l'Escola per valor de 19.513.881 pessetes. Malauradament, l'empresa constructora feu fallida el 1970 i deixà l'edifici a mig construir.

Revisió del 04:25, 1 nov 2015

Infotaula d'organitzacióEscola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa
lang=ca lang=ca
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola politècnica superior Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1942
Activitat
Nombre d'estudiants989 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
DirectoraRosa Argelaguet Isanta Modifica el valor a Wikidata
CampusManresa
Part deUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
FinançamentPúblic
Pressupost200.754,95
Lloc webepsem.upc.edu
Telegram: upcmanresa Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) és un centre universitari públic, amb seu a Manresa, i que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a fet singular l'Escola acull les instal·lacions del Museu de Geologia Valentí Masachs on s'exposen els minerals i el seu aprofitament a la vida quotidiana.

Història

D'acord amb Pere Gasol [1] les primeres referències sobre l'escola es remunten al 1932, durant el període de la Generalitat republicana. El diàri «El Dia» [2] recull les declaracions fetes per l'aleshores conseller de cultura Ventura Gassol al diari «L'Opinió», dient que tenia al cap la futura creació de l'«Escola de Minaires de Manresa». El centre fou creat l'any 1942 com a «Escola de Capataços Facultatius de Mines» [3] [4] gràcies a l'impuls de la indústria minera del Bages i el Berguedà.

L'activitat docent s'inicià durant el curs 1943-44 amb medis molt precaris essent sots-director José Aramburu Luque (Getafe 1890-1960) [5] , enginyer de mines director de l'explotació de Cardona i pare del militar espanyol José Luis Aramburu Topete.[6] És interessant notar que totes les escoles de facultatius de mines d'aquella època tenien un director únic que era sempre el director de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.[7] L'escola, en aquells moments, tenia la seu en una part de l'institut de batxillerat de la ciutat, l'actual IES Lluís de Peguera. Durant aquest primer curs 32 estudiants superaren la prova d'ingrés, dels quals 7 acabaren titulant-se. Des d'un punt de vista econòmic l'Escola es finançava majoritàriament de les aportacions de les empreses mineres.

La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de 1957 [8] va assimilar les escoles de facultatius de mines a escoles de tècnics de grau mitjà i l'escola passà a denominar-se «Escola de Pèrits de Mines i Fàbriques Metal·lúrgiques i Mineral·lúrgiques». Aquest canvi legal, que es va començar a aplicar el 1960, propicià de facto la independència de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.[7] Com a conseqüència, el 1964 l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Fruit de l'augment d'activitat lectiva s'incorporaren nous professors entre els quals Valentí Masachs. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat, a partir del curs 1960-61 s'ocupà també una petita part de l'edifici del Sindicat Vertical a Manresa, segons sembla facilitat pel professor de dibuix d'aquell moment Fernando Hurtado[9]. En la mateixa època també s'aconseguí que la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa cedís els terrenys on avui es troba l'Escola.

La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins al moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis[9].

A partir del curs 1967-68 l'augment d'estudiants de l'IES Lluís de Peguera va obligar a abandonar els espais que l'institut havia cedit a l'Escola. Com a resultat l'Escola s'establí en part en uns locals del C/Barcelona 6 de Manresa, propietat de Caixa d'Estalvis de Manresa. El 1968 s'incorpora a l'escola Francesc X. Puig-Rovira després de guanyar una oposició. Juntament amb Juan E. Segarra que havia guanyat la primera plaça per oposició a l'Escola el 1964 impulsaran un canvi significatiu a l'Escola en els anys següents. Un dels cavalls de batalla fou la construcció d'un nou edifici en els terrenys que anys abans havia cedit la Cambra. Després de no pocs entrebancs el 1969 s'aconseguí que el B.O.E. adjudiqués la construcció del nou edifici de l'Escola per valor de 19.513.881 pessetes. Malauradament, l'empresa constructora feu fallida el 1970 i deixà l'edifici a mig construir.

La llei de reforma educativa de 1970 portà nombroses conseqüències. Integrà les escoles de grau mitja a la Universitat com a «Escoles Universitàries» i exigí haver de superar el COU per poder-hi ingressar. A resultes d'això el 1972 comença el procés per integrar l'Escola a la Universitat Politècnica de Barcelona, que comporta la integració en les seves estructures de govern i finalment el canvi de denominació a Universitat Politècnica de Catalunya. La integració a la UPC suposà un impuls important a l'Escola. El 30 de març de 1974 s'inaugurà finalment el nou edifici gràcies a la tasca de Gabriel Ferraté i Josep Manuel Basáñez, en aquell moment Rector i Gerent respectivament de la Universitat. El 1976, arrel de la integració, l'Escola passa a denominar-se «Escola Universitària Politècnica de Manresa».

Estudis oferts

tren miner icona de l'EPSEM
Tren miner a l'EPSEM

Durant la seva història l'EPSEM ha anat ampliant l'oferta d'estudis incorporant nous àmbits temàtics més enllá de l'enginyeria de mines. Durant el curs 2012-2013 l'escola va oferir els següents estudis:

Estudis de grau

  • De l'àmbit de l'enginyeria de mines
    • Grau en Enginyeria dels Recursos Energètics i Mines
  • De l'àmbit de l'enginyeria industrial
    • Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica
    • Grau en Enginyeria Mecànica
    • Grau en Enginyeria Química
    • Grau en Enginyeria Elèctrica
  • De l'àmbit de l'enginyeria TIC
    • Grau en Enginyeria de Sistemes TIC

Estudis de postgrau

  • Màster Universitari en Enginyeria dels Recursos Naturals
  • Doctorat en Recursos Naturals i Medi Ambient


Vegeu també

Referències

  1. ↑ Gasol i Pujol, Pere «Sobre la història de la Escola de Mines de Manresa. Orígens i primer desenvolupament (1942-1964)» (pdf). Dovella [Manresa], 19, 1986, pàg. 45-48. ISSN: 0214-2430 [Consulta: 6 juliol 2013].
  2. ↑ El Dia [Manresa], 18-10-1932. Arxiu Comarcal del Bages
  3. ↑ (en castellà) Butlletí Oficial de l'Estat, 04-11-1942.
  4. ↑ Associació Memòria i Història de Manresa. «L'Escola de Mines». Memòria.cat. [Consulta: 7 juliol 2013].
  5. ↑ Galera Pedrosa, A. «La búsqueda y explotación de la potasa en Cataluña. El parque cultural de la montaña de sal (Cardona, Bages) y la reinterpretación de su historia» (pdf) (en castellà). De Re Metallica, 4, 2005, pàg. 39-57. ISSN: 1577-9033 [Consulta: 8 juliol 2013].
  6. ↑ «Homenaje a Don José Aramburu y Luque» (pdf) (en castellà). La Vanguardia Española, 18-09-1957, pàg. 15 [Consulta: 7 juliol 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 Actualment aquesta escola es denomina Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid
  8. ↑ «Ley 20/7/1957 sobre Ordenación de las Enseñanzas Técnicas» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 22-07-1957.
  9. ↑ 9,0 9,1 Francesc X. Puig Rovira (coord.). L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines (1942-1992). Barcelona: Edicions de la UPC, 1993, p. 130. ISBN 84-7653-250-4. 

Bibliografia


Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_Politècnica_Superior_d%27Enginyeria_de_Manresa&oldid=15948996»