Wenceslao González Oliveros: diferència entre les revisions
| Línia 16: | Línia 16: | ||
{{Inicia taula}} |
{{Inicia taula}} |
||
{{S-off}} |
|||
{{Filera de successions|títol=[[Governador Civil de Barcelona]]<br>[[Fitxer:Escudo de la provincia de Barcelona.svg|35px]]|abans= [[Claudi Ametlla Coll]] |després=[[Antonio de Correa y Veglison]]|anys=juliol [[1939]] – desembre [[1940]]}} |
{{Filera de successions|títol=[[Governador Civil de Barcelona]]<br>[[Fitxer:Escudo de la provincia de Barcelona.svg|35px]]|abans= [[Claudi Ametlla Coll]] |després=[[Antonio de Correa y Veglison]]|anys=juliol [[1939]] – desembre [[1940]]}} |
||
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Moral_and_Political_Sciences.svg|40px|center]] [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]<br />Medalla 15 |
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Moral_and_Political_Sciences.svg|40px|center]] [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]<br />Medalla 15 |
||
Revisió del 09:25, 2 nov 2015
Wenceslao González Oliveros (Salamanca, 1890 - Madrid 1965) fou un filòsof i polític espanyol. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banc Exterior d'Expanya a proposta de José Calvo Sotelo.
Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al Doctor Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.
El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal de Responsabilitats Polítiques fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación.
Obres
- Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
- Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
- Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
- Cataluña y la tradición política española (1965)
Referències
- Referències biogràfiques
- Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistència catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Claudi Ametlla Coll |
Governador Civil de Barcelona juliol 1939 – desembre 1940 |
Succeït per: Antonio de Correa y Veglison |
| Precedit per: José Rogerio-Sánchez García |
 Medalla 15 1949-1965 |
Succeït per: Venancio Diego Carro |