Kaba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Kaaba2.JPG|thumb|250px|La Kaba envoltada de pelegrins]]
[[Fitxer:Kaaba2.JPG|thumb|250px|La Kaba envoltada de pelegrins]]
La '''Kaba''', '''Ka'ba''' o '''Kaaba'''<ref>El mot Kaba inclou en àrab un so, [ʕ] (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions. Segons la [http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Transliteraci%C3%B3_i_transcripci%C3%B3_dels_mots_%C3%A0rabs.pdf proposta preconitzada per l'[[IEC]] per a la transcripció simplificada dels mots àrabs], "la Kaba" és la forma correcta de transcriure aquest nom, tanmateix també són habituals altres transcripcions com ara '''"Ka'ba"''' (cf. {{GEC|0035194|Ka'ba}}), '''"Kaaba"''' o '''"Ka'aba"'''. La primera és aparentment fidel a la transcripció literal tot transcrivint el so [ʕ] per l'apòstrof, la qual cosa es pot considerar una llicència tipogràfica actualment obsoleta, ja que actualment no representa cap complicació l'ús de /ʿ/ per a transcriure el so [ʕ], tal com l'IEC recomana per a una transcripció literal; per contra, en la segona transcripció es transcriu [ʕ] com una "a", la qual cosa no té sentit, ja que aquest so consonàntic faringi no té pràcticament cap similitud amb el so vocàlic [a] català, ni amb l'àrab. La darrera forma és completament desaconsellable, ja que o bé s'hi duplica la transcripció del so [ʕ] (amb l'apòstrof i "a") o aquest es transcriu amb l'apòstrof i es vocalitza amb "a", cosa que no es dóna en el mot àrab original.</ref> (en {{lang-ar|'''الكعبة'''}}, ''al-Ka‘ba'', literalment "el Cub") és un edifici cúbic situat a la [[Meca]] ([[Aràbia Saudita]]) i el lloc més sagrat de l'[[Islam]], vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com "la casa de [[Déu]]", l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici s'hi troba la [[Pedra Negra]], una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngel [[Gabriel]] va oferir a [[Abraham]] quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc [[pilars de l'islam]] (fonament de la religió islàmica) estipula que, almenys un cop a la vida, tot fidel hauria de fer el pelegrinatge a la Meca (''[[hajj]]'') per visitar la Kaba i acomplir-hi certs rituals.
La '''Kaba''', '''Ka'ba''' o '''Kaaba'''<ref>El mot Kaba inclou en àrab un so, [ʕ] (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions. Segons la [http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Transliteraci%C3😉%B3_i_transcripci%C3%B3_dels_mots_%C3%A0rabs.pdf proposta preconitzada per l'[[IEC]] per a la transcripció simplificada dels mots àrabs], "la Kaba" és la forma correcta de transcriure aquest nom, tanmateix també són habituals altres transcripcions com ara '''"Ka'ba"''' (cf. {{GEC|0035194|Ka'ba}}), '''"Kaaba"''' o '''"Ka'aba"'''. La primera és aparentment fidel a la transcripció literal tot transcrivint el so [ʕ] per l'apòstrof, la qual cosa es pot considerar una llicència tipogràfica actualment obsoleta, ja que actualment no representa cap complicació l'ús de /ʿ/ per a transcriure el so [ʕ], tal com l'IEC recomana per a una transcripció literal; per contra, en la segona transcripció es transcriu [ʕ] com una "a", la qual cosa no té sentit, ja que aquest so consonàntic faringi no té pràcticament cap similitud amb el so vocàlic [a] català, ni amb l'àrab. La darrera forma és completament desaconsellable, ja que o bé s'hi duplica la transcripció del so [ʕ] (amb l'apòstrof i "a") o aquest es transcriu amb l'apòstrof i es vocalitza amb "a", cosa que no es dóna en el mot àrab original.</ref> (en {{lang-ar|'''الكعبة'''}}, ''al-Ka‘ba'', literalment "el Cub") és un edifici cúbic situat a la [[Meca]] ([[Aràbia Saudita]]) i el lloc més sagrat de l'[[Islam]], vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com "la casa de [[Déu]]", l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici s'hi troba la [[Pedra Negra]], una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngel [[Gabriel]] va oferir a [[Abraham]] quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc [[pilars de l'islam]] (fonament de la religió islàmica) estipula que, almenys un cop a la vida, tot fidel hauria de fer el pelegrinatge a la Meca (''[[hajj]]'') per visitar la Kaba i acomplir-hi certs rituals.


Actualment està situada al mig del gran pati de la [[Gran mesquita]] (Al-Màsjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de pòrtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (''kiswa'') i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la ''[[talbiyya]]''.
Actualment està situada al mig del gran pati de la [[Gran mesquita]] (Al-Màsjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de pòrtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (''kiswa'') i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la ''[[talbiyya]]''.

Revisió del 17:34, 3 nov 2015

La Kaba envoltada de pelegrins

La Kaba, Ka'ba o Kaaba[1] (en àrab: الكعبة, al-Ka‘ba, literalment "el Cub") és un edifici cúbic situat a la Meca (Aràbia Saudita) i el lloc més sagrat de l'Islam, vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com "la casa de Déu", l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici s'hi troba la Pedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc pilars de l'islam (fonament de la religió islàmica) estipula que, almenys un cop a la vida, tot fidel hauria de fer el pelegrinatge a la Meca (hajj) per visitar la Kaba i acomplir-hi certs rituals.

Actualment està situada al mig del gran pati de la Gran mesquita (Al-Màsjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de pòrtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la talbiyya.

Història

Abans de l'adveniment de l'islam l'indret ja era un centre de culte important on s'adoraven centenars de divinitats diverses; la tribu dels Quraix de la Meca (tribu d'on és eixit el profeta Muhàmmad) era l'encarregada de vetllar sobre la Kaba. Segons la tradició islàmica, l'any 630 Muhàmmad va fer fora totes les estàtues idòlatres, va beneir la Pedra Negra i va declarar que l'edifici era "la casa del Déu únic".

La mateixa tradició també diu que l'edifici va ésser construït fa uns 4000 anys per Abraham i el seu fill Ismael (els musulmans es consideren els descendents d'aquest darrer profeta), per ordre de Déu. Hauria estat feta de pedra al lloc original d'un santuari anterior, establert per Adam. Quan Adam, expulsat del paradís però perdonat per Déu, vingué a habitar la Terra, Déu va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaçament de la Kaba, una tenda feta d'un robí a fi que hi practiqués al voltant girs i curcumval·lacions a imitació dels que fan els àngels al voltant del tron de Déu. Més endavant, va ser Abraham el primer que va construir, en aquell precís lloc, un temple per a la divinitat i, en agraïment, Déu va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la cèlebre Pedra Negra que era blanca originàriament, però ennegrida pels pecats dels homes. Per tot això, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu del tawaf, és a dir, donar set voltes al voltant de la Kaba i tocar finalment la Pedra Negra.

Descripció de l'edifici

La Kaba és un edifici de granit de forma pràcticament cúbica que mesura 13,10 m d'alçària i 11,30 i 12,86 m de costat. No té cap finestra i només té una sola porta, feta d'or, que s'obre tres vegades l'any per a poder fregar el terra amb aigua pouada a la font de Zamzam. L'interior és buit; el sostre és sostingut per tres columnes de fusta i els murs i el terra són coberts de marbre.[2] En un angle hi ha una escala estreta que permet accedir al terrat i que es fa servir un cop l'any per canviar la kiswa, el brocat negre adornat amb versicles alcorànics brodats d'or que cobreix la construcció.

Esquema de la Kaba
  1. Pedra Negra (الحجر الاسود, al-Ḥajr al-Aswad) (angle Sud-est). El 684 la Kaba va ser malmesa per un incendi i la Pedra Negra va esclatar a causa de l'escalfor. El 930 aquesta va ser presa pels càrmates i restituïda, trencada, el 950.
  2. Porta de la Kaba (mur Est), situada a 2,13 metres del sòl.
  3. Canalada d'or per evacuar l'aigua de pluja (mur nord)
  4. Aix-Xadharwan (الشاذروان, ax-Xāḏarwān), sòcol que també permet evacuar l'aigua de pluja.
  5. Zona anomenada hatim (الحطيم, al-Ḥaṭīm), delimitada per un petit mur dit pedra d'Ismael que correspon a una part de la Kaba original, sota la qual seria enterrada Agar, la mare d'Ismael.
  6. Múltazam (ملتزم, Multazam, "lligat per un compromís"), pany de paret entre la porta de la Kaba i la Pedra Negra.
  7. "Estació d'Abraham" (مقام إبراهيم, Maqām Ibrāhīm): a mesura que Abraham i el seu fill construïen la Kaba i que aquesta anava prenent alçada, el profeta s'hauria enfilat sobre aquesta pedra tot deixant-hi l'empremta dels seus peus.
  8. Angle de la Pedra Negra (sud-est).
  9. Angle del Iemen (sud-oest). Aquest angle està constituït per una sola gran pedra vertical, i els pelegrins solen tocar-la o saludar-la.
  10. Angle de Síria (nord-oest).
  11. Angle de l'Iraq (nord-est).
  12. Kiswa (كسْوة الكعبة, Kiswat al-Kaʿba), brocat de seda negra que cobreix l'edifici.
  13. Línia feta amb marbre que indica l'inici i la fi de les circumval·lacions.
  14. Indret que a vegades s'anomena "Estació de Gabriel" (مقام جبريل, Maqām Jibrīl).

Nota

  1. El mot Kaba inclou en àrab un so, [ʕ] (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions. Segons la proposta preconitzada per l'IEC per a la transcripció simplificada dels mots àrabs, "la Kaba" és la forma correcta de transcriure aquest nom, tanmateix també són habituals altres transcripcions com ara "Ka'ba" (cf. «Kaba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.), "Kaaba" o "Ka'aba". La primera és aparentment fidel a la transcripció literal tot transcrivint el so [ʕ] per l'apòstrof, la qual cosa es pot considerar una llicència tipogràfica actualment obsoleta, ja que actualment no representa cap complicació l'ús de /ʿ/ per a transcriure el so [ʕ], tal com l'IEC recomana per a una transcripció literal; per contra, en la segona transcripció es transcriu [ʕ] com una "a", la qual cosa no té sentit, ja que aquest so consonàntic faringi no té pràcticament cap similitud amb el so vocàlic [a] català, ni amb l'àrab. La darrera forma és completament desaconsellable, ja que o bé s'hi duplica la transcripció del so [ʕ] (amb l'apòstrof i "a") o aquest es transcriu amb l'apòstrof i es vocalitza amb "a", cosa que no es dóna en el mot àrab original.
  2. vegeu il·lustració a centerblog.net

Enllaços externs