Neolític antic: diferència entre les revisions
m ortografia |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''Neolític inicial''' es va iniciar |
El '''Neolític inicial''' es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a través del [[Danubi]] i la [[Mediterrània]]. |
||
L’existència de contactes entre Orient i la [[Península Ibèrica]] |
L’existència de contactes entre Orient i la [[Península Ibèrica]] està acreditada per algunes troballes. |
||
La primera fase del neolític la situaríem a [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] entre el [[Mil·lenni VI aC|4.500 aC]] |
La primera fase del neolític la situaríem a [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] entre el [[Mil·lenni VI aC|4.500 aC]] i el [[Segle XXXV aC|3.500 aC]] i és possible que influencies culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental. |
||
A [[Catalunya]] s'han datat objectes neolítics del [[Mil·lenni V aC|4300 aC]] |
A [[Catalunya]] s'han datat objectes neolítics del [[Mil·lenni V aC|4300 aC]] |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien de [[Anatòlia]], i que van seguir el curs del Danubi, i després la [[Vall del Po]], per arribar als [[Pirineus]]. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada es problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals |
A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien de [[Anatòlia]], i que van seguir el curs del Danubi, i després la [[Vall del Po]], per arribar als [[Pirineus]]. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada es problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals |
||
==Neolític a la |
==Neolític a la zona de parla catalana == |
||
A la zona litoral catalana sembla haver-se produït l’assentament de poblacions foranes que van desplaçar o absorbir a la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de la anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental ([[Síria]], [[Turquia]]). |
A la zona litoral catalana sembla haver-se produït l’assentament de poblacions foranes que van desplaçar o absorbir a la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de la anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental ([[Síria]], [[Turquia]]). |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influencies d’orient fa pensar que des allí la civilització s’estengués cap al interior. |
L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influencies d’orient fa pensar que des allí la civilització s’estengués cap al interior. |
||
Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la ma contra pedres mes grans i planes. La [[farina]] obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitat petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament.Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció |
Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la ma contra pedres mes grans i planes. La [[farina]] obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitat petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament. Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció |
||
Aquesta primera civilització neolítica, estesa per el nord d'Àfrica, País |
Aquesta primera civilització neolítica, estesa per el nord d'Àfrica, País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s’allunya molt de les zones costeres. S’observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la cara al [[Adriàtic]]. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, lo que no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades. |
||
Les coves |
Les coves més destacades a Catalunya són les de [[Montserrat]] (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de [[Collbató]], o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al [[Baix Llobregat]], el [[Penedès]], el [[Priorat]] i més avall de l'[[Ebre]] continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a [[Bocairent]], la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d’or, a [[Beniarrès]]) |
||
Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia): |
Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia): |
Revisió del 19:15, 31 jul 2005
El Neolític inicial es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània.
L’existència de contactes entre Orient i la Península Ibèrica està acreditada per algunes troballes.
La primera fase del neolític la situaríem a Catalunya i el País Valencià entre el 4.500 aC i el 3.500 aC i és possible que influencies culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Més dubtosa és la penetració de l'element humà oriental.
A Catalunya s'han datat objectes neolítics del 4300 aC
Neolític inicial a la Peninsula Ibèrica
A la Península Ibèrica van arribar els primers emigrants orientals després del 4.500 aC. Es creu que venien de Anatòlia, i que van seguir el curs del Danubi, i després la Vall del Po, per arribar als Pirineus. També pogueren arribar emigrants orientals per via marítima, contornejant les costes Mediterrànies, i encara que aquesta arribada es problemàtica, els assentaments majoritàriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l’arribada dels orientals
Neolític a la zona de parla catalana
A la zona litoral catalana sembla haver-se produït l’assentament de poblacions foranes que van desplaçar o absorbir a la població existent i van donar origen a una societat diferenciada de la anterior mesolítica. Sembla provat que venien de la Mediterrània Oriental (Síria, Turquia).
L’arribada a la costa Mediterrània de viatgers procedents d’orient o d’altres llocs però que ja havien tingut contactes o influencies d’orient fa pensar que des allí la civilització s’estengués cap al interior.
Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tècniques agrícoles. Viuen bàsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tècnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandària que es podien agafar amb la ma contra pedres mes grans i planes. La farina obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitat petites properes als rius i en valls fèrtils. S’enterraven acuradament. Encara que coneixien l’agricultura, eren bàsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recol•lecció
Aquesta primera civilització neolítica, estesa per el nord d'Àfrica, País Valencià, Catalunya, el sud-est francès i Itàlia, no s’allunya molt de les zones costeres. S’observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, el Nord d'Àfrica, el sud-est francès i la Península Italiana, sobretot de la cara al Adriàtic. Rarament els seus assentaments estaven situats a més de cent kilòmetres de la costa, lo que no vol dir que no difongueren els seus hàbits culturals a zones més allunyades.
Les coves més destacades a Catalunya són les de Montserrat (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de Collbató, o la cova freda al mateix terme) però n'hi ha al Baix Llobregat, el Penedès, el Priorat i més avall de l'Ebre continuant pel País Valencià (on destaquen la cova de la Sarsa a Bocairent, la cova de Bocairent també en aquest terme i la cova d’or, a Beniarrès)
Les pintures apareixen a molts indrets dels Països Catalans o de les rodalies (Aragó i Murcia):
- Coves de Cogul o Roca dels Moros, a Cogul de les Garrigues
- Tivissa i el Perelló (Tarragona)
- La Sènia
- Rojals
- Calapatà
- Vall de l'Aigua Amarga (mes enllà d'Alcanyis)
- Barranc dels gascons
- Els Cecans (Calaceit)
- diverses al Albarraci
- Morella la vella (Cove del Roure)
- Barranc de la Valltorta (termes de Tirig i d'Albocacer)
- Barranc de la Gassulla (Ares del Maestrat)
- Les Dogues
- Cova Remigia (Ares del Maestrat)
- La Joquera (Borriol)
- Cova de l'Aranya (Ricorp)
- Dues Aigües
- diverses a Alacant i alguns llocs de Murcia destacant la cova de La Sarga, prop d'Alcoi.