Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista.

Vista de la manifestació del 10 de juliol de 2010 al Passeig de Gràcia de Barcelona convertida en una multitud independentista que va aplegar un milió i mig de persones (segons els organitzadors) rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.

L'Independentisme català és el corrent polític, derivat del nacionalisme català, que propugna la independència de Catalunya, o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França (la Catalunya Nord és sota sobirania francesa) i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

L'independentisme català basa les seves tesis sobre el principi que Catalunya és una nació, al·ludint a una diversitat d'arguments, que, sense entrar en els matisos de cada grup ideològic, tenen una base comuna en el dret a l'autogovern ple, l'autogestió financera, la capacitat de decidir sobre el model socioeconòmic, la defensa de la cultura i la llengua catalanes, la preservació del dret civil català, alhora que també la poden motivar sentiments de pertinença o motius històrics. Aquests motius varis es desgranen en un seguit d'anàlisis segons els diferents corrents ideològics, i mostren els avantatges que Catalunya esdevingui un estat independent.

La bandera independentista catalana és principalment l'estelada, encara que també s'utilitza la bandera de Catalunya.

Història

Inicis

Els primers antecedents històrics de l'independentisme polític català, són incerts, des de l'abolició de les Constitucions catalanes, amb els Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió, hi hagué diversos moviments populars que reivindicaren, de forma més o menys explícita, una república catalana en els diversos alçaments que sacsejarien Catalunya al llarg del segle XIX, però no ho feren encara amb un projecte polític nacionalista modern.

El president i restaurador de la Generalitat, Francesc Macià

L'independentisme o separatisme català nasqué com a moviment polític modern clarament a finals de la primera dècada del segle XX, inspirat pel nacionalisme irlandès, que captava l'atenció internacional des de l'alçament de Pasqua de 1916 i la seva lluita contra l'imperi britànic.

En aquest clima havien aparegut les primeres publicacions independentistes catalanes, l'any 1918. I els primers partits polítics independentistes. Des de principis de segle s'havien anat formant, a redós de la Unió Catalanista els primers moviments de tendències separatistes que confluirien en la creació de la Federació Democràtica Nacionalista (1919) i d'on sorgiria el que seria el primer grup que es declararia separatista: Estat Català, dirigit per Francesc Macià, un grup que en el primer temps emprengué activitats armades. La FDN tindria una vida efímera i, molt aviat, Estat Català esdevindria una organització política (1922) que comptarà amb una branca militar, la suborganització Bandera Negra (1926). La dictadura de Primo de Rivera, amb una ferotge repressió alhora contra les organitzacions catalanistes, inclòs l'incipient independentisme; i contra el moviment obrer, contribuïren a acostar-los. Dirigents obrers com Salvador Seguí ja s'havien mostrat favorables a la independència de Catalunya.

L'any 1926 tindrien lloc els Fets de Prats de Molló, en què Francesc Macià encapçalà un intent fallit d'impulsar una insurrecció armada independentista,. per la qual arribà a un aliança amb el sindicalisme de la CNT i les forces obreres per a convocar una vaga general. El fracàs militar però, es convertí en un èxit de propaganda, i el judici a Macià aconseguí donar un gran ressò a la reivindicació d'independència tant a dins del país com a escala internacional, i convertí Macià en una icona popular. Un cop a l'exili, Macià fundaria a Cuba el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, inspirat en el Partit Revolucionari Cubà de José Martí i Máximo Gómez Báez. Un fet clau fou la proclamació de la Constitució de l'Havana, l'any 1928, que posava les bases de la Constitució provisional de la República Catalana. El text de la Constitució de l'Havana tingué una important difusió.

Ja a la dècada dels 30 aparegueren altres partits independentistes com Nosaltres Sols! (1931), el Partit Nacionalista Català (1932), o el Partit Català Proletari (1932). L'any 1936 el darrer s'integraria al Partit Socialista Unificat de Catalunya i els dos primers s'integrarien novament a Estat Català. En aquests anys l'independentisme en la pràctica, només actuava en l'àmbit del Principat de Catalunya. El Partit Català Proletari, liderat per Jaume Compte seria el primer precedent, d'independentisme socialista. Amb la caiguda de la Restauració monàrquica (Alfons XIII) i Primo de Rivera, i l'adveniment de la República espanyola (1931), el republicanisme català s'unirà i formarà Esquerra Republicana de Catalunya. També s'hi unirà gran part del "separatisme" liderat per Francesc Macià tot i mantenir certa estructura pròpia (les JEREC). Macià esdevindrà el cap de tot aquest moviment i, després de la proclamació de la República Catalana, s'aconseguirà que Madrid concedeixi autogovern de Catalunya. Macià i, després, Lluís Companys arribaran a presidents de la Generalitat republicana, amb gran suport del poble, però acceptant la Generalitat i renunciant de fet a un estat propi.

Franquisme

Pintada a Vilassar de Mar.

Després de la Guerra Civil espanyola, el Front Nacional de Catalunya n'esdevé la principal referència. El FNC emprendria una intensa activitat agitativa i de resistència, arribant a col·laborar amb les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial amb l'esperança d'obtenir rèdits per a la causa catalana amb la victòria aliada contra el feixisme. La fi de la guerra i el suport de les potències occidentals a Franco en el nou context de guerra freda frustrà aquesta estratègia, però el Front prosseguí les seves activitats al llarg dels següents anys. Fou a finals de la dècada de 1960 que, a partir dels sectors univeritaris del Front, i després d'un intens però respectuós debat ideològic al si del FNC, aparegué el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, fundat l'any 1968, d'orientació marxista. Amb aquest darrer, s'inicia el naixement de l'independentisme modern que reivindica els Països Catalans, amb un component ideològic d'esquerra: l'Esquerra Independentista.

A partir de la dècada de 1970, l'independentisme s'organitzà en diferents faccions, mentre naixien altres grups, incloses organitzacions armades clandestines com EPOCA o Terra Lliure.

Transició

El final del franquisme, amb la mort de Franco, a banda de les llibertats de democràcia formal assolides, els canvis que vingueren després en relació a l'estructura de l'estat, que el discurs oficial ha qualificat de "Transició democràtica", suposaren un procés de reforma pactat entre les direccions dels partits majoritaris, front la Ruptura democràtica que reclamaven inicialment les instàncies antifranquistes com l'Assemblea de Catalunya, que incloïa entre els seus punts el dret a l'Autodeterminació. Així, des del punt de vista de l'independentisme en realitat el procés reforçà el pilar fonamental de la unitat indissoluble de la "nación española", i posava l'exèrcit espanyol com a garant d'aquesta unitat, principis consagrats en els primers articles de la constitució espanyola de 1978. En aquest marc, per a l'independentisme les autonomies catalanes quedaren com a entitats subalternes sense poder polític propi efectiu. L'esquerra independentista denuncià aleshores el que això significava, quedant-se sola en la denúncia del règim autonòmic. Durant 16 anys, de 1979 a 1995, desenvolupà una estratègia de propaganda armada que permeté l'aparició d'un incipient moviment social i polític que aconseguí estendre socialment, per primera vegada en la història de forma massiva, les posicions explícitament independentistes.

A la dècada de 1980, la creació del Moviment de Defensa de la Terra aglutinà majoritàriament l'independentisme polític, fins que a finals d'aquesta dècada es dividiria en diferents faccions, i l'any 1992 rebria una important sotragada repressiva. Mentrestant altres moviments com la Crida a la Solidaritat i, a principis de la dècada de 1990, partits com Esquerra Republicana de Catalunya, evolucionaren cap a posicions independentistes. És a principis de la dècada dels 90 que Terra Lliure s'autodissol, tot i que un altre grup armat, els Escamots Autònoms d'Alliberament va actuar el 1994.

Actualitat

Articles principals: Procés independentista català i Referèndum d'autodeterminació de Catalunya

El President de la Generalitat Artur Mas i el Cap de l'oposició Oriol Junqueras, signant el pacte de governabilitat 2012-2016 el dia 19 de desembre del 2012.

Actualment existeixen dues formacions amb representació parlamentària amb vocació clarament independentista, els quals són Esquerra Republicana de Catalunya, amb postulats social-demòcrates, i la Candidatura d'Unitat Popular, d'ideologia socialista i partidària de la radicalitat democràtica. Solidaritat Catalana per la Independència, de caràcter transversal, va tenir-hi representació del 2010 al 2012. ERC actualment té 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears i fora dels Països Catalans 1 eurodiputat, 3 diputats al Congrés dels Diputats d'Espanya i 4 senadors al Senat d'Espanya. A nivell local és el 3r partit amb més regidors del Principat de Catalunya, i en altres territoris catalanoparlants disposa de 8 regidors a Mallorca i a Eivissa i 10 regidors al País Valencià, mentre que la CUP, que amb el nom de CUP-Alternativa d'Esquerres es presentava el 2012 per primera vegada al Parlament de Catalunya, disposa de 3 diputats al Parlament de Catalunya.

Mapa dels municipis (blau fosc) i les comarques (blau clar) catalans que fins ara s'han declarat Territori català lliure.

Municipis adherits a l'Associació de Municipis per la Independència.

Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Suport electoral dels partits nacionalistes a Espanya.

També hi ha sectors independentistes a partits nacionalistes amb representació parlamentària com el Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Iniciativa per Catalunya Verds, o Convergència i Unió, sobretot entre les seves joventuts, i amb les paraules de l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, qui ha reiterat el seu eventual vot favorable a un referèndum sobre la independència, i la voluntat d'encetar la transició nacional, tot i que no hi dóna un suport formal, ja que no hi figura en els seus programes electorals i s'ha abstingut en les votacions sobre qüestions independentistes al Parlament de Catalunya. A l'àmbit local, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), impulsada per l'Esquerra Independentista, obtingué 101 regidors a les eleccions locals del 22 de maig de 2011, arribant a ser tercera força en capitals de comarca com Berga, Vilafranca del Penedès, Vic o Valls i aconseguint quatre alcaldies: Arenys de Munt, Celrà, Navàs i Viladamat. En general, l'Esquerra Independentista actual l'integren organitzacions i partits com Endavant, l'MDT i la CUP, i les organitzacions juvenils com Arran (unió de Maulets, CAJEI i altres col·lectius).

En l'àmbit extra-parlamentari, a banda de Solidaritat Catalana per la Independència, també hi ha Reagrupament Independentista i Estat Català, de caràcter més testimonial.

En l'àmbit estudiantil, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és l'organització estudiantil majoritària a les universitats dels Països Catalans, la qual es troba vinculada a l'Esquerra Independentista. De caràcter més transversal trobem la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), amb una implantació important a les universitats catalanes.

La manifestació independentista del 7 de març de 2009 a Brussel·les, promoguda per la plataforma Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació i amb el lema We want a Catalan State, va suposar un punt d'inflexió de l'independentisme català i va permetre la visualització de les reclamacions independentistes catalanes a nivell internacional.

Fitxer:Mapa Autonòmic d'Espanya en una Catalunya independent.jpeg

Mapa autonòmic d'Espanya en cas de que Catalunya s'independitzés.

El 13 de setembre del 2009 es va fer una consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt. El sí que es va imposar amb un 96,2% sobre un 41% de la participació. Basant-se en aquest èxit es va iniciar un procés semblant, havent organitzat a hores d'ara moltes més consultes sobre la independència. Aquest ha estat un moviment cívic que ha recollit al voltant de 600.000 vots favorables a la independència, havent permès votar a la meitat de la població catalana.

Tot aquest moviment social, es veu reflectit en les diferents enquestes que s'elaboren, on s'assenyala una tendència creixent dels partidaris d'un estat propi, front els autonomistes, federalistes i regionalistes. Aquest gràfic que es mostra prové dels resultats de les enquestes que realitza periòdicament el Centre d'Estudis d'Opinió, organisme dependent de la Generalitat.

El 14 de desembre de 2011 a Vic es va crear l'Associació de Municipis per la Independència una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.

Des del 3 de setembre de 2012, diversos municipis de Catalunya s'han proclamat Territori Català Lliure a partir d'una moció aprovada pel ple de l'ajuntament corresponent.

La Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" va tenir lloc a Barcelona l'11 de setembre durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que "el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya".

El 18 de desembre de 2012 i conegut com a Pacte per la Llibertat es va acordar que el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya està previst que se celebri durant el 2014, segons un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Resultat de la votació de la Declaració de Sobirania

El 23 de gener de 2013 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya que va ser una resolució amb la qual es va acordar iniciar el procés cap al dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions.

El 12 de febrer de 2013 es va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) que és un òrgan creat per la Generalitat de Catalunya el 2013, segons Decret 113/2013, de 12 de febrer, per tal d'assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya i assoliment del referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Estelada humana a la plaça de Crist Rei de Manresa el 7 de juliol de 2013

El 19 de març de 2013 la Llei de consultes de Catalunya es va admetre a tràmit amb el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. Es tramitarà per la via d'urgència per tal de ser aprovada al ple de l'octubre de 2013.

El 26 de juny de 2013 a l'auditori del Parlament de Catalunya es va fer la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir en el que hi participaren una quarantena d'entitats formades per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques. pactant a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya

El 26 de juliol de 2013, Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, li envia a Mariano Rajoy, President del Govern d'Espanya, una carta reclamant pactar la consulta.

Recorregut de la cadena humana.

L'Onze de Setembre de 2013, fent coincidir amb la Diada Nacional de Catalunya, es va fer la Via Catalana cap a la Independència, que va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa ElClauer.cat. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ser «un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».

En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

El 12 de desembre de 2013 es va anunciar la Convocatòria per al Referèndum d'autodeterminació de Catalunya, també anomenat La Consulta, que és un referèndum d'independència que està previst que es celebri el 9 de novembre de 2014. La sol·licitud del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya per tal que fos transferida la competència de convocar el referèndum al Govern de Catalunya va ser refusada. Aquesta negació, a manca d'una llei de consultes de Catalunya, en tràmit parlamentari, que desenvolupi la competència per convocar consultes, esgota de fet la via legal, tot segons les lleis del Govern d’Espanya, per a convocar-lo.

A finals de l'agost de l'any 2014, la llei de consultes de Catalunya fou avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, a l'espera de la resposta del Govern d'Espanya.

Conjuntures d'independència o de segregació d'Espanya o França

• 988: Borrell II nega el vassallatge dels comtats catalans al rei francès Hug Capet.
• 1641: Els Braços Generals presidits per Pau Claris proclamaren la república catalana el 17 de gener
• 1641-1652: El 23 de gener de 1641 els Braços Generals presidits per Pau Claris proclamaren Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, posant el principat de Catalunya sota sobirania francesa. A la mort de Lluís XIII el 1643 ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins al 1652, reincorporada novament a la Monarquia Hispànica.
• 1712: Proposta de creació d'una República catalana sota la protecció del Regne Unit.
• 1810-1812: Napoleó concedeix la independència a Catalunya sota tutela de França.
• 1812-1814: Catalunya és annexionada a França per Napoleó.
• 1814: Catalunya és reincorporada al Regne d'Espanya de Ferran VII.
• 1873: Es proclama l'Estat català dins de la República federal.
• 14-17 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana.
• 6 d'octubre de 1934: Lluís Companys proclama l'Estat català dins de la República federal espanyola.

Suport social

Article principal: Estudis del suport social a la independència de Catalunya

Dades del CEO sobre una enquesta on es pregunta el model d'estat que els catalans volen per la seva nació.

Les dades d'alguns estudis recents sobre l'independentisme català són els següents:

El CEO va començar a preguntar directament sobre un referèndum independentista des de la segona onada de 2011:

Data	Sí a la independència (%)	No a la independència (%)	S'abstindria (%)	Altres respostes (%)	No ho sap (%)	No contesta (%)
2a onada 2011	42,9	28,2	23,3	0,5	4,4	0,8
3a onada 2011	45,4	24,7	23,8	0,6	4,6	1,0
1a onada 2012	44,6	24,7	24,2	1,0	4,6	0,9
2a onada 2012	51,1	21,1	21,1	1,0	4,7	1,1
3a onada 2012	57,0	20,5	14,3	0,6	6,2	1,5
1a onada 2013	54,7	20,7	17,0	1,1	5,4	1,0
2a onada 2013	55,6	23,4	15,3	0,6	3,8	1,3
3a onada 2013	54,7	22,1	15,7	1,3	4,9	1,4

Entitat organitzadora de l'estudi	Any	D'acord (%)	En desacord (%)	Abstenció/Li és igual (%)	Indecisos (%)	No contesta (%)
Centro de Investigaciones Sociales (CIS)	2001	35,9	48,1	-	13,3	2,8
Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS)	2007	31,7	51,3	14,1	-	2,9
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)	2009	50,3	17,8	24,6	5,8	1,4

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fa una pregunta semblant al Baròmetre d'Opinió Política que fa periòdicament. Els resultats són els següents:

Data	Estat independent (%)	Estat federal (%)	Comunitat autònoma (%)	Regió (%)	No ho sap (%)	No contesta (%)
Juny de 2005	13,6	31,3	40,8	7,0	6,2	1,1
Novembre de 2005	12,9	35,8	37,6	5,6	6,9	1,2
Mar'ç' de 2006	13,9	33,4	38,2	8,1	5,1	1,2
Juli'ol' de 2006	14,9	34,1	37,3	6,9	6,1	0,7
Octubre de 2006	14,0	32,9	38,9	8,3	5,1	0,8
Novembre de 2006	15,9	32,8	40,0	6,8	3,7	0,8
Mar'ç' de 2007	14,5	35,3	37,0	6,1	4,9	2,2
Juli'ol' de 2007	16,9	34,0	37,3	5,5	5,4	1,0
Octubre de 2007	18,5	34,2	35,0	4,7	6,0	1,5
D'esembre' de 2007	17,3	33,8	37,8	5,1	5,0	1,0
Gener de 2008	19,4	36,4	34,8	3,8	4,1	1,6
Maig de 2008	17,6	33,4	38,9	5,1	4,3	0,7
Juli'ol' de 2008	19,4	34,7	37,0	6,1	5,2	0,9
Novembre de 2008	17,4	31,8	38,3	7,1	4,2	1,2
Febrer de 2009	16,1	35,2	38,6	4,5	3,6	0,2
Ma'ig' de 2009	20,9	35,0	34,9	4,4	3,0	1,7
Julio'l' de 2009	19,0	32,2	36,8	6,2	4,2	1,6
Desembre de 2009	21,6	29,9	36,9	5,9	4,1	1,6
1.ª o'nada' 2010	19,4	29,5	38,2	6,9	4,4	1,6
2.ª o'nada' 2010	21,5	31,2	35,2	7,3	4,0	0,7
3.ª o'nada' 2010	24,3	31,0	33,3	5,4	4,9	1,0
4.ª o'nada' 2010	25,2	30,9	34,7	5,9	2,7	0,7
1.ª o'nada' 2011	24,5	31,9	33,2	5,6	3,5	1,3
2.ª o'nada' 2011	25,5	33,0	31,8	5,6	3,4	0,7
3.ª o'nada' 2011	28,2	30,3	30,4	5,7	3,9	1,5
1.ª o'nada' 2012	29,0	30,8	27,8	5,2	5,4	1,8
2.ª o'nada' 2012	34,0	28,7	25,4	5,7	5,0	1,3
3.ª o'nada' 2012	44,3	25,5	19,1	4,0	4,9	2,2
1.ª o'nada' 2013	46,4	22,4	20,7	4,4	4,9	1,2
2.ª o'nada' 2013	47,0	21,2	22,8	4,6	3,5	0,9
3.ª o'nada' 2013	48,5	21,3	18,6	5,4	4,9	1,3
1.ª 'onada' 2014	45,2	20,0	23,3	2,6	6,9	2,0
2.ª o'nada' 2014	45,3	22,2	23,4	1,8	6,5	0,9

Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), resultats a la pregunta: "Estaria d'acord que Catalunya fos un estat independent?"

Data	A favor (%)	En contra (%)	Indecisos (%)
Maig 2013'	57,8	36	6.2

Estudis sobre la independència

Diversos estudis acadèmics analitzen la independència de Catalunya. Entre aquests cal citar:

• "Sense Espanya: balanç econòmic de la independència" de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, professors de la Universitat de Pompeu Fabra.
• "Podem!: Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent" d'Elisenda Paluzie, doctora de la Universitat de Barcelona.
• "12 arguments econòmics per a la independència" de Núria Bosch i Marta Espasa, investigadores i professores de la Universitat de Barcelona.
• "Catalunya Independent en el sí de la Unió Europea" d'Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford.
• "Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència" editat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.
• "L'ampliació interna de la Unió Europea" de Jordi Matas, Alfonso González, Jordi Jaria i Laura Román, professors de dret de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.
• "The Battle for secession: Catalonia versus Spain" de Joan Barceló-Soler, investigador de la Universitat de Nova York.
• "Independence in Europe: Secession, Sovereignty, and the European Union" de Christopher K. Connolly, doctor en dret internacional i assistent del fiscal federal a Nova York.
• "The Political Economy of Secession in the European Union" de Roland Vaubel, professor d'economia a la Universitat de Manheim i membre del consell assessor del Ministeri d'Economia i Tecnologia alemany.
• "The Success of Small Countries", de Credit Suisse Research Institute.
• "Scenarios of Macro-economic Development for Catalonia on Horizon 2030", del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona.

Arguments

Els arguments que sostenen la creació d'un estat català independent són diversos i inclouen tan factors culturals i lingüístics, com de caràcter polític, com també factors econòmics i de benestar social.

Cultura

Quant als primers, la independència permetria preservar la cultura catalana, històricament menystinguda pels estats espanyol i francès. Aquest desdeny ha cristal·litzat en una minorització de la llengua catalana i en l'aplicació d'un uniformisme lingüístic. L'estat català permetria preservar l'educació en català, estendre el seu ús en àmbits com ara l'administració judicial o l'etiquetatge, així com assolir el reconeixement com a llengua oficial de la Unió Europea, entre d'altres.

Política

L'argument polític considera que amb la creació d'un estat independent, la Generalitat de Catalunya tindria sobirania política per decidir les polítiques més adequades i en conseqüència aprovar les lleis més ajustades a les necessitats del poble català. Aquest argument sorgeix de les limitacions d'autogovern que té la Catalunya que actualment forma part del Regne d'Espanya. En aquest sentit, el cas més paradigmàtic és el de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Economia

D'altra banda, l'argument econòmic es basa en el fet que una Catalunya independent disposaria de sobirania fiscal i per tant tindria la capacitat per administrar els seus imposts i decidir quines són les millors inversions en tots els àmbits. Al mateix temps, això permetria aturar el dèficit fiscal existent, que es calcula que representa pel cap baix entre el 5 i el 9% del PIB de Catalunya.

Un estat català seria viable econòmicament i tindria superàvit a llarg termini. L'estat català disposaria d'un marge d'actuació equivalent al superàvit estructural que el conjunt del sector públic obté actualment a Catalunya dins del Regne d'Espanya –minorat per les despeses associades al nou estat– que podria utilitzar per reduir impostos, augmentar les despeses o una combinació d'ambdues mesures.

Benestar social

Una Catalunya independent seria capaç de fer front a les pensions i les prestacions d'atur. Si el país gaudís d'una Seguretat Social pròpia, entre 1995 i el 2010 hauria acumulat un excedent de 24.774 milions d'euros, si no fos perquè Catalunya aporta el 19,2% de les cotitzacions socials del Regne d'Espanya i només rep el 17,3% de les prestacions, segons càlculs del Departament d'Economia de la Generalitat.

Finalment, una Catalunya independent permetria assegurar un major benestar social per a la seva ciutadania. Per exemple, una Catalunya lliure tindria un índex de desenvolupament humà (IDH) superior a França, Finlàndia, Espanya i Itàlia.

Referèndums i consultes populars sobre la independència

Mapa del Principat de Catalunya mostrant el suport/rebuig a la independència, segons dades del CIS espanyol de l'any 2001

Referèndum

Article principal: Referèndum d'autodeterminació de Catalunya

El referèndum d'autodeterminació de Catalunya se celebrà el 9 de novembre de 2014, segons un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya el 18 de desembre de 2012. El sí guanyà per una àmplia majoria.

Consultes populars

Article principal: Consultes sobre la independència de Catalunya

Aquests són les consultes populars sobre la independència que s'han dut a terme a Catalunya:

• 13 de setembre del 2009: a Arenys de Munt té lloc la primera consulta popular democràtica sobre la independència de Catalunya. Hi vota el 41,0% dels majors de 16 anys residents a la població. El Sí guanya amb un 96,2% dels vots i el No obté un 2,3% dels vots, amb un 1,1% de vots en blanc.
• 13 de desembre del 2009: 169 municipis van fer de forma coordinada una consulta popular
• 28 de febrer de 2010: 80 municipis, i altres ciutats de fora de Catalunya, van fer una consulta popular
• 24 i 25 d'abril de 2010: 214 municipis, i altres ciutats de fora de Catalunya, van fer una consulta popular
• 30 de maig de 2010: Sabadell fa una consulta sobiranista popular
• 20 de juny de 2010: 48 municipis van fer una consulta popular
• 12 d'octubre de 2010 està prevista una consulta popular l'Ametlla de Mar.
• 23 de gener de 2011: Terrassa va fer una consulta popular.
• 10 d'abril del 2011: consulta popular a Barcelona.

Els moviments independentistes radicals: Terra Lliure

Article principal: Terra Lliure

Pintada de suport a Terra Lliure

Terra Lliure fou una organització armada independentista catalana, fundada el 1978 i que es va donar a conèixer oficialment al Camp Nou de Barcelona el 23 de juny de 1981, en el marc de la campanya «Som una Nació». La justícia i les forces de seguretat de l'Estat espanyol i l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes consideraven el grup com un «banda terrorista» i que va arribar a assassinar una persona en un dels seus atemptats. L'organització armada TLL (Terra Lliure) fou creada l'any 1979, tot i que no publicà la seva primera proclama fins al 24 de juny de 1981, en l'anomenada Crida de Terra Lliure, un document fet públic durant l'acte multitudinari que organitza la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes al Camp Nou (Estadi del FC Barcelona), i que es distribuí de manera massiva entre els assistents, tot i que ja al mes de maig un escamot havia actuat contra Federico Jiménez Losantos. En aquesta declaració de principis ja s'esmenta la defensa de la terra, de la llengua, de la sobirania nacional, dels interessos com a treballadors i contra l'espanyolització de la societat catalana. Aquestes bases de l'organització armada acaben essent subscrites amb els crits Independència o mort! Visca la lluita armada! Una sola nació, Països Catalans!.

Fitxer:Terra lliura.png

Emblema de Terra Lliure

Durant la seva desintegració, Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Àngel Colom, estava centrada en l'intent d'aglutinar tot el moviment independentista en un projecte únic i integrat dins la institucionalitat i la pràctica política convencional. Colom i el seu entorn, van provar de convèncer un dels líders històrics de l'organització, Pere Bascompte, d'abandonar la lluita armada i afegir-se a aquesta unió independentista que pretenia ser ERC. Bascompte, que encapçalava el sector Terra Lliure IV Assemblea va decidir acceptar.

El juny de 1991 es va publicar a la revista Alerta de la IV Assemblea un document titulat Davant el procés d'unitat europea, l'opció democràtica cap a la independència, elaborat pel sector de Pere Bascompte. Es proposava adequat a la nova realitat les estratègies per aconseguir uns objectius polítics als quals no renunciava a priori. Aquestes anàlisis produïdes a través de reflexions dins el sector IV Assemblea, més dues ràpides trobades amb la direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya, portarien a la roda de premsa conjunta on s'anunciava la treva indefinida de Terra Lliure. Aquest anunci van provocar les acusacions per part del sector MDT-PIC i de part del sector MDT- Front Patriòtic de parlar en nom de tot Terra Lliure, sabent que aquesta estava dividida, i que un dels sectors era contrari a la integració a ERC.

Terra Lliure IV Assemblea va autodissoldre's el 1991, fet que Àngel Colom s'apuntaria com un èxit polític. La dissolució formal de Terra Lliure III Assemblea fou feta pública el dia 11 de setembre de 1995, la Diada Nacional de Catalunya.

Finalment, el govern espanyol, encapçalat per Felipe Gonzalez decideix donar l'amnistia a tots els presos de Terra Lliure que no estiguessin involucrats en fets de sang.

Símbols

Article principal: Estelada

La bandera independentista catalana és principalment l'estelada, tot i que també s'utilitza la bandera de Catalunya

• Estelada romboïdal: primera estelada creada l'any 1908, creada per la Unió Catalanista.
• Estelada amb el triangle blau i l'estel blanc: aquesta va ser la primera estelada que es va dissenyar després de la romboïdal per Vicenç Albert Ballester, a principi del segle XX, i durant mig segle va ser l'únic disseny existent.
• Estelada amb el triangle groc i l'estel roig: Estelada que va utilitzar de 1968 a 1976 el PSAN, el Moviment d'Unificació Marxista, el Bloc Català de Treballadors i des de 1979 fins a la seva dissolució el 1982, el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional.

• 
  Estelada històrica romboïdal.
• 
  Estelada amb el triangle blau i l'estel blanc.
• 
  Estelada amb el triangle groc i l'estel roig.

Organitzacions i moviments

Organitzacions civils

Pintada independentista

Actualment l'organització civil de caràcter independentista amb més projecció social és l'Assemblea Nacional Catalana constituïda formalment el 2012 i organitzadora de la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", de la Via Catalana cap a la Independència i de la Via Catalana 2014, les mobilitzacions independentistes més multitudinàries de la història. Tanmateix, la seva constitució fou precedida per la creació de diferents organitzacions a favor de l'autodeterminació i la sobirania del poble, com per exemple: la Plataforma pel Dret de Decidir o Sobirania i Progrés. D'altres organitzacions a destacar són Poble Lliure, Endavant i Catalunya Acció. Finalment destacar l'existència de Negres Tempestes, col·lectiu llibertari anarcoindependentista partidari de la independència però no de la creació d'un estat.

D'altra banda, en el camp institucional cal esmentar l'Associació de Municipis per la Independència, organització partidària de la independència i formada per diferents administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions).

Sindicats

En l'àmbit del sindicalisme destaquen com a partidaris de la independència els sindicats Intersindical-CSC i la Coordinadora Obrera Sindical mentre que en el sindicalisme estudiantil cal destacar la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.

Partits polítics i coalicions electorals

El partit polític amb més diputats favorables a la independència de Catalunya és Convergència Democràtica de Catalunya, seguit d'Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i la Candidatura d'Unitat Popular. Altres partits amb representació en institucions locals són Solidaritat Catalana per la Independència (coalició formada per Solidaritat per la Independència, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Els Verds - Alternativa Verda, Partit Republicà Català, Catalunya Nació Independència i Bloc Sobiranista Català), Reagrupament, Estat Català i Democràcia Catalana. D'altra banda, també existeixen corrents interns independentistes en altres partits com ara Compromís per la Independència a Iniciativa per Catalunya Verds.

Joventuts polítiques

Entre les joventuts polítiques cal esmentar la Joventut Nacionalista de Catalunya, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, Arran i Joves per la Independència.

Altres

D'altres organitzacions a destacar són el Cercle Català de Negocis, el Col·lectiu Wilson, el Cercle d'Estudis Sobiranistes i la Fundació Catalunya Estat.

Campanyes

La major part de les campanyes actuals de l'independentisme que compten amb major participació són impulsades per l'Assemblea Nacional Catalana:

• La Sobirania fiscal, juntament amb plataforma Catalunya Diu Prou i l'Associació de Municipis per la Independència.
• El país de tots, és un projecte per a consolidar i ampliar la majoria social a favor de la independència.
• Ara és l'hora, juntament amb Òmnium Cultural.
• World meets Catalonia.
• Catalunya Exterior per la independència.

Una altra de les iniciatives impulsades per l'ANC fou la campanya Signa un vot per la independència.

Organitzacions i partits polítics històrics, ja desapareguts

• Front Nacional de Catalunya
• Acció Catalana
• Catalunya Lliure
• La Reixa
• Unió Federal Nacionalista Republicana
• Moviment de Defensa de la Terra
• Alternativa Estel
• CEPC
• Maulets
• CAJEI

Altres organitzacions i esdeveniments històrics

• Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
• Moviment de Defensa de la Terra
• Esquerra Independentista
• Usatges de Barcelona
• Decrets de Nova Planta
• Autodeterminació
• Persecució del català
• Batalla de l'Onze de Setembre de 1714
• Operació Garzón
• Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
• Conferència Nacional del Sobiranisme
• Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim"
• Lip dub per la independència
• Terra lliure

Vegeu també

• Nacionalisme català
• Pancatalanisme
• Unionisme espanyol

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Independentisme català

• Independentisme, enllaços relacionats a una secció del DMOZ.
• Història de l'independentisme català (PDF). Dossier de la revista El Temps.
• Línia de temps de l'independentisme català
• Claus sobre la independència de Catalunya
• Agenda Sobiranista
• La societat catalana de l'any 2001 davant la independència de Catalunya. Dades del CIS espanyol