Procés independentista català: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 95: Línia 95:
{{AP|Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya}}
{{AP|Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya}}
[[Fitxer:Votació per a la declaració de Sobirania.svg|thumb|Resultat de la votació de la [[Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya|Declaració de Sobirania]]]]
[[Fitxer:Votació per a la declaració de Sobirania.svg|thumb|Resultat de la votació de la [[Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya|Declaració de Sobirania]]]]
El 23 de gener de 2013 el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la [[Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya]],<ref name="DECLARACIÓ SOBIRANIA">{{ref-web |url=http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_id=129656021| títol = "Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”| editor = Parlament de Catalunya| consulta = 23-01-2013}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://edition.cnn.com/2013/01/23/world/europe/spain-catalan-self-determination/index.html |títol=Catalan parliament declaration pushes self-determination |consulta=24 de gener de 2013 |cognom=Goodman |nom=Al |llengua=anglès |lloc=Madrid |editor=[[CNN]] |data=23 de gener de 2013 }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.abc.es/local-cataluna/20130123/abci-parlament-aprueba-declaracion-soberania-201301231812.html|consulta=24 de gener de 2013|títol=El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña|editor=abc.es|llengua=Castellà}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/jan/23/catalonian-parliament-referendum-independence-spain|consulta=13 juny 2013|títol=Catalan parliament paves way for referendum on independence|llengua=anglès| editor=guardian.co.uk}}</ref> on afirma que:
El 23 de gener de 2013 el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la '''Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya''',<ref name="DECLARACIÓ SOBIRANIA">{{ref-web |url=http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_id=129656021| títol = "Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”| editor = Parlament de Catalunya| consulta = 23-01-2013}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://edition.cnn.com/2013/01/23/world/europe/spain-catalan-self-determination/index.html |títol=Catalan parliament declaration pushes self-determination |consulta=24 de gener de 2013 |cognom=Goodman |nom=Al |llengua=anglès |lloc=Madrid |editor=[[CNN]] |data=23 de gener de 2013 }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.abc.es/local-cataluna/20130123/abci-parlament-aprueba-declaracion-soberania-201301231812.html|consulta=24 de gener de 2013|títol=El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña|editor=abc.es|llengua=Castellà}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/jan/23/catalonian-parliament-referendum-independence-spain|consulta=13 juny 2013|títol=Catalan parliament paves way for referendum on independence|llengua=anglès| editor=guardian.co.uk}}</ref> on afirma que:


{{cita|d’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.<ref name=vila23gen/><ref name="sobirania">{{ref-publicació |cognom=Colomer |nom=Marc |url=http://www.ara.cat/politica/declaracio-sobirania-Parlament-CiU-ERC-ICV_0_851914901.html |títol=La declaració de sobirania ja fa via al Parlament |publicació=''[[Ara (diari)|Ara]] |data=22 de gener de 2013 }}</ref>}}
{{cita|d’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.<ref name=vila23gen/><ref name="sobirania">{{ref-publicació |cognom=Colomer |nom=Marc |url=http://www.ara.cat/politica/declaracio-sobirania-Parlament-CiU-ERC-ICV_0_851914901.html |títol=La declaració de sobirania ja fa via al Parlament |publicació=''[[Ara (diari)|Ara]] |data=22 de gener de 2013 }}</ref>}}

Revisió del 21:12, 9 nov 2015

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.
Manifestants al Passeig de Gràcia.

El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació de Catalunya[1] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del setembre de 2012 i fins avui.

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 el poble català. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de tres grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013 i 2014, les tres fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat social i polític, i a més, han fet canviar el mapa electoral.

El procés havia de desembocar en la celebració d'un referèndum d'independència d'aquest territori el 9 de novembre de 2014, que finalment no es pogué convocar per la no acceptació d'aquest per part del Congrés dels Diputats espanyol i que fou substituït per una consulta popular. Aquesta consulta fou impugnada pel Govern d'Espanya i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, per la qual cosa el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la va substituir per un procés participatiu que inclou una consulta amb la mateixa pregunta i que es va dur a terme el mateix dia.

2005

Proposta de reforma de l'Estatut (setembre-desembre)

El 30 de setembre del 2005, es va sotmetre a votació al Ple del Parlament de Catalunya un text de proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia.

En compliment de l'Estatut del 1979, la proposta requeria una majoria qualificada, de dues terceres parts del Parlament, per tal de prosperar. El text va recollir finalment 120 vots favorables (89% del parlament), corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA; i 15 vots en contra (11% del parlament), els del grup parlamentari del PPC.[2]

La proposta de reforma de l'Estatut aprovada al Parlament de Catalunya va ésser presentada al Congrés dels Diputats d'Espanya el 2 de novembre de 2005, per tres ponents del Parlament de Catalunya. Els ponents, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), van explicar per què consideraven necessària la reforma de l'aleshores vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat l'any 1979 en plena transició democràtica espanyola. També van explicar per què Catalunya és una nació, i els canvis que havia sofert la societat en aquells 26 anys.

Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el govern espanyol, integrat pel PSOE, presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ésser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern espanyol considerà que havia de modificar en aquest sentit, van ésser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.

2006

El pacte Mas-Zapatero, la primera retallada de l'Estatut (gener)

El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiU Artur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, on van arribar a un acord (conegut com el pacte Mas-Zapatero) sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya i el feia bastant més semblant al del 1979. Després d'una llarga i complexa negociació d'esmenes entre els partits amb representació al Congrés dels Diputats d'Espanya, se'n van retocar més del 50% dels articles.

Manifestació: «Som una nació i tenim el dret de decidir» (febrer)

Article principal: Manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir»

La manifestació va ser convocada a Barcelona el 18 de febrer del 2006 per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) després que el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, pactés amb José Luís Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya, la retallada de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. La manifestació va rebre el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, mentre que la resta de partits van renunciar a participar-hi.

Ratificació de l'estatut modificat i referèndum (març-juny)

Articles principals: Referèndum estatutari a Catalunya de 2006 i Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

El març de 2006, la proposta d'Estatut va ésser aprovada a les Corts Generals d'Espanya amb els vots favorables de PSOE, CiU, PNB, IU, ICV, BNG i CC, els vots en contra de PP, ERC i Eusko Alkartasuna i les abstencions de la Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai. Al maig de 2006, la proposta d'Estatut va ésser aprovada al Senat d'Espanya amb els vots favorables de PSOE, CiU i IU, els vots en contra de PP i les abstencions d'ERC, EA i el PAR.

El text aprovat va recollir finalment 97 vots favorables (64% del Parlament), corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC i ICV-EUiA; i 38 vots en contra (36% del parlament), els del grup parlamentari del PPC i ERC, per motius ben diferents. ERC va considerar insuficient l'Estatut després de les retallades per part de les Corts Generals d'Espanya.[3]

L'Estatut del 1979 establia, finalment, la necessitat que la seva reforma fos ratificada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Aquest referèndum se celebrà el 18 de juny del 2006.

CiU, PSC i ICV-EUiA varen demanar el Sí a la nova llei, mentre que ERC i PP varen demanar el No, per raons diferents: el PP, mantenint el seu rebuig a la proposta original per considerar-la inconstitucional; i ERC, en entendre que les modificacions al text introduïdes en el seu pas per les Corts espanyoles n'havien afectat aspectes fonamentals. El resultat del referèndum va ésser d'un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ésser menys d'un 1%.

2009

Consultes municipals (setembre)

Articles principals: Consultes sobre la independència de Catalunya i Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
Pancarta a favor de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt.

Durant els anys 2009 i 2010 se celebraren consultes sobre la independència de Catalunya en diverses poblacions catalanes, de forma no vinculant, amb una àmplia majoria de vots favorables.[4]

2010

L'Estatut retallat per segon cop (juny)

Article principal: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional d'Espanya, davant el recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, va dictar sentència,[5] que va fer pública el 9 de juliol. Va deixar clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya), tot i que el veredicte mantenia la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més.

L'únic magistrat català, Eugeni Gay i Montalvo, va presentar un vot particular on, tot i declarar-se d'acord amb la sentència, criticava per innecessària tota la part referent al preàmbul, i assenyalava la incongruència de declarar inconstitucionals diversos articles de l'Estatut que es trobaven amb una redacció idèntica en altres estatuts d'autonomia aprovats els anys previs i que havien estat votats favorablement pels mateixos diputats del PP que van presentar el recurs contra l'estatut català.

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (juliol)

Article principal: Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
La capçalera de la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 a la confluència de passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.[6]

Va ésser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional espanyol sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[7][8][9] realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim»[10][11] amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel PPC i C's),[12][13][14] així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.[15][16]

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ésser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[10][11][17] El novembre d'aquell mateix any Convergència i Unió guanyaria les eleccions amb 62 diputats.[5]

2011

El 7 de febrer de 2011 Artur Mas es va reunir amb Jose Luís Rodríguez Zapatero a La Moncloa, tot i que poc després aquest anunciaria que no es presentaria a la reelecció. El 10 d'abril d'aquell any es va celebrar la consulta independentista a Barcelona i el 15 de maig va sorgir el moviment o revolta dels indignats. Aquell any CiU pactaria els pressupostos de 2012 amb el Partit Popular de Catalunya, marcats per una forta restricció econòmica en diversos sectors públics, coneguda amb el nom de retallades. L'1 d'octubre de 2011 Oriol Junqueras seria elegit President d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 20 de novembre es van celebrar eleccions generals espanyoles, on el Partit Popular va recuperar la presidència de l'estat, amb majoria absoluta, convertint a Mariano Rajoy en president del govern espanyol. A finals d'any es va fundar l'Associació de Municipis per la Independència.[5]

2012

El pacte fiscal (juliol)

El 25 de juliol de 2012 el Parlament de Catalunya aprova el pacte fiscal amb el suport a la totalitat CiU, ICV-EUiA i ERC i en gran part dels punts també del PSC.[18] El 20 setembre 2012 Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya es va reunir amb Mariano Rajoy que va respondre que no hi havia marge per negociar el pacte fiscal. Artur Mas va assenyalar que Catalunya ha de fer una profunda reflexió i prendre decisions,[19] ja que el pacte fiscal es veia com l'última possibilitat d'entesa entre Catalunya i Espanya.

Els «territoris catalans lliures» (setembre)

Article principal: Territori català lliure

Prop de 200 municipis catalans en sessió plenària durant el 2012 i 2013 aprovaren declarar-se Territori Català Lliure declarant que la «legislació i els reglaments d'abast espanyol hi regeixen les lleis d'abast espanyol, a l'espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes».[20]

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» (setembre)

Article principal: Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
Manifestants en la Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa».

L'11 de setembre de 2012 se celebrà una important manifestació a Barcelona sota el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», que reuní entre 1 i 1,5 milions de persones a favor de la independència de Catalunya. La manifestació sovint és reconeguda com un punt d'inflexió en el procés i un catalitzador dels esdeveniments que es produirien en els següents anys.

Resolució del Parlament de Catalunya (setembre)

El Parlament de Catalunya aprovà el 27 de setembre de 2012 una resolució que instava al govern a convocar un referèndum d'autodeterminació després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012:

« El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.[21] »

La resolució fou votada després del debat de política general amb el resultat de 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions.[22] El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, declarà en el discurs davant del Parlament que havia arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret d'autodeterminació.[23]

Eleccions anticipades (novembre)

Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.
Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012

El 25 de novembre del 2012 se celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar Convergència i Unió tot i amb una forta caiguda de vots que li representà perdre 12 diputats. D'altra banda Esquerra Republicana aconseguí 21 diputats, 11 més dels que tenia el 2010, convertint-se en segona força. Les eleccions suposaren també que Solidaritat Catalana per la Independència perdés la seva representació en favor de la Candidatura d'Unitat Popular, amb 3 escons.

Pacte de governabilitat (desembre)

Article principal: Pacte per la Llibertat
El President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i el Cap de l'oposició Oriol Junqueras, signant el pacte de governabilitat 2012 – 2016, anomenat Pacte per la Llibertat, el 19 de desembre del 2012.[24]

El 18 de desembre de 2012, després de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els líders dels dos partits més votats Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificaren un acord de governabilitat conegut com a Pacte per la Llibertat.[24][25][26] L'acord permeté que Artur Mas fos investit President de la Generalitat de Catalunya per segon cop.[27]

2013

Declaració de Sobirania (gener)

Article principal: Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya
Resultat de la votació de la Declaració de Sobirania

El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,[28][29][30][31] on afirma que:

« d’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.[32][33] »

Els partits Convergència i Unió (50 SÍ), Esquerra Republicana de Catalunya (21 SÍ), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13 SÍ) donaren suport en bloc a la declaració de sobirania. En canvi, el Partit Popular de Catalunya (19 NO) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9 NO) s'oposaren en bloc a la proposta. Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres donà un «sí crític» amb 1 vot a favor i 2 abstencions per expressar 'les renúncies' amb què comença el procés. Cinc dels vint diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya, els diputats Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros i Núria Ventura, malgrat ésser presents a l'hemicicle no votaren a la votació per fer palès la pluralitat de les bases referent aquesta qüestió.[32] L'endemà, la direcció del PSC decidí sancionar però no expulsar els cinc parlamentaris que van trencar la disciplina de vot.[34]

Posteriorment, les principals institucions públiques catalanes restants s'hi van sumar a la Declaració de Sobirania feta des del Parlament. Així, entre altres consistoris, l'Ajuntament de Barcelona també la va aprovar en ple l'1 de febrer, amb 20 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA), 16 en contra (PP i PSC) i una abstenció (Jordi Martí, líder municipal del PSC).[35] A les diputacions, la Diputació de Barcelona també la va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, i en contra del PP i PSC.[36] Així mateix, la Diputació de Lleida la va aprovar igualment amb majoria absoluta amb el suport de CiU, CDA i ERC, l'abstenció del PSC i els únics vots en contra dels representants del PP.[37][38]

El 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional d'Espanya, va sentenciar que mantenia suspès l'apartat del principi de sobirania («el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà») i que la resta de la Declaració era vàlida.[39][40]

La Declaració de Sobirania instava al diàleg amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. Mariano Rajoy en resposta a una carta d'Artur Mas supedità aquest «diàleg» al marc jurídic espanyol.[41]

Consell Assessor per a la Transició Nacional (abril)

Article principal: Consell Assessor per a la Transició Nacional
Sessió constitutiva del Consell Assessor per a la Transició Nacional

L'11 d'abril se celebrà la reunió constitutiva del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que té l'objectiu d'assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya i assoliment de la consulta. Aquest òrgan elaborà un total de 18 informes amb informació sobre els diferents aspectes del procés de transició cap a un estat independent. En el seu primer informe recomanà una pregunta clara i neutra, que es pogués respondre amb un «sí» o «no», i assenyalà les diferents vies a seguir per avançar en el procés de transició nacional.[42]

Pacte Nacional pel Dret a Decidir (juny)

Article principal: Pacte Nacional pel Dret a Decidir

El 26 de juny tingué lloc al Parlament de Catalunya la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques.[43]

Davant d'una eventual negativa del govern espanyol a l'aprovació d'una consulta legal sobre la independència de Catalunya o a l'impediment absolut d'una consulta mitjançant la llei catalana per part de les institucions espanyoles, el president Artur Mas declarà el 5 de setembre de 2013 que caldria convocar unes eleccions en clau plebiscitària. Unes eleccions que correspondrien celebrar-se com a molt tard el 2016, ja que és el darrer any de legislatura.

Via Catalana cap a la Independència (setembre)

Article principal: Via Catalana
Tram de la Via Catalana cap a la independència

La Via Catalana cap a la Independència, va ésser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[44] Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ésser «un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».[45]

En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[46][47]

La cadena humana va començar a les 17:14 hores del dimecres 11 de setembre amb un repicament de campanes, i després hi va haver un acte polític simultàniament en diverses localitats catalanes fins a les 18.00 h, quan es va cantar Els Segadors.[48] En total, l'organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris.[49] Van contractar més de vint mitjans aeris per documentar l'acte i més de 800 fotògrafs voluntaris van immortalitzar l'acte.[44] Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l'ANC per la via.[50]

Anunci de la consulta (desembre)

La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les dues del migdia, en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernàndez (CUP). També es va decidir reclamar al Congrés dels Diputats d'Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».[51][52]

2014

Demanda d'un referèndum al Congrés dels Diputats d'Espanya (gener-abril)

El president Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras signen el 19 de desembre de 2012 un Acord per a la transició nacional (o Pacte per la Llibertat) pel qual es comprometen a convocar una consulta perquè el «poble de Catalunya» pugui decidir si vol constituir-se en un «nou Estat a Europa».
El president Artur Mas anuncia a l'octubre de 2014 la celebració d'un procés participatiu pel 9-N. Darrere apareixen Oriol Junqueras (centre), líder d'ERC, i Joan Herrera (dreta), líder d'ICV-EUiA.
Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 en el Palau de la Genralitat amb el president Artur Mas per recolzar la consulta del 9-N suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional.
Municipis adherits a la plataforma Associació de Municipis per la Independència.

El dijous 16 de gener es va votar al Parlament de Catalunya una petició al Congrés dels Diputats d'Espanya perquè la Generalitat de Catalunya pugui celebrar el referèndum sobre la independència. La votació va quedar aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, que sumen 84 diputats, així com els diputats del PSC Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli,[53] que fa un total de 87 vots a favor. La CUP, amb 3 diputats, es va abstenir tot i estar a favor de realitzar el referèndum, per considerar que no s'ha de demanar permís al Govern d'Espanya per realitzar-lo.[54] Els vots en contra van ésser els del PPC, C's i la resta dels membres del PSC, que sumaven un total de 47. Fins a l'últim moment no estava gens clar el vot del PSC; tot i que el consell nacional del partit havia decidit votar en contra, 5 dels 20 diputats pensaven a trencar la disciplina de vot, com havien fet amb la declaració de sobirania, i es plantejaven votar a favor de la petició: a més a més dels tres que finalment ho van fer, Àngel Ros i Rocío Martínez-Sampere també ho havien plantejat. El consell nacional va amenaçar amb l'expulsió en cas que tornessin a trencar la disciplina de vot.[55] Àngel Ros no va ocupar el seu lloc al Parlament de Catalunya durant la votació, perquè havia decidit renunciar al seu escó el dia anterior a la votació, per no acceptar votar-hi en contra.[56] Rocío Martínez-Sampere va dir que va votar que no en contra del seu cor i va anunciar després que renunciava, com també va fer l'extraparlamentària Laia Bonet, a càrrec seu en l'executiva del partit.[57]

El 8 d'abril de 2014 el Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya votà sobre l'acceptació a tràmit d'una proposició de llei orgànica, aprovada pel Parlament de Catalunya, que demanava la delegació a la Generalitat de Catalunya «la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya», una competència contemplada a l'article 150.2 de la Constitució espanyola.[58][59] La proposició de la llei orgànica fou defensada per una delegació de diputats del Parlament de Catalunya formada per Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. La proposició de llei no va ésser admesa a tràmit en ésser rebutjada amb 299 vots en contra (PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias), 47 vots a favor (CiU, IU, ICV-EUiA, CHA, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís i Geroa Bai) i 1 abstenció (Coalición Canaria).

Pocs minuts després de la votació, Artur Mas va comparèixer explicant que el «no del Congrés dels Diputats d'Espanya al traspàs de la competència per organitzar la consulta no podrà aturar la voluntat del poble de Catalunya» i que el procés seguirà segons el previst.[60] Anna Simó (ERC) va anunciar després del no del Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya que el full de ruta seguiria endavant amb el treball sobre la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, emparada per l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia.[61]

Eleccions al Parlament Europeu (maig)

Article principal: Eleccions al Parlament Europeu de 2014

Corresponents a la VIIIa legislatura van celebrar-se el 25 de maig de 2014. El debat durant la campanya electoral es va centrar en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Els partits partidaris del referèndum van duplicar el nombre de vots a Catalunya respecte a les anteriors eleccions al Parlament Europeu, entre ERC, CiU, ICV-EUiA van obtenir 1.401.421 respecte als 742.778 que van obtenir en les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. Els partits partidaris de no realitzar el referèndum, PSC-PSOE, PP i C's van sofrir una forta davallada, obtenint només 762.632 vots respecte als 1.070.763 que van sumar en les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. ERC, partit obertament partidari de la independència de Catalunya va guanyar per primer cop unes eleccions des de les Eleccions generals espanyoles de 1936.[62]

Via Catalana (setembre)

Article principal: Via Catalana 2014

Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2014 l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzaren una concentració a l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, formant una «V», per reivindicar la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.[63][64]

Llei, consulta i procés de participació (setembre-octubre)

Article principal: Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana
Article principal: Consulta sobre la independència de Catalunya

La llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana va ésser aprovada el 19 de setembre en el ple del Parlament de Catalunya amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP que sumen el 79% del Parlament de Catalunya i els vots en contra de PP i C's.[65] El dia 27 de setembre, el president Mas signà el decret de convocatòria de la consulta.[66]

Tanmateix, el 29 de setembre el Govern d'Espanya aprovà, en un consell extraordinari, i presentà els recursos d'inconstitucionalitat en contra d'alguns articles de la llei de consultes i contra el decret de convocatòria de la consulta. Els dictàmens d'aquests recursos foren elaborats i aprovats per unanimitat pel Consell d'Estat d'Espanya, òrgan presidit per José Manuel Romay Beccaría, jurista que ocupà diferents càrrecs en el Govern d'Espanya durant la dictadura franquista.[67] El Tribunal Constitucional d'Espanya es reuní de forma extraordinària (per primera vegada en la història) el mateix 29 de setembre, després de la ràpida convocatòria feta pel seu president, l'exmilitant del Partit Popular Francisco Pérez de los Cobos i admeté a tràmit els recursos presentats pel Govern d'Espanya, cosa que implicava que tant els preceptes recorreguts de la llei com el decret quedessin automàticament suspesos de forma cautelar durant cinc mesos.[68]

Davant d'aquest bloqueig i després de diverses reunions amb els partits que donaven suport a la consulta popular, el president decidí, el 14 d'octubre, substituir aquesta consulta popular per un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya que inclou una consulta amb la mateixa pregunta i que es durà a terme el mateix dia. De nou, la consulta va ésser suspesa el 4 de novembre pel Tribunal Constitucional d'Espanya a instàncies del Govern d'Espanya. Tanmateix, el Govern de Catalunya en va mantenir la convocatòria.

2015

Full de ruta unitari del procés sobiranista català (març)

El 30 de març de 2015, quatre mesos després que s'impedís realitzar el referèndum sobre la independència de Catalunya, es va signar un preacord sobre el full de ruta a seguir per tal d'iniciar un procés de transició democràtica perquè Catalunya esdevingui un estat independent. Les organitzacions signants d'aquest preacord foren l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència, Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament Independentista.

Eleccions locals (maig)

El 25 de maig de 2015 se celebraren les eleccions locals a Catalunya. En aquest sentit, l'Assemblea Nacional Catalana va fer una crida a la ciutadania a donar suport a les candidatures compromeses amb la independència amb l'objectiu de constituir el màxim nombre de govern locals independentistes.[69] També, l'Associació de Municipis per la Independència va fer una crida a establir acords postelectorals per tal que les institucions locals donin suport al procés d'independència.[70]

Via Lliure a la República Catalana (setembre)

Article principal: Via Lliure

Durant la Diada Nacional de Catalunya l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium organitzaren una concentració multitudinària que omplí l'Avinguda Meridiana de Barcelona amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Eleccions al Parlament de Catalunya (setembre)

Fitxer:Parlament 2015 independència.svg
Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

El 27 de setembre de 2015 se celebraren les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions, donaren una majoria parlamentària a les candidatures independentistes: Junts pel Sí i Candidatura d'Unitat Popular.

Declaració d'inici del procés d'independència (novembre)

Article principal: Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya

El ple del Parlament de Catalunya aprovà el 9 de novembre de 2015 una declaració d'inici del procés de creació de l'estat català in­dependent en forma de república i l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

Posicionaments

Posició dels partits polítics parlamentaris catalans

  • Convergència i Unió, coalició liberal, nacionalista catalana i independentista (CDC 37 escons i UDC 13 escons): en el programa Catalunya 2020, en el pacte de la transició nacional i en la ponència per l'estat propi de CDC es fixa com a objectiu aconseguir un estat propi en el marc europeu, una idea majoritària a dins del partit i recolzada pel president del partit Artur Mas i per alguns altres dirigents importants com Josep Rull, tot i això alguns dirigents d'UDC com Josep Antoni Duran i Lleida han tingut una posició ambigua i han defensat el confederalisme espanyol. Tot pegat porta al trencament de la coalició en CDC que defensa la independència i UDC que no la defensa, això provoca una crisi en el si d'UDC i el sector crític s'escindeix i forma Demòcrates de Catalunya.[71][72]
  • Esquerra Republicana de Catalunya, partit republicà, socialdemòcrata i independentista (21 escons): ERC és clarament favorable que Catalunya esdevingui un estat independent en el marc de la Unió Europea, i per aquesta raó va signar juntament amb CiU el pacte per a la transició nacional.[73][74]
  • Partit dels Socialistes de Catalunya, partit socialdemòcrata i federalista espanyol (20 escons): en paraules del seu líder, el Partit dels Socialistes de Catalunya està en contra de la independència, tot i que és favorable que es faci una consulta legal i pactada, i per aquesta raó van decidir abstenir-se en totes les votacions del parlament que tractessin el dret a decidir. Tot i això alguns dirigents del sector catalanista del PSC (com Montserrat Tura o Joaquim Nadal) han afirmat que votarien a favor de la independència. Tota la tensió interna va portar al trencament del partit i els crítics independentistes es van agrupar e moviments com MES o AVANCEM.[75][76][77]
  • Partit Popular Català, formació conservadora, liberal i espanyolista (19 escons): des del PP s'assegura que el referèndum és il·legal, defensen el marc de la Constitució Espanyola i estan en contra de la secessió. A més asseguren que una Catalunya independent comportaria una sèrie de problemes econòmico-socials greus, com ésser expulsats de l'Euro.[78]
  • Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, coalició ecosocialista, eurocomunista i catalanista (ICV 10 escons i EUiA 3 escons): des d'ICV, una formació eco-socialista, es defensa el dret a l'autodeterminació, tot i això els dirigents del partit mai han respost sobre què votarien en un referèndum i afirmen que són una unió de federalistes i independentistes. Després de l'assemblea nacional del 2013, el partit comença a defensar l'estat propi i una consulta amb una sola pregunta molt clara. Després a partir del 2014 el partit passa a defensar el federalisme, un fet que provoca la marxa de membres del partit com Raül Romeva.[79]
  • Ciutadans, partit liberal, unionista i que s'autodefineix com contrari als nacionalismes, tot i que és considerat nacionalista espanyol pels sectors polítics catalanistes (9 escons): C's està clarament posicionat en contra tant del dret a l'autodeterminació com de la independència.[80]
  • Candidatura d'Unitat Popular, partit anticapitalista, socialista i independentista pancatalanista (3 escons): la CUP està a favor de la independència de Catalunya, com a part del procés emancipador de la totalitat dels Països Catalans, i persegueix la formació d'un país socialista i fora de la Unió Europea.[81][82]

Posició dels partits polítics parlamentaris d'Espanya

  • Partit Popular (185 diputats al Congrés). Defensen que el referèndum és il·legal. La seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que la convocatòria d'un referèndum «de la naturalesa que es pretén» té un procediment constitucional previ, que consisteix en l'«autorització per part de l'Estat». També va remarcar que seria un assumpte que «afectaria el conjunt del poble espanyol, és a dir, al conjunt del cens electoral i caldria preguntar a tots i cadascun dels espanyols, ja que som tots als que ens competeix decidir sobre l'organització territorial».[83]
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (110 diputats Congrés). Defensen que el referèndum és il·legal. Discrepa del PSC i considera el referèndum català 'il·legal i desastrós'. Reitera que la via empresa pel Govern català és un «camí que no va enlloc».[84]
  • L'Esquerra Plural (11 diputats al Congrés). Grup encapçalat per Esquerra Unida, i que agrupa diversos partits d'esquerres, ecologistes, federalistes espanyols i nacionalistes de tota Espanya, defensa un model d'estat federal, plurinacional, social i republicà que reconegui el dret del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur polític.[85]
  • Amaiur (7 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum. Opinen que la petició de fer un referèndum d'autodeterminació és «habitual, legítima i democràtica»[86]
  • Unió, Progrés i Democràcia (5 diputats al Congrés). Opina que el Govern espanyol ha d'utilitzar tots els mitjans possibles per evitar el referèndum, i culpa en part a PP i PSOE d'aquesta situació.[87]
  • Partit Nacionalista Basc (5 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum, demana que «atengui al que és la voluntat de la societat catalana» i reconeix que «té un deute pendent amb el reconeixement dels fets nacionals i amb donar satisfacció a la demanda dels fets nacionals, tant d'Euskadi, com de Catalunya».[88]
  • Bloc Nacionalista Gallec (2 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum, qualifica el referèndum d'«un procés imparable, recolzat per la majoria social i política de Catalunya».[89]
  • Podemos (1 senador al senat) : Podemos defensa un procés constituent espanyol que porti a una nova constitució plurinacional i federal. Tot i això des de Madrid s'oposen a la celebracó d'un referèndum a Catalunya fins que no s'hagi culminat el Procés Constituent

Posició de les organitzacions internacionals

  • Nacions Unides Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU: «L'ONU respecta els processos d'autodeterminació».[90][91][92]
  • Nacions Unides Ban Ki-moon, el secretari general de l'ONU, preguntat per la independència d'Escòcia i Catalunya en la seva visita a Andorra del 2013, diu "Totes les qüestions pendents entre els països i dins dels països s'han de resoldre sempre a través de mitjans pacífics i per la via del diàleg, tot respectant les aspiracions genuïnes dels pobles afectats".[93]
  • Hans van Baalen, president de la Internacional Liberal: «El govern espanyol hauria de prendre exemple del britànic i permetre una consulta a Catalunya».[94] «És qüestió de democràcia»[95]
  • Internacional Liberal: En el 59è congrés es va aprovar una menció explícita en favor del dret a decidir de Catalunya. «La Internacional Liberal donarà suport a qualsevol decisió presa pel poble de Catalunya per decidir el seu propi futur», «Expressem la preocupació per la falta de diàleg real entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya per discutir un full de ruta negociat sobre el futur de Catalunya», «El model democràtic establert pel govern del Regne Unit i el govern d'Escòcia, en què s'ha arribat a un acord per celebrar un referèndum per decidir el futur polític del poble escocès, ha de ser utilitzat com un exemple positiu en les converses entre els governs de Catalunya i Espanya», «Futures converses mai han d'implicar la renúncia del dret del poble català a decidir el seu propi futur», «La Unió Europea ha de ser flexible i forta per oferir una alternativa viable a aquells pobles dins la Unió que de manera democràtica volen expressar-se»[95]
  • Amnistia Internacional remarca en el seu informe anual del 2014 la suspensió del 9-N. L'apartat dedicat a Espanya inclou la consulta i que un 80% dels votants van donar suport a la independència. L'informe troba pertinent ressenyar els impediments de l'Estat espanyol al referèndum i critica durament les càrregues policials del 2014 en contra de manifestants.[96]
  • Al mes de maig del 2015 un parlamentari d'UPyD, Enrique Calvet Chambon, retreia a la Unió Europea que hagués col·locat Catalunya en la documentació oficial com un estat independent. El president de la comissió europea va haver de sortir a justificar que allò havia estat un error.[97]
    • Segons declaracions del president de la comissió europea, Martin Schulz, fetes al 2013 el debat sobre la independència catalana: "Catalunya és un problema intern d'Espanya".[98]

Posició de governs i parlaments

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
  • Regne Unit David Cameron, primer ministre del Regne Unit: «No es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi».[99]
  • Regne Unit Alistair Carmichael, ministre per a Escòcia del Regne Unit: «La decisió ha d'ésser presa més àmpliament, a l'escala espanyola, no només pels catalans».[101]
  • Estats Units d'Amèrica Caitlin Hayden, portaveu en matèria de seguretat i política exterior del govern dels Estats Units, en resposta a una petició al web de la Casa Blanca amb més de 30.000 signatures: «Els Estats Units reconeixen la singularitat cultural i les tradicions de la regió catalana, però consideren que l'estatus de Catalunya és un afer intern espanyol. Confiem que el govern i el poble espanyols resoldran el tema d'acord amb les seves lleis i constitució.»[102][103]
  • Letònia Valdis Dombrovskis, primer ministre de Letònia: «Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d'un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho.»[104]
  • Lituània Algirdas Butkevičius, primer Ministre de Lituània: «Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació».[105]
    • Arran d'aquestes declaracions els ambaixadors lituà i letó foren cridats a consultes per part del govern espanyol[106][107] com a resultat el govern de Lituània rectificà afirmant en un comunicat que «no és correcta i l'ocupació soviètica dels països bàltics per la situació a Espanya no és comparable [...] tots els assumptes domèstics haurien d'ésser resolts segons les mesures democràtiques i legals, que existeixen al país, amb respecte per a la Constitució». També mostrà «preocupació a la interpretació errònia i esbiaixada en els mitjans espanyols de la posició lituana sobre Catalunya», en referència a les declaracions pel primer ministre.[108]
  • Eslovàquia Eduard Kukan, exministre d'Afers Exteriors d'Eslovàquia: «La voluntat de la gent, al final, prevaldrà si es comporten amb responsabilitat política i demanen els seus drets».[109]
  • Canadà Stéphane Dion, diputat del Partit Liberal, exministre d'Afers Intergovernamentals: «A Canadà és molt probable que aquesta pregunta sigui considerada un intent de manipular als electors, perquè no seria considerada clara.»[110]
  • França Manuel Valls i Galfetti, en aquell moment ministre de l'Interior francès: «No estic pas d'acord amb el procés que hi ha en curs a Catalunya. Estic inquiet amb el referèndum.»[111]
  • Suècia Bodil Ceballos, portaveu del parlament suec: «Suècia va ser la primera en reconèixer la Independència de Kosovo, cosa que per cert Espanya encara no ha fet, i Suècia és un país democràtic per tant entenc que els demòcrates suecs estiguin a favor del referèndum català».[112]
  • Andorra El cap de govern d'Andorra, Antoni Martí Petit, entrevistat pels Matins de TV3 l'11 de juliol del 2014, va declarar que veu el procés sobiranista català "amb respecte" i que és un afer intern de l'Estat espanyol i que s'havia de resoldre "des dels paràmetres espanyols".[113][114]
  • Alemanya La cancellera alemanya, Angela Merkel, preguntada sobre Catalunya diu que està en la mateixa línia d'opinió de l'estat espanyol: "nosaltres apostem per la integritat territorial de tots els països. És molt diferent de la independència i la creació de regions independents. A Alemanya tenim un sistema federal i hi ha molt marge de maniobra per a totes les parts dels nostres länder i perquè tinguin els seus propis camins. És molt diferent de la pregunta de la integritat territorial, i això és el que trasllado al govern espanyol, i no entraré en aquest tema".[115]
  • Espanya Albert Moreno, ambaixador d'Espanya a Andorra, defensava que es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya "sempre dins la legalitat" i que se n'acceptés el resultat en una entrevista realitzada pel Diari d'Andorra al 2013, tot matisant que no estava a favor de la independència.[116][117]
    • Arran d'aquestes declaracions l'Estat espanyol el va amenaçar de treure'l del càrrec i, de fet, finalment el van acomiadar. Ja cap a finals d'any, Margallo, ministre d'Afers Exteriors espanyol, enviava un informe a totes les ambaixades espanyoles del món en el qual s'obliga a mantenir un discurs en contra de la independència.[118]
  • Andorra El cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí Petit, apostava per la neutralitat d'Andorra envers el procés d'independència de Catalunya en una entrevista realitzada a RAC1: "Jo sóc un demòcrata, estic atent al que passa amb Catalunya, ho miro amb respecte i nosaltres hem de conservar en aquest procés una bona relació amb Catalunya i amb Espanya".[119]
  • Andorra El Ministre Portaveu del govern d'Antoni Martí Petit, Jordi Cinca, entrevistat per Catalunya Ràdio, deia que estava a favor de la celebració del referèndum sobiranista de Catalunya.[120][121] Concretament deia "no puc concebre que no hi hagi la possibilitat que algú pugui votar sobre el seu futur" i afegia que acceptaria la decisió presa pels votants.[122]
    • La premsa andorrana va voler informar immediatament de les paraules del portaveu del govern andorrà. Però finalment tots els periòdics que en van voler parlar van esborrar la informació automàticament dels seus portals webs. Això és el que es desprèn de la recerca feta per VilaWeb, Directe.ad i Directe.cat. Els diaris informen que Madrid podria estar darrera d'aquesta censura. Apunten que els mitjans de comunicació d'Andorra ja havien elaborat les notícies informant de la declaració del portaveu però actualment no hi ha rastre del que s'havia escrit, només la constància que efectivament van voler informar-ne. Els diaris apunten que el govern de Madrid podria haver utilitzat les negociacions de conveni de no doble imposició per xantatjar el govern d'Andorra i així fer que la premsa no informés sobre la qüestió.[122] Andorra necessita la signatura d'aquest conveni per consolidar la seva sortida de la llista negra de paradisos fiscals.
    • Mesos més tard sortia el cap de govern, Antoni Martí, dient que Andorra s'alineava amb Espanya com a Estat sobirà, però reconeixia que els catalans són un poble. En un article de premsa en què es va consultar el mateix director d'RTVA (la ràdio i televisió públiques andorranes), s'explicava que l'equilibri de bon veïnatge que mantenia Espanya i Andorra s'ha trencat degut al manteniment d'Andorra com a paradís fiscal. Això ha fet que Andorra s'hagi apropat a Espanya fent que aquesta es presenti "com a 'domador' d'un estat que històricament havia estat rebel i incòmode per a les institucions europees, per la condició de paradís fiscal. Per Andorra aquest acostament li ha permès "estrènyer vincles que li ha servit per a anar fent passos d'acostament a la Unió Europea". Hi ha segons el periodista una por per l'actitud d'actor gros que ha tingut històricament Espanya i França. En les votacions a l'ONU Andorra sempre vota el que voten França i Espanya. Així assegura que "Andorra no seria el primer estat a reconèixer Catalunya, faria l'orni fins al final" encara que a la població "hagi crescut l'independentisme".[123]
  • Andorra Rosa Ferrer, cònsol major d'Andorra la Vella (alcalde), es va pronunciar a favor de reconèixer la independència de Catalunya en la seva visita a la Universitat d'Estiu Catalana el 22 d'agost del 2014: "Si Catalunya fa un procés normal, igual que nosaltres, seria un estat més amb el que Andorra es relacionaria".[124]
  • Islàndia El president d'Islàndia, Ólafur Grímsson, en una entrevista radiofònica va dir en primer lloc que no seria adequat parlar sobre la independència catalana per motius diplomàtic, però va afirmar que "molta gent deia llavors: una nació tan petita no pot sobreviure de cap manera" en referència a la independència islandesa i en comparació a la catalana. Mesos abans va dir que "la independència, en si mateixa, mai no pot ser negativa..." dubtant que "la mida reduïda d'una nació sigui un obstacle per al seu èxit" en referència a la independència quebequesa.[125]
  • Grècia El president de Grècia, Alexis Tsipras, va dir a la premsa després de negociacions mantingudes amb la UE sobre el deute grec que veia a Mariano Rajoy, president aleshores d'Espanya, "molt nerviós" acusant-lo d'extrapolar els problemes interns d'Espanya a Grècia.[126]
  • Portugal Mário Soares, expresident del Portugal, va declarar que "Rajoy maltracta Catalunya" a la versió portuguesa del periòdic del grup Prisa, Público.[127]
  • Estats Units L'ambaixador dels Estats Units a Madrid pensa que en una hipotètica Catalunya independent "les empreses s'hi hauran d'adaptar" ja que "les coses canvien, els entorns canvien, i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur"[128]
  • Escòcia Alex Salmond, líder del partit independentista escocès: "si la gent ho vol, un dia Catalunya serà independent".[129]
  • Dinamarca Al mes de maig del 2015 el parlament danès aprova una moció amb majoria absoluta, cap vot en contra i amb una minoria en blanc (64 a favor, 41 abstencions", en què s'hi insta al "diàleg democràtic i pacífic entre Catalunya i Espanya per resoldre la qüestió de la independència de Catalunya".[130]
    • Francesc Homs, portaveu del govern català, declara pocs dies després a la premsa, tot adreçant-se al ministre d'Afers exteriors espanyol, que "cap vot en contra, senyor Margallo".[131]
    • El ministre d'Afers Exteriors danès, Martin Lidegaard, ha de matisar el vot majoritari dels parlamentaris danesos dies després de la moció. Al costat de Ministre d'Afers Estrangers espanyol, García Margallo, el ministre danès ha de dir a l'agència EFE i a TVE que la premsa ha fet una "interpretació malintencionada i deliberadament distorsionada" de la resolució, afegint que el parlament danès no "vol interferir en aquesta qüestió" i que la independència catalana és una qüestió que l'han de resoldre els "espanyols, no cal dir-ho, en el marc de la Constitució Espanyola". El ministre d'Afers Estrangers espanyola, García Margallo, afegeix després de la intervenció del ministre danès que "en política i en la vida hi ha coses que es poden fer, i coses que no es poden fer".[132]
  • Irlanda Durant l'estiu del 2015 es va saber que el Parlament de la República d'Irlanda, el Dáil Éireann, s'havia interessat en el procés català fins a tal punt que van requerir que Roger Albinyana, secretari d'Afers exterios de la Generalitat de Catalunya, els vingués a informar dels fets que s'estaven duent a terme a Catalunya i per la candidatura Junts pel Sí, que en aquell moment estava en procés de confecció. Cal afegir que els diputats irlandesos van trobar paral·lelismes entre el procés sobiranista català i el que es va dur a terme a Irlanda per la seva independència, l'any 1919.
  • Suïssa Cinc diputats del parlament suís presenten una interpel·lació al Consell Federal abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015 per proposar el país com a mediador entre Catalunya i Espanya.[133]
  • Uruguai El parlament uruguaià rep el Diplocat per parlar sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015 i sobre la possible independència de Catalunya[134]
  • Paraguai El parlament paraguaià rep el Diplocat per parlar-hi sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015 i sobre la possible independència de Catalunya.[134]
  • Flandes El parlament belga rep el Diplocat per parlar-hi sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015 i sobre la possible independència de Catalunya. Poc després de la celebració de les eleccions del 27 de setembre del 2015, el president flamenc Geert Bourgeois, felicita pels resultats a Junts pel Sí que s'havia presentat a les eleccions com a premisa de portar Catalunya a la independència.[135]
  • EUA El Congrés dels Estats Units rep una delegació del govern català abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015 per informar-se sobre el procés d'independència i alguns dels congressistes s'hi pronuncien a favor del dret a decidir.[136] Poc abans del 27 de setembre el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Margallo, es reuneix amb Obama del qual n'obté que prefereix "mantenir una relació amb una Espanya forta i unida", fet que s'interpreta des de la premsa com un suport a la unitat d'Espanya.[137] Segons alguns mitjans de comunicació, Obama hauria declarat pressionat per Madrid[138] i a canvi de cedir-li la base Moron als EUA.[139]
  • Escòcia Alex Salmond declara dies després de les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya a l'agència de premsa Bloomberg adreçant-se als catalans. Segons l'expresident escocès, "en un món on la violència abunda i en un país que fa només dues generacions va ser governat per un dictador feixista, els moviments democràtics i pacífics ha de ser respectats i han de tenir legitimitat", tot afegint que "el govern de Mariano Rajoy fa anys que espera que el problema se’n vagi sol. No ho ha fet i ara és un dels problemes que amenacen l’hegemonia política del Partit Popular" i apuntant que els candidatures que apostaven pel Sí a la independència "tenen un mandat democràtic. Ara necessiten construir l’acceptació internacional de la legitimació de les seves aspiracions i buscar aliats a les eleccions espanyols del desembre i a altres comunitats autònomes".[140]
  • Grècia L'exministre d'Economia del govern grec, Varufakis, va comentar que "vist des de fora, sembla que Madrid intenta enfortir l'independentisme català" en una entrevista a Catalunya Ràdio realitzada el 15 d'octubre del 2015 on hi afegí que "si el que vol és enfortir l'independentisme, no ho podria fer millor: prohibir un referèndum i prohibir-hi posar les urnes perquè formuli una pregunta al poble".[141]

Posició dels partits europeus

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Posició d'acadèmics internacionals

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
  • Roland Vaubel, professor de la Universitat de Manheim i assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany: «El dret de secessió és necessari per a tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans».[147]
  • Alain G. Gagnon, intel·lectual quebequès de la Universitat de Montreal, va afirmar que "si Espanya vol tenir una història llarga haurà de reconèixer les nacions constituents de l'estat", afegint que "Espanya té problemes d'identificació del federalisme multinacional", quan "la societat espanyola és molt diversificada i agrupa múltiples nacions".[148]
  • Naomi Klein, intel·lectual i activista per frenar el canvi climàtic canadenca, en la seva visita a Catalunya al mes de març del 2015 per parlar del seu llibre "Això ho canvi tot" diu: "Un desig democràtic d'independència hauria de ser respectat, sigui aquí, a Escòcia o al Quebec".[149]

Mitjans de comunicació internacionals

  • David Gardner, editor d'afers internacionals del Financial Times: «Ningú pot prohibir una consulta».[150][151]
  • L'editorial del periòdic econòmic francès La Tribune opinava sobre el referèndum del 9-N que "l'estratègia de Mariano Rajoy sembla cada cop més un fracàs".[152]

Posició de personatges cèlebres

  • La cantant de pop Cher escriu al seu compte personal de Twitter el 30 de setembre del 2015, després de preguntada pels seus seguidors: "farà un mal irreversible [la situació entre Catalunya i Espanya], hi ha coses difícils d'arreglar un cop desfetes" i acaba qualificant els catalans de "gent bona".[153]

Suport popular

Vegeu també: Estudis del suport social a la independència de Catalunya

Baròmetre d'Opinió Política

La tercera onada del 2012 del Baròmetre d'Opinió Política, pertanyent al Centre d'Estudis d'Opinió, reflecteix que el 57% de la ciutadania de Catalunya votaria a favor de la independència en un possible referèndum.

Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.
2a onada 2011 42,9 28,2 23,3 0,5 4,4 0,8 [154]
3a onada 2011 45,4 24,7 23,8 0,6 4,6 1,0 [154]
1a onada 2012 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9 [154]
2a onada 2012 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1 [154]
3a onada 2012 57,0 20,5 14,3 0,6 6,2 1,5 [154]
1a onada 2013 54,7 20,7 17,0 1,1 5,4 1,0 [155]
2a onada 2013 55,6 23,4 15,3 0,6 3,8 1,3 [154]
Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.

Entre els dies 28 de setembre i 5 d'octubre del 2012, després de la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», el Centre d'Estudis d'Opinió va realitzar una enquesta que constatava el següent:[156]

Data A favor (%) En contra (%)
28 de setembre - 5 d'octubre del 2012 69,3 30,7

Mitjans de comunicació

Data Mitjà de Comunicació Sí (%) No (%) En blanc (%) No votaria (%) Indiferent (%) NS/NC (%) Ref.
2007/10 El Periódico 33,9 43,9 9,8 - 12,5 [157]
2009/11/02 La Vanguardia 35,0 46.0 19.0 [158]
2009/12 El Periódico 39,0 40,6 2,0 7,0 - 11,4 [159]
2010/03/15 La Vanguardia 36,0 44,0 20,0 [160]
2010/05/19 La Vanguardia 37,0 41,0 22,0 [161]
2010/06 El Periódico 48,1 35,3 2,6 6,1 - 7,9 [162]
2010/07/17 La Vanguardia 47,0 36,0 3,0 7,0 - 5,0 [163]
2010/09/07 La Vanguardia 40,0 45,0 3,0 7,0 - 5,0 [164]
2010/09/28 RAC1 48,8 41,4 - - - 9,7 [165]
2010/10 Ara 38,5 42,8 - 7,2 2,8 8,8 [166]
2011/09 Ara 42,0 37,7 - 7,7 1,8 10,7 [167]
2012/01 El Periódico 53,6 32,0 - - - - [168][169]
2012/07 Ara 50,4 23,8 - 21,0 4,7 [170]
2012/09 El Periódico 49,5 48,0 2,5 - - - [171][172]
2012/09 Telecinco 50,9 18,6 9,5 11,9 - 9,1 [173]
2012/09/29 La Vanguardia 54,8 33,5 - - - 10,16 [174]
2012/10 Ara 51,9 28,3 - - - - [175]
2012/10 El Periódico 57,0 - - - - - [176]
2012/10/24 RAC1 53,0 39,4 1,7 - - 5,9 [177]
2012/10/28 La Vanguardia 52,8 35,0 - - - - [178]
2012/11 Telecinco 50,9 36,9 - - - 12,0 [179]
2013/01 El Periódico 56,9 35,0 - - - 8,2 [180]
2013/05 El Periódico 43,8 43,5 - - - 12,8 [181]
2012/10 Ara 50,4 23,8 - - - 25,8 [182]
2013/09 Cadena Ser 52,3 24,1 - 7,7 - 15,9 [183]

Mitjans de comunicació estrangers

Per primer cop, el mes de gener del 2014, un diari estranger es va interessar per preguntar, en aquest cas, als portuguesos si pensen que Catalunya hauria de ser un estat independent. Ho va fer el diari portuguès Público, el primer diari del país, amb la pregunta següent: "pensa que Catalunya hauria de ser un Estat independent?". La resposta va ser claríssima (67% a favor). Els comentaris que es podien trobar al lloc web de la notícia anaven en la línia de la resposta: Sí "perquè durant 7 segles ha sigut (Catalunya) en la pràctica un estat independent", Sí "perquè tres segles d'assimilació no els ha tornat (als catalans) espanyols". Els que voten per un "no" argumenten: "el referèndum s'ha de permetre i després d'això s'ha de respectar".

Data A favor (%) En contra (%)
Gener 2014[184] 67 33

Referències

  1. ↑ Lluis Llach: “Podemos y los independentistas son dos respuestas distintas a un estado caótico de perversión de la democracia”, LaSexta, Salvados, 9/11/14
  2. ↑ Vilaweb, El nou estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (3 d'octubre de 2005)
  3. ↑ ABC, ERC considera insuficiente la-propuesta del PSOE y rechaza negociar bajo ultimatums (20 de gener de 2006)
  4. ↑ Rainsford, Sarah. «Catalonia votes on independence from Spain» (en anglès). Catalunya: BBC News, 12-12-2009. [Consulta: 19 gener 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 March, Oriol «Cinc anys de voràgine que han canviat Catalunya». Diari Ara, 11-09-2015, pàg. 6-7.
  6. ↑ «More than 1 million protest court ruling in Barcelona» (en anglès). CNN, 11-07-2010. [Consulta: 12 juliol 2010].
  7. ↑ «El TC dicta sentència per l'Estatut». 3cat24.cat.
  8. ↑ «La lectura de la sentència confirma els pitjors presagis». VilaWeb, 09-07-2010.
  9. ↑ «El TC rebaixa el llistó de l'Estatut». El Periódico, 29-06-2010.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto» (en castellà). El País, 10-07-2010.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el Constitucional» (en castellà). El Mundo, 10-07-2010.
  12. ↑ «Catalunya respon avui al carrer a la sentència del Constitucional». El Periódico, 10-07-2010.
  13. ↑ «Tots els partits, tret del PP i Ciutadans, se sumen a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència». 3cat24.cat, 29-06-2010.
  14. ↑ «Més d'un milió de persones participen en la manifestació més gran de la història de Catalunya». Reus Digital, 10-07-2010.
  15. ↑ «La manifestació ha desbordat totes les previsions». El Periódico, 10-07-2010.
  16. ↑ «Ja podeu consultar les darreres entitats adherides!». Som Una Nació. [Consulta: 13 juliol 2010].
  17. ↑ «Més d'un milió de veus pel dret a decidir». Avui, 10-07-2010.
  18. ↑ «el Parlament aprova el pacte fiscal amb l'abstenció del PSC a l'agència tributària única a Catalunya».
  19. ↑ «Mas enterra el pacte fiscal davant el 'no' de Rajoy i emplaça a prendre decisions».
  20. ↑ Clota, Eva «Sant Pere de Torelló se declara "territorio catalán libre"» (en castellà). El País [Vic], 04-09-2012 [Consulta: 19 gener 2013].
  21. ↑ «Proposta de resolució aprovada al Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya, 27-09-2012.
  22. ↑ «El Parlament posa rumb a l'emancipació nacional votant a favor d'una consulta». Ara, 27-09-2012.
  23. ↑ «Mas: "Ha arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l'autodeterminació"». Ara, 25-09-2012.
  24. ↑ 24,0 24,1 «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  25. ↑ «CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014». VilaWeb, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  26. ↑ «Artur Mas i Oriol Junqueras segellen el Pacte per la Llibertat». El Singular Digital, 19-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  27. ↑ «Ortega anuncia que la llei de consultes estarà a punt abans de l'estiu». El Periódico de Catalunya, 07-11-2012 [Consulta: 19 gener 2013].
  28. ↑ «"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”». Parlament de Catalunya. [Consulta: 23 gener 2013].
  29. ↑ Goodman, Al. «Catalan parliament declaration pushes self-determination» (en anglès). Madrid: CNN, 23-01-2013. [Consulta: 24 gener 2013].
  30. ↑ «El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña» (en castellà). abc.es. [Consulta: 24 gener 2013].
  31. ↑ «Catalan parliament paves way for referendum on independence» (en anglès). guardian.co.uk. [Consulta: 13 juny 2013].
  32. ↑ 32,0 32,1 «Catalunya es declara sobirana». Vilaweb, 23-01-2013. [Consulta: 23 gener 2013].
  33. ↑ Colomer, Marc «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22-01-2013.
  34. ↑ «El PSC sanciona els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot, però no es planteja expulsar-los». 324.cat, 25-01-2013. [Consulta: 25 gener 2013].
  35. ↑ «L'Ajuntament de Barcelona també aprova la Declaració de Sobirania». Racó Català, 01-02-2013.
  36. ↑ «La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania». Vilaweb, 31-01-2013.
  37. ↑ «La Diputació de Lleida s'adhereix a la Declaració de Sobirania de Catalunya». Ràdio Seu, 24-01-2013.
  38. ↑ «Els diputats socialistes de la Diputació de Lleida s'abstenen o no voten la declaració sobiranista». Europa Press, 2 de febrer 2013.
  39. ↑ El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
  40. ↑ «Pronunciament del Constitucional de suspensió de la declaració de sobirania» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 9 maig 2013].
  41. ↑ «Rajoy ofereix a Mas diàleg "sense data de caducitat" però li demana "lleialtat institucional i respecte al marc jurídic"». 324.cat, 15-09-2013.
  42. ↑ «El Consell per a la Transició Nacional recomana combinar la legislació catalana i l'espanyola per tirar endavant la consulta». 324.cat, 25-07-2013.
  43. ↑ Mateos, Roger «40 entitats i partits, en la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir». ara.cat, 26-06-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  44. ↑ 44,0 44,1 Moffett, Matt «Catalan Separatists to Link for Independence Cause» (en anglès). The Wall Street Journal, 05-09-2013.
  45. ↑ «De la Jonquera a Alcanar: 400 km de 'Via Catalana' cap a l'estat independent». Ara, 19-06-2013.
  46. ↑ «La Via Catalana, minut a minut». Ara, 11-09-2013.
  47. ↑ «More than 1 million Catalans form human chain to promote their bid to break away from Spain» (en anglès). The Washington Post. AP, 11-09-2013 [Consulta: 13 setembre 2013].
  48. ↑ «La 'Via Catalana' arrencarà amb un repicament de campanes i acabarà amb un acte polític». Europa Press, 04-09-2013.
  49. ↑ Xuriach, Roger «La independencia está en sus manos» (en castellà). Público, 18-08-2013.
  50. ↑ «Llargues cues al centre de Barcelona per a adquirir la samarreta de la Via Catalana» (en castellà), 09-09-2013.
  51. ↑ A-Etxearte, O.; Bataller, M. «La independència es podrà votar». El Punt Avui, 13-12-2013.
  52. ↑ «El Parlament ja tramita la petició al Congrés per convocar un "referèndum consultiu"». Ara, 13-12-2013.
  53. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4167521/20140116/votacio-referendum-surt-cara-psc.html
  54. ↑ «La CUP s'abstindrà dijous perquè no vol "demanar permís a Madrid" per la consulta», 14-01-2014.
  55. ↑ «El PSC expulsará a los diputados que no voten contra la consulta», 14-01-2014.
  56. ↑ «Àngel Ros deixarà el seu escó per les discrepàncies amb la direcció del PSC». Ara, 16-01-2014.
  57. ↑ «El PSC es trenca al Parlament per la consulta». Ara, 16-01-2014.
  58. ↑ «La històrica votació d'avui al Parlament: sistema preguntis AMB Resposta». Ara, 16-01-2014.
  59. ↑ «Els grups proposen formalment que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera defensin al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència per convocar el referèndum». Parlament de Catalunya, 21-03-2014.
  60. ↑ «Mas crida Rajoy a posar "dia i hora" per al diàleg i repta el PP a plantejar una proposta de reforma constitucional». 3/24, 09-04-2014.
  61. ↑ «Ara, la llei de consultes». RAC1, 09-04-2014.
  62. ↑ «Resultats a Catalunya». 3/24, 05-06-2014.
  63. ↑ «L'ANC proposa omplir la Diagonal de Barcelona de cap a cap per l'Onze de Setembre». 324.cat, 02-04-2014. [Consulta: 5 abril 2014].
  64. ↑ «Catalans rally for independence referendum from Spain». BBC, 11-09-2014. [Consulta: 11 setembre 2014].
  65. ↑ «La llei de consultes s’aprovarà el 19 de setembre». El Singular, 10-09-2014.
  66. ↑ http://www.rtve.es/noticias/20140927/mas-firma-este-sabado-decreto-convocatoria-consulta-soberanista/1018621.shtml
  67. ↑ «El Consell d'Estat aprova per unanimitat els dictàmens per demanar la suspensió de la llei de consultes i el decret del 9-N». .
  68. ↑ «[El Tribunal Constitucional suspèn per unanimitat i en temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N http://www.324.cat/noticia/2494419/politica/El-Tribunal-Constitucional-suspen-per-unanimitat-i-en-un-temps-record-la-llei-de-consultes-i-la-convocatoria-del-9-N]». 324.cat. [Consulta: 29 setembre 2014].
  69. ↑ Els ajuntaments per la independència, Assemblea Nacional Catalana.
  70. ↑ L'AMI promou una declaració perquè els càrrecs electes municipals jurin o prometin el seu suport al procés, Associació de Municipis per la Independència.
  71. ↑ «Mas promete llevar a Catalunya hacia un Estado propio con la UE como referente» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2012 [Consulta: 29 gener 2013].
  72. ↑ «Duran defiende un modelo confederal: "Una Catalunya unida a España pero con los derechos de un estado independiente"» (en castellà). La Vanguardia, 16-01-2013 [Consulta: 29 gener 2013].
  73. ↑ «ERC creu que les seus de multinacionals a Catalunya serien un argument perquè la UE acceptés l'Estat propi». El Periódico de Catalunya, 07-12-2012 [Consulta: 29 gener 2013].
  74. ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». esquerra.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  75. ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». [Consulta: 30 gener 2013].
  76. ↑ «Tura votaria a favor de la independència en un referèndum». emporda.info, 20-09-2012.
  77. ↑ «Joaquim Nadal afirma que votaria 'sí' a la independència en una entrevista a la revista 'Capicua'». Ara, 30-05-2013.
  78. ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). ppcatalunya.com. [Consulta: 30 gener 2013].
  79. ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». iniciativa.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  80. ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). mejorunidos.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  81. ↑ «Què és una CUP?». cup.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
  82. ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». unitatpopular.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
  83. ↑ «El Govern, disposat a anar al Constitucional per frenar la consulta sobiranista a Catalunya. Sáenz de Santamaría avisa que aquest tipus de consultes depenen de l'Estat. La vicepresidenta del Govern ha dit que "depèn de tots els espanyols"» RTVE
  84. ↑ «El PSOE discrepa del PSC i considera el referèndum català 'il·legal i desastrós'» elmundo.es
  85. ↑ IU defensa un model d'Estat federal, plurinacional, social i republicà que reconegui el dret del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur polític. ABC
  86. ↑ Deia, 09-10-2013.
  87. ↑ Rosa Díez: «El Govern ha d'utilitzar tots els mitjans legals per evitar el referèndum» ABC
  88. ↑ «Urkullu reclama la independència basca i catalana a Rajoy». La Gaceta.
  89. ↑ «Vence (BNG) critica la posició "antidemocràtica" del Govern de Rajoy sobre Catalunya». 20 minutos, 08-05-2013.
  90. ↑ «Ban Ki-moon asks for talks regarding Catalonia's self-determination claims», Catalan News Agency.
  91. ↑ «Ban Ki-moon assegura que l'ONU "respecta els processos d'autodeterminació"», El Punt Avui.
  92. ↑ «Ban Ki-Moon sobre Catalunya: 'S'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles'», VilaWeb.
  93. ↑ http://www.ara.cat/premium/politica/LONU-desdramatitza-processos-dindependencia_0_894510615.html
  94. ↑ «El president de la Internacional Liberal demana al govern espanyol que prengui exemple del britànic». VilaWeb, 02-12-2013.
  95. ↑ 95,0 95,1 «La Internacional Liberal "donarà suport a qualsevol decisió" dels catalans sobre el seu futur». Ara, 26-04-2014.
  96. ↑ http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/amnistia_internacional_remarca_en_el_seu_informe_anual_la_suspensio_del_9-n_106671.php
  97. ↑ http://fr.sputniknews.com/international/20150518/1016132429.html
  98. ↑ http://www.ara.cat/politica/MARTIN_SCHULZ-CATALUNYA-DEBAT_SOBIRANISTA-POLITICA_ESPANYOLA-CONSTITUCIO_ESPANYOLA_0_950305166.html
  99. ↑ «Cameron alliçona Rajoy sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya». VilaWeb, 12-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  100. ↑ «'Espanya és indivisible', respon el govern espanyol a Cameron». VilaWeb, 14-06-2013.
  101. ↑ «El Gobierno británico asegura que todos los españoles deben decidir sobre la consulta catalana». La Vanguardia, 20-11-2013.
  102. ↑ «La Casa Blanca creu que el problema català s'ha de resoldre en el marc espanyol». VilaWeb, 02-02-2013.
  103. ↑ Hayden, Caitlin. «Our response to the people of Catalonia» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2013].
  104. ↑ «El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent». VilaWeb, 13-09-2013. [Consulta: 13 setembre 2013].
  105. ↑ «El primer ministre lituà: "Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació"». Ara. ACN, 14-09-2013.
  106. ↑ «La diplomàcia letona i la lituana rectifiquen per la pressió espanyola». VilaWeb, 16-09-2013.
  107. ↑ ACN «Margallo convoca a los embajadores de Lituania y Letonia por el apoyo al proceso soberanista de Catalunya» (en castellà). elperiodico.com. ACN, 16 /09/ 2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  108. ↑ «Lituania rectifica y se desmarca de la independencia de Cataluña"». Madridexpress, 16-09-2013.
  109. ↑ «L'exministre d'Exteriors eslovac avisa Rajoy que "s'ha de prendre molt seriosament" la carta de Mas per al referèndum». Ara, 30-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  110. ↑ «En Canadá no cabría la doble pregunta». El País, 23-12-2013. [Consulta: 27 desembre 2013].
  111. ↑ «Manuel Valls: «M'inquieta el referèndum català»». NacionalDigital, 10-01-2014. [Consulta: 12 gener 2014].
  112. ↑ «International Voices». Catalonia votes. [Consulta: 21 abril 2014].
  113. ↑ Martí Petit, Antoni. «"Andorra ha pres una decisió inequívoca cap a la transparència"». els Matins de TV·, 11-07-2014. [Consulta: 12 juliol 2014].
  114. ↑ Redaccó/Agències «Martí considera que la consulta catalana s'ha de solucionar "des dels paràmetres espanyols"». Diari d'Andorra, 11-07-2014 [Consulta: 12 juliol 2014].
  115. ↑ http://www.324.cat/noticia/2451354/politica/Merkel-sobre-el-proces-sobiranista-Comparteixo-la-posicio-del-govern-espanyol
  116. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4146853/20130930/lambaixador-espanyol-andorra-partidari-referendum-catalunya.html
  117. ↑ http://www.aldia.cat/espanya/noticia-lambaixador-espanyol-andorra-defensa-fer-consulta-legal-catalunya-20131001115312.html
  118. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4164505/20131230/margallo-adoctrina-ambaixades-proces-catala.html
  119. ↑ http://www.naciodigital.cat/noticia/52092/pensa/andorra/proc/sobiranista/catalunya
  120. ↑ http://www.catradio.cat/reproductor/774474
  121. ↑ «La mà negra d'Espanya arriba a Andorra». Directe.cat.
  122. ↑ 122,0 122,1 http://www.vilaweb.cat/noticia/4159957/20131204/misteriosa-desaparicio-dret-decidir-noticies-andorra.pdf
  123. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4232677/20150223/lindependentisme-catala-incomoda-andorra.html
  124. ↑ http://www.ara.ad/politica/Rosa-Ferrer-reconeixer-Catalunya-sindependitza_0_1198080388.html
  125. ↑ http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2088
  126. ↑ http://www.ccma.cat/324/Tsipras-diu-que-Rajoy-esta-nervios-i-extrapola-els-problemes-interns-dEspanya/noticia/2643391/
  127. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4219746/20141114/mario-soares-ex-president-portugal-rajoy-maltracta-catalunya.html
  128. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4201245/20140702/lambaixador-estats-units-opina-caldria-adaptar-catalunya-independent.html
  129. ↑ http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/834102-salmond-lsi-la-gent-ho-vol-un-dia-catalunya-sera-independentr.html
  130. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4317045/20150519/parlament-danes-aprova-mocio-dret-decidir-catalans.html
  131. ↑ http://www.ara.cat/politica/homs-parlament-danes-margallo_0_1360064155.html
  132. ↑ http://www.ccma.cat/324/el-ministre-dexteriors-danes-matisa-a-instancies-de-garcia-margallo-la-resolucio-aprovada-pel-parlament-de-dinamarca/noticia/2666846/
  133. ↑ http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/proposen_que_suissa_faci_de_mitjancera_amb_espanya_en_la_independencia_150885.php
  134. ↑ 134,0 134,1 http://www.vilaweb.cat/noticies/uruguay-el-primer-parlament-america-en-demanar-informacio-sobre-la-independencia-de-catalunya/
  135. ↑ http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2015-09-28/nacionalistas-flamencos-del-n-va-felicitan-a-junts-pel-si_699199/
  136. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticies/el-congres-dels-estats-units-rep-el-govern-catala-per-parlar-de-la-independencia/
  137. ↑ http://www.elconfidencial.com/mundo/2015-09-15/obama-relacion-espana-fuerte-unida_1018533/
  138. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-intenta-pressionar-obama-perque-parli-contra-la-independencia-de-catalunya/
  139. ↑ http://www.media.cat/2015/09/18/el-govern-espanyol-va-cedir-la-base-de-moron-als-eua-a-canvi-de-la-declaracio-dobama/
  140. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticies/alex-salmond-als-catalans-calma-i-endavant/
  141. ↑ http://www.ara.cat/mon/Varufakis-Vist-Madrid-enfortir-lindependentisme_0_1449455143.html
  142. ↑ 142,0 142,1 «'Donaríem la benvinguda a una república catalana'». VilaWeb, 02-07-2013.
  143. ↑ «La candidata dels Verds a la Comissió Europes es compromet a donar suport a la consulta Catalana». El Punt-Avui, 10-03-2014 [Consulta: 10 març 2014].
  144. ↑ «'Una eurodiputada del PPE diu que les portes de la UE "no estan tancades" a una Catalunya independent'». Ara, 13-04-2014.
  145. ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4231705/20150214/marti-anglada-vostes-ens-porten-50-vots-farem-cas-aixo-mhan-dit-europa.html
  146. ↑ «L'exministre letó d'Afers Estrangers no veu cap normativa que exclogui de la UE una Catalunya independent». [Consulta: 20 setembre 2015].
  147. ↑ «Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya». VilaWeb, 10-05-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  148. ↑ http://www.naciodigital.cat/noticia/16680/quebec/clar/espanya/haura/reconeixer/nacions
  149. ↑ http://www.ara.cat/cultura/Naomi-Klein-dindependencia-Escocia-Quebec_0_1328267404.html
  150. ↑ “No one” can simply ban a referendum on Catalan independence, says FT International Affairs Editor, Catalan News Agency.
  151. ↑ «L'editor internacional del 'Financial Times': "Ningú pot prohibir una consulta"», Ara.
  152. ↑ http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/primeres_critiques_de_franca_a_l_enrocament_de_rajoy_contra_el_9-n_103704.php
  153. ↑ http://www.lavanguardia.com/gente/20150929/54436906074/cher-independencia-dano-irreversible.html
  154. ↑ 154,0 154,1 154,2 154,3 154,4 154,5 «Referèndum per la independència de Catalunya». Centre d'Estudis d'Opinió. [Consulta: 19 gener 2013 (2013-01-19)].
  155. ↑ http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/02/21/10/47/7f6d7ac7-09f6-4b12-a676-2ee95a051b10.pdf
  156. ↑ «Prop d'un 70% de catalans avalaven l'estat propi després de la Diada, segons el CEO». Ara, 14-01-2013 [Consulta: 19 gener 2013].
  157. ↑ «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». El Periódico, 16-10-2007. [Consulta: 4 novembre 2009].
  158. ↑ «La mayoría aprueba la consulta independentista pero votaría en contra». La Vanguardia, 02-11-2009. [Consulta: 4 novembre 2009].
  159. ↑ «L’independentisme avança fins a quedar-se a un punt de la majoria». El Periódico, 22-12-2009. [Consulta: 2 desembre 2009].
  160. ↑ «El apoyo a las consultas y el rechazo a la independencia se mantienen estables». La Vanguardia, 15-03-2010. [Consulta: 15 març 2010].
  161. ↑ «La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión». La Vanguardia, 19-05-2010. [Consulta: 19 maig 2010].
  162. ↑ «Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya». El Periódico, 19-06-2010. [Consulta: 19 juny 2010].
  163. ↑ «El fallo del TC catapulta el respaldo a la independencia, que roza el 50%». La Vanguardia, 18-07-2010. [Consulta: 18 juliol 2010].
  164. ↑ «El apoyo a la independencia remite y cae al 40%». La Vanguardia, 07-09-2010. [Consulta: 7 setembre 2010].
  165. ↑ «Resultats del segon Racòmetre». Racòmetre. RAC 1, 28-09-2010. [Consulta: 28 setembre 2010].
  166. ↑ «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». Ara, 07-12-2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  167. ↑ «El suport a la independència segueix creixent i el 'sí' ja supera el 'no'». Ara, 14-10-2011. [Consulta: 14 octubre 2011].
  168. ↑ «Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 50%». El Periódico, 27-01-2012.
  169. ↑ «Els independentistes són més que mai però no confien a guanyar un referèndum, segons 'El Periódico'». Diari Ara, 27-01-2012.
  170. ↑ «Independentistes però amb 'la roja'». Ara, 22-07-2012. [Consulta: 22 juliol 2012].
  171. ↑ «Els catalans, dividits a parts iguals davant la independència». El Periódico, 11-09-2012.
  172. ↑ «El Periódico converteix un 25% d'indecisos en votants del no a la independència». VilaWeb, 11-09-2012. [Consulta: 16 setembre 2012].
  173. ↑ «Una enquesta de Telecinco troba un 51% de catalans per la independència i només un 18,6% en contra». Ara, 15-09-2012. [Consulta: 15 setembre 2012].
  174. ↑ «CiU se sitúa a un paso de la mayoría absoluta» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2012 [Consulta: 29 setembre 2012].
  175. ↑ Muñoz, Jordi «El 'sí' a la independència guanya el 'no' per 24 punts de diferència». Ara, 02-11-2012 [Consulta: 2 novembre 2012].
  176. ↑ «El 57% dels catalans estan a favor que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la UE». El Periódico de Catalunya, 25-10-2012.
  177. ↑ «El sí a la independència guanyaria amb un 53% dels vots». Racòmetre. RAC 1, 24-10-2012. [Consulta: 28 octubre 2012].
  178. ↑ «El pacto fiscal neutralizaría la mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2012 [Consulta: 28 octubre 2012].
  179. ↑ «Un 50,9% de catalans voldria la independència, segons una enquesta publicada a 'El gran debate' de Tele5». Ara, 03-11-2012 [Consulta: 3 novembre 2012].
  180. ↑ «La majoria dels catalans estan a favor de la consulta». El Periódico de Catalunya, 20-01-2013.
  181. ↑ «????». El Periódico de Catalunya.
  182. ↑ «????». Ara.
  183. ↑ «????». Cadena Ser.
  184. ↑ http://www.publico.pt/mundo/noticia/referendo-na-catalunha-marcado-para-novembro-de-2014-1616048#/0
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Procés_independentista_català&oldid=15985283»