Amèrica Central: diferència entre les revisions
m Corregit: l'epoca colonial > l'època colonial |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
| Línia 156: | Línia 156: | ||
== Economia == |
== Economia == |
||
[[Fitxer:Panorama de Ciudad de Guatemala desde mirador..jpg|200px|thumbnail|esquerra|[[Ciutat de Guatemala]] és la ciutat més desenvolupada de la regió]] |
[[Fitxer:Panorama de Ciudad de Guatemala desde mirador..jpg|200px|thumbnail|esquerra|[[Ciutat de Guatemala]] és la ciutat més desenvolupada de la regió]] |
||
Amèrica Central és una economia en vies de desenvolupament, l'economia es basa principalment en activitats primàries, com l'[[agricultura]], els principals productes que Amèrica Central exporta són el [[cafè]], [[banana]], [[arròs]], [[sucre]], [[mel]], etc, una altra activitat econòmica important és la [[mineria]], la regió és rica pel que fa a pedres presciosas: [[or]], [[níquel]], [[coure]], [[plata]], [[rubí]], [[maragda]], [[Jade (mineral)|jade]], etc. [[Nicaragua]] és el país amb major recursos miners, la mineria és utilitzada com [[exportació]] en aquest pais. El [[pesca|sector pesquer]] a la regió produeix al voltant de 1.500 milions de dòlars per any, les espècies de peix més exportades són la [[tonyina]], [[gambeta]] i [[Llagosta (crustaci)|llagosta]].<ref>[http://www.nuestromar.org/noticias/politica_y_economia_082009_25234_america_central_el_sector_pesquero_produce_1_500 América Central: el sector pesquero produce 1.500 millones de dólares anuales]</ref> |
Amèrica Central és una economia en vies de desenvolupament, l'economia es basa principalment en activitats primàries, com l'[[agricultura]], els principals productes que Amèrica Central exporta són el [[cafè]], [[banana]], [[arròs]], [[sucre]], [[mel]], etc, una altra activitat econòmica important és la [[mineria]], la regió és rica pel que fa a pedres presciosas: [[or]], [[níquel]], [[coure]], [[plata]], [[rubí]], [[maragda]], [[Jade (mineral)|jade]], etc. [[Nicaragua]] és el país amb major recursos miners, la mineria és utilitzada com [[exportació]] en aquest pais. El [[pesca|sector pesquer]] a la regió produeix al voltant de 1.500 milions de dòlars per any, les espècies de peix més exportades són la [[tonyina]], [[gambeta]] i [[Llagosta (crustaci)|llagosta]].<ref>[http://www.nuestromar.org/noticias/politica_y_economia_082009_25234_america_central_el_sector_pesquero_produce_1_500 América Central: el sector pesquero produce 1.500 millones de dólares anuales]</ref> Tot i haver crescut la urbanització, encara hi ha àmplies àrees molt rurals, els països amb major creixement industrial són Panamà i Guatemala, que compten amb la inversió de països industrialitzats. La major economia a Amèrica Central és Guatemala, que també és la desena a [[Amèrica Llatina]], el país compta amb un [[PIB]] de gairebé 120 milions de dòlars,<ref name="FMI PIB (PPA)">{{ref-web|url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2015/01/weodata/weorept.aspx?sy=2014&ey=2014&scsm=1&ssd=1&sort=subject&ds=.&br=1&pr1.x=65&pr1.y=8&c=512%2C668%2C914%2C672%2C612%2C946%2C614%2C137%2C311%2C962%2C213%2C674%2C911%2C676%2C193%2C548%2C122%2C556%2C912%2C678%2C313%2C181%2C419%2C867%2C513%2C682%2C316%2C684%2C913%2C273%2C124%2C868%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C624%2C692%2C522%2C694%2C622%2C142%2C156%2C449%2C626%2C564%2C628%2C565%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C135%2C321%2C716%2C243%2C456%2C248%2C722%2C469%2C942%2C253%2C718%2C642%2C724%2C643%2C576%2C939%2C936%2C644%2C961%2C819%2C813%2C172%2C199%2C132%2C733%2C646%2C184%2C648%2C524%2C915%2C361%2C134%2C362%2C652%2C364%2C174%2C732%2C328%2C366%2C258%2C734%2C656%2C144%2C654%2C146%2C336%2C463%2C263%2C528%2C268%2C923%2C532%2C738%2C944%2C578%2C176%2C537%2C534%2C742%2C536%2C866%2C429%2C369%2C433%2C744%2C178%2C186%2C436%2C925%2C136%2C869%2C343%2C746%2C158%2C926%2C439%2C466%2C916%2C112%2C664%2C111%2C826%2C298%2C542%2C927%2C967%2C846%2C443%2C299%2C917%2C582%2C544%2C474%2C941%2C754%2C446%2C698%2C666&s=PPPGDP&grp=0&a=|consulta=16/09/2015|títol=Países de América Latina por PIB (PPA)|editor=Fondo Monetario Internacional}}</ref> d'altra banda, Panamà posseeix el major IDH de la regió, 0.765,<ref>[http://www.datosmacro.com/idh/panama Panamá - Índice de Desarrollo Humano - IDH]</ref> una de les mes altes d'[[Amèrica Llatina]], però, amb excepcion de Costa Rica i Panamà, la resta dels països tenen molts problemes de [[pobresa]] i [[Desigualtat social|desigualtat]], Hondures és el pais mes pobre de la regió, un 60% viu en pobresa, seguit de Guatemala, Nicaragua, Belize i El Salvador.<ref name="CIAPV">{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2046.html |títol= CIA — The World Factbook -- Field Listing — Population Below Poverty Line|consulta=2008-02-20}}</ref> Gran part de la població econòmicament activa és de l'[[economia informal]]. [[Fitxer:Isla del Coco-chatham beach.jpg|200px|thumbnail|dreta|Patrimoni de la Humanitat, l'[[Illa del Coco]] és una de les destinacions naturals més destacats de Costa Rica]] |
||
El [[turisme]] és molt important en la regió, que contribueix a gran part del PIB centreamericà, [[Costa Rica]] és el país més visitat de la regió, causa de la diversitat de riquesa natural que posseeix el país, Panamà compta amb les millors aerolínies per turisme, un altre important país de turisme a Guatemala, sent [[Antigua Guatemala]] i El [[Llac d'Atitlan]] els llocs més visitats, els principals receptors de turisme a la regió són [[Estats Units]], [[Canadà]], El [[Regne Unit]], la [[Xina]], [[França]], [[Alemanya]], [[Mèxic]], [[Xile]] i [[Colòmbia]], recentment han augmentat visitants d'[[Espanya]], [[Corea]], [[Rússia]], [[Austràlia]] i l'[[Índia]]. |
El [[turisme]] és molt important en la regió, que contribueix a gran part del PIB centreamericà, [[Costa Rica]] és el país més visitat de la regió, causa de la diversitat de riquesa natural que posseeix el país, Panamà compta amb les millors aerolínies per turisme, un altre important país de turisme a Guatemala, sent [[Antigua Guatemala]] i El [[Llac d'Atitlan]] els llocs més visitats, els principals receptors de turisme a la regió són [[Estats Units]], [[Canadà]], El [[Regne Unit]], la [[Xina]], [[França]], [[Alemanya]], [[Mèxic]], [[Xile]] i [[Colòmbia]], recentment han augmentat visitants d'[[Espanya]], [[Corea]], [[Rússia]], [[Austràlia]] i l'[[Índia]]. |
||
Revisió del 22:57, 13 nov 2015
Amèrica Central
.svg) | |
|---|---|
| Àrea | 522 760 km² |
| Població | 46 690 000 |
| Estats independents | 7 |
| Dependències | |
| PIB | |
| Llengües | Castellà, Anglès, Francès, alemany, Maia i Garifuna. |
| Fus Horari | UTC -5 a -6 |
| Ciutats més grans | Ciutat de Guatemala, Ciutat de Panamà, San Salvador |
L'Amèrica Central (en castellà: Centramérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Està envoltada per l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Políticament es divideix en set països independents: Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012).
Amèrica Central té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades),[1]o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la Mesoamèrica tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de Guatemala pel centre de Panamà. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'Arc Volcànic Centroamericano, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.
Història
Época precolombina
Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de Mesoamèrica i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització maia, que a part juntament amb els Asteques de Mèxic i els Inques del Perú, eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula Yucatan, Belize, Guatemala (sent Tikal la capital maia ), El Salvador, Hondures i algunes zones de Nicaragua i Costa Rica.[2] Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.
Colonització i època colonial
A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels espanyols, el major colonitzador va ser Pedro de Alvarado, que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, Hernan Cortés domino Hondures (a part de Mèxic), Francisco Hernández de Córdova domino Nicaragua, Gil González Dávila domino Costa Rica i Vasco Núñez de Balboa domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala.[2]
La Capitania General de Guatemala va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, Antigua Guatemala), on també estava establerta la Real Audiència.[2]
Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa.[3]
Per al segle XVIII, l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus).[4]
La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua (cridant a aquesta regió Hondures Britànica). Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize.[5]
Independència
Els primers moviments independentistes van esclatar en 1811, a El Salvador, el moviment independentista va ser impulsat pels presidents José Matías Delgado i Francisco Morazan.[6]
Espanya estava en un estat difícil a causa de la invasió napoleònica, la qual cosa deslligo el desig de la independència absoluta d'Espanya. Més tard, es van armar dos grups grans que estaven en contra: els liberals (criolls i mestissos amb bona educació) que volien la indepencia, els conservadors (criolls i el clergat catòlic), els qui volien seguir amb el domini espanol.
La independència va ser declarada formalment el 15 de setembre de 1821, sent l'espanyol Gabino Gainza, el primer governant de la Federació Centroamericana. Entre 1822 i 1823, Amèrica Central pas a ser part de l'Imperi Mexica liderat per Agustin d'Iturbide, encara que per motius de conflicte, l'Impero Mexicà es va dissoldre.[7]
A partir dels anys 1840, els estats que conformaven la Federació Centreamericana es tornen repúbliques independents.
Dictadures
Entre algunes dictadures d'Amèrica Central són:
- Manuel Estrada Cabrera (1898-1920)
- Jorge Ubico Castañeda (1931-1944)
- Tiburcio Carias Andino (1933-1936)
- Anastasio Somoza García (1937-1947)
- Luis Somoza Debayle (1957-1963)
Guerres Civils
A la segona meitat del segle XX es van desencadenar guerres a la regió producte de la Guerra Freda.
La influència comunista russa a Amèrica Central es va veure molt creixent a Nicaragua i Guatemala, la qual cosa la CIA i el govern dels Estats Units va intervenir de diferents maneres per evitar que es vulevan països comunistes.
A Guatemala la guerra civil dur 36 anys (1960-1996), entre el govern i els guerrillers. Deixant un saldo de més de 300.000 comunitats indígenes arrasades.
Entre 1979 i 1990 es va produir a Nicaragua la batalla de la Revolució Popular Sandinista en contra del govern autoritari dretà de la família Somoza. A El Salvador, la guerra va ser entre 1980 i 1992.
Els acords de pau van ser signats en la dècada de 1990.
Geografia
Tota la zona és un istme que uneix dos subcontinents americans. La travessa la serralada Central que en determina l'orografia, amb paisatges de muntanya. A causa de la seva ubicació entre plaques tectòniques, la regió presenta una gran activitat sísmica i volcànica. Centreamèrica destaca per la seva biodiversitat, amb un 7% del total mundial i multitud d'espècies endèmiques. El clima predominant és el clima tropical.
clima
El continent centreamericà posseeix molta varietat de climes a causa de l'acció de diversos factors com l'aigua, el vent, la calor, i el fred. És el continent que té major varietat de climes, ja que s'estén de nord a sud i abasta una gran extensió.
Hidrografía
A Amèrica Central els rius són curts i corresponen principalment al vessant atlàntic. Aquests rius compleixen diverses funcions, servint fins i tot com a fronteres; tal és el cas dels rius Segòvia o Coco (entre Hondures i Nicaragua), el riu Motagua (entre Guatemala i Hondures), el riu Usumacinta (entre Guatemala i Mèxic), el riu Sant Joan de Nicaragua (entre Costa Rica i Nicaragua) i el riu Sixaola (entre Costa Rica i Panamà). En aquesta regió, destaquen per la seva extensió els llacs nicaragüencs (llac de Nicaragua i llac de Managua) i el llac Gatún situat al canal de Panamà.
Població
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 30 anys, sent la majoria en quiasi tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. A Panama i Nicaragua també hi ha un creixement de la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població la població envellida es duplicarà en una projecció per al 2025, aquest serà el creixement mal gran en la regió, mentre El Salvador i Belize es fa més visible la població envellida, Hondures és absolutament jove, amb el mes lent creixement de persones majors de 65 anys.
Molts centreamericans (especialment salvadorencs, hondurenys i guatemalencs) van abandonar el seu país d'origen a la recerca d'un pais amb millor estabilitat política, la major comunitat centreamericana a l'exterior aquesta als Estats Units, on ja són al voltant de 2 milions, a Mèxic es deporten mes de 50.000 immigrants il·legals a l'anus.
Ètnies
Avui dia, la població indígena és escassa en tots els països, amb escepcion Guatemala on són gairebé el 40 per cent. La major part de la població regional és producte de la barreja entre espanyols i indígenes (mestissos). Durant el Segle XIX van arribar alguns immigrants espanyols, italians, alemanys, francesos, anglesos, polonesos i també xinesos, coreans, jamaicans, jueus i àrabs provocant més diversitat racial.
Etnografia per país:[8]
| Països | Població | Mestissos | Blancs | Indígenes | Negres / Mulats | Asiàtics |
|---|---|---|---|---|---|---|
 Guatemala |
14,373,472 | 41,5% | 18,0% | 38,9% | 1,0% | 0,6% |
 Hondures |
8,448,465 | 90,0% | 1,0% | 7,0% | 2,0% | 0,0% |
 El Salvador |
6,108,590 | 86,0% | 12,0% | 1,0% | 0,0% | 0,0% |
 Nicaragua |
5,788,531 | 69,0% | 17,0% | 5,0% | 9,0% | 1,0% |
 Costa Rica* |
4,695,942 | 13,6% | 65,8% | 2,4% | 8,0% | 3,2% |
 Panamà |
3,559,408 | 70,0% | 10,0% | 6,0% | 14,0% | 1,0% |
 Belize* |
334,297 | 50,0% | 5,0% | 11,0% | 24,0% | 2,0% |
* la resta de la població són immigrants.
Religions
El catolicisme va ser la religió oficial fins a 1882, durant l'època colonial va ser la unica religió permesa, encara que alguns indígenes van barrejar el catolicisme amb les seves creences. Avui en dia la mida de la població catòlica per país es reparteix de la següent manera.
- 75-80%: Costa Rica i Panama
- 55-60%: Nicaragua
- 50-55%: Hondures
- 45-50%: Guatemala i El Salvador
- 40%: Belize
Els països com Guatemala, El Salvador o Belize són els menys catòlics, és a dir que només entre 4 o 5 de cada 10 són catòlics, els únics països amb una població catòlica molt majoritària són Panama i Costa Rica, on els protestants són encara menys de 1/5 de la població.
L'aprovació de llibertat de cultes va promoure l'arribada de missioners protestants, majoritàriament anglesos, americans, alemanys, holandesos, etc. Actualment els protestants són més de 1/3 a Guatemala, Hondures i El Salvador, a Belize són el 31,7%. I des de 2005, a Nicaragua ja hi ha una significant comunitat de protestants, constituint mes de 1/5.
Els cultes i creences maies encara són presents a la regió. Les immigracions del medi-orient o asiàtiques també han estat producte de l'arribada de musulmans, jueus, budistes, espiritistes, confucianistes, entre d'altres.
Els països amb societats menys religioses o mes laiques són Nicaragua i Belize, on els dos països el 15.7% es declaren no creients, i els segueixen molt de prop Guatemala i El Salvador.
Fonts: [9] PROLADES-Religion in Central America,[10] PROLADES-Estimated protestant population (1935-2012),[11] PROLADES-Table of religion in the Americas by country.
Idiomes
El espanyol és l'idioma oficial a cada país, amb escepcion Belize (país angloparlant).
Els dialectes de l'idioma espanyol varia per regió, en la sub-regió (Nicaragua, Costa Rica i Panamà) s'utilitza comú el "vós", molt semblant als països sud-americans, al triangle nord (Guatemala, El Salvador i Hondures) es pronuncia amb més força la "s" i la "r".
A Guatemala, també són oficials 24 llengües indígenes reconegudes, entre elles el Quiche, Kackchiquel, Mam, Achí, Pocoman, Qeqchi, etc. Actualment, prop del 30% parlen llengües indígenes, anteriorment era una mica més del 40%, però ara molts indígenes prefereixen parlar el espanol.
Economia
Amèrica Central és una economia en vies de desenvolupament, l'economia es basa principalment en activitats primàries, com l'agricultura, els principals productes que Amèrica Central exporta són el cafè, banana, arròs, sucre, mel, etc, una altra activitat econòmica important és la mineria, la regió és rica pel que fa a pedres presciosas: or, níquel, coure, plata, rubí, maragda, jade, etc. Nicaragua és el país amb major recursos miners, la mineria és utilitzada com exportació en aquest pais. El sector pesquer a la regió produeix al voltant de 1.500 milions de dòlars per any, les espècies de peix més exportades són la tonyina, gambeta i llagosta.[12] Tot i haver crescut la urbanització, encara hi ha àmplies àrees molt rurals, els països amb major creixement industrial són Panamà i Guatemala, que compten amb la inversió de països industrialitzats. La major economia a Amèrica Central és Guatemala, que també és la desena a Amèrica Llatina, el país compta amb un PIB de gairebé 120 milions de dòlars,[13] d'altra banda, Panamà posseeix el major IDH de la regió, 0.765,[14] una de les mes altes d'Amèrica Llatina, però, amb excepcion de Costa Rica i Panamà, la resta dels països tenen molts problemes de pobresa i desigualtat, Hondures és el pais mes pobre de la regió, un 60% viu en pobresa, seguit de Guatemala, Nicaragua, Belize i El Salvador.[15] Gran part de la població econòmicament activa és de l'economia informal.
El turisme és molt important en la regió, que contribueix a gran part del PIB centreamericà, Costa Rica és el país més visitat de la regió, causa de la diversitat de riquesa natural que posseeix el país, Panamà compta amb les millors aerolínies per turisme, un altre important país de turisme a Guatemala, sent Antigua Guatemala i El Llac d'Atitlan els llocs més visitats, els principals receptors de turisme a la regió són Estats Units, Canadà, El Regne Unit, la Xina, França, Alemanya, Mèxic, Xile i Colòmbia, recentment han augmentat visitants d'Espanya, Corea, Rússia, Austràlia i l'Índia.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amèrica Central |
- ↑ "Central America: strategic information". Central America economic integration and cooperation handbook. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. ISBN 1-4387-4280-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gómez Carrillo, Agustín (1900). de la historia de Centroamérica. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.
- ↑ Martínez Peláez, Severo (1990). La patria del criollo; ensayo de interpretación de la realidad colonial guatemalteca. México: Ediciones en Marcha.
- ↑ Organización Social en la Época de la Colonia Scribd.
- ↑ Charles Knight, ed. (1866). "British Honduras". Geography. English Cyclopaedia 3. London: Bradbury, Evans, & Co.
- ↑ Meléndez Chaverri, Carlos (2000). José Matías Delgado, Prócer Centroamericano. San Salvador, El Salvador: Dirección de Publicaciones e Impresos, Consejo Nacional para la Cultura y el Arte. ISBN 99923-0-057-4.
- ↑ FLACSO (1993). Historia General de Centroamérica. Facultad Latinoaméricana de Ciencias Sociales. ISBN 8486956315.
- ↑ «CIA — The World Factbook -- Field Listing — Ethnic groups». [Consulta: 20 febrer 2008].
- ↑ [1] PROLADES. ETHNIC & RELIGIOUS DIVERSITY IN CENTRAL AMERICA: BY COUNTRY
- ↑ [2] ESTIMATED PROTESTANT POPULATION IN CENTRAL AMERICA BY COUNTRIES: 1935-2012
- ↑ [3] TABLE OF STATISTICS ON RELIGIOUS AFFILIATION IN THE AMERICAS AND THE IBERIAN PENINSULA
- ↑ América Central: el sector pesquero produce 1.500 millones de dólares anuales
- ↑ «Países de América Latina por PIB (PPA)». Fondo Monetario Internacional. [Consulta: 16 setembre 2015].
- ↑ Panamá - Índice de Desarrollo Humano - IDH
- ↑ «CIA — The World Factbook -- Field Listing — Population Below Poverty Line». [Consulta: 20 febrer 2008].
| Estats independents | Antigua i Barbuda · Bahames · Barbados · Belize · Costa Rica · Cuba · Dominica · República Dominicana · El Salvador · Grenada · Guatemala · Haití · Hondures · Jamaica · Nicaragua · Panamà · Saint Kitts i Nevis · Saint Lucia · Saint Vincent i les Grenadines · Trinitat i Tobago | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dependències | |||||||||
