Pau de Miró i March

Pau de Miró i de March (Reus ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.

Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat. Va ser un dels promotors de la balandra Mare de Déu de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, al menys, el 1883 amb un cert èxit.

Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.