Pau de Miró i March: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Pau de Miró i de March''' (Reus ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català. Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels n...».
 
ampliació i retocs amb la mateixa referència
Línia 1: Línia 1:
'''Pau de Miró i de March''' ([[Reus]] ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.
'''Pau de Miró i de March''' ([[Reus]] ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.


Fill de [[Pau Miró i Claveguera]], no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a [[Vila-seca]]. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]]. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la [[Real Maestranza de Caballería de Sevilla|Reial Mestrança de Sevilla]], cavaller amb escut d'armes, va ser [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde de Reus]] el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al [[Carrer de Llovera (Reus)|carrer de Llovera]] i al [[Carrer Ample (Reus)|carrer Ample]], quan començava l'expansió de la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Rovira i Gómez|nom=Salvador-J.|títol=La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII|pàgines=53 i 126|lloc=Tarragona|editorial=La Diputació|any=1994|isbn=8487123678}}</ref>
Fill de [[Pau Miró i Claveguera]], no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a [[Vila-seca]]. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]]. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la [[Real Maestranza de Caballería de Sevilla|Reial Mestrança de Sevilla]], cavaller amb escut d'armes, va ser [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde de Reus]] el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al [[Carrer de Llovera (Reus)|carrer de Llovera]] i al [[Carrer Ample (Reus)|carrer Ample]], quan començava l'expansió de la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Rovira i Gómez|nom=Salvador-J.|títol=La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII|pàgines=53 i 126|lloc=Tarragona|editorial=La Diputació|any=1994|isbn=8487123678}}</ref> Va ser un dels promotors de la balandra ''Mare de Déu de Misericòrdia'', feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al [[Patent de cors|cors]] i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, al menys, el 1883 amb un cert èxit.


Va voler eixamplar el [[Palau Miró]], la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual [[Plaça de Prim]], i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Urbanisme i arquitectura de Reus|pàgines=106|lloc=Reus|editorial=La Caixa|any=1988|isbn=8440423306}}</ref>
Va voler eixamplar el [[Palau Miró]], la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual [[Plaça de Prim]], i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Urbanisme i arquitectura de Reus|pàgines=106|lloc=Reus|editorial=La Caixa|any=1988|isbn=8440423306}}</ref>

Revisió del 11:37, 14 nov 2015

Pau de Miró i de March (Reus ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.

Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[1] Va ser un dels promotors de la balandra Mare de Déu de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, al menys, el 1883 amb un cert èxit.

Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.[2]

Referències

  1. Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678. 
  2. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306.