Punta seca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
matriu (gravat)
Línia 23: Línia 23:


[[bg:Суха игла]]
[[bg:Суха игла]]
[[cs:Suchá jehla]]
[[de:Kaltnadel]]
[[de:Kaltnadel]]
[[en:Drypoint]]
[[en:Drypoint]]
[[es:Grabado a punta seca]]
[[es:Grabado a punta seca]]
[[et:Kuivnõel]]
[[et:Kuivnõel]]
[[fr:Pointe sèche]]
[[it:Puntasecca]]
[[it:Puntasecca]]
[[ja:ドライポイント]]
[[ja:ドライポイント]]
[[nl:Droge naald]]
[[nl:Droge naald]]
[[no:Koldnålsradering]]
[[no:Koldnålsradering]]
[[pl:Sucha igła]]
[[ru:Сухая игла]]
[[ru:Сухая игла]]

Revisió del 21:53, 10 nov 2007

Amb aquest mot definim tant l’instrument com la tècnica de gravat.

  • Instrument que sembla un llapis, amb una punta d’un acer dur o d’una pedra com el diamant.
  • La punta seca és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acció manual.



Procés

Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al burí. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de zinc o de coure, sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del tòrcul pel que no s’acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogràfic, l'estampació de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, col·locant un paper humit damunt d’ella i introduint-la en el tòrcul.


Artistes

  • Dürer, el primer artista que sabem que utilitza aquesta tècnica.
  • Rembrandt