Partit de l'Esquerra (Suècia): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Correcció: símbol % sense espai
Línia 18: Línia 18:
Fou creat el [[1917]] com a escissió del Partit Socialdemòcrata, amb el nom de ''Partit Socialdemòcrata d'Esquerra de Suècia'' (SVV). Va patir nombroses escissions durant la seva història. El 1921 [[Zeth Höglund]], expulsat del partit per pressions de Moscou, va fundar un Partit Comunista Suec independent de la [[Komintern]]. El 1929 un altre grup d'expulsats del partit fundaren un Partit Socialista. El 1931 organitzaren protestes arran de la [[matança d'Ådalen]] i durant la [[guerra civil espanyola]] reclutaren uns 500 voluntaris per a les [[Brigades Internacionals]].
Fou creat el [[1917]] com a escissió del Partit Socialdemòcrata, amb el nom de ''Partit Socialdemòcrata d'Esquerra de Suècia'' (SVV). Va patir nombroses escissions durant la seva història. El 1921 [[Zeth Höglund]], expulsat del partit per pressions de Moscou, va fundar un Partit Comunista Suec independent de la [[Komintern]]. El 1929 un altre grup d'expulsats del partit fundaren un Partit Socialista. El 1931 organitzaren protestes arran de la [[matança d'Ådalen]] i durant la [[guerra civil espanyola]] reclutaren uns 500 voluntaris per a les [[Brigades Internacionals]].


Va donar suport als soviètics en la [[Guerra d'Hivern]] contra [[Finlàndia]] i el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]], cosa que provocà la il·legalització dels seus mitjans de comunicació i una forta repressió contra els militants, així com atacs contra les seus del partit. Per contra, va donar suport als resistents de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] contra el [[Tercer Reich]]. Així, a les [[eleccions legislatives sueques de 1944]] va obtenir el 10,3 % dels vots. Durant la guerra freda van mantenir una posició prosoviètica i el 1956 patiren l'escissió de la [[Lliga Comunista dels Treballadors de Suècia]], de [[Set Persson]].
Va donar suport als soviètics en la [[Guerra d'Hivern]] contra [[Finlàndia]] i el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]], cosa que provocà la il·legalització dels seus mitjans de comunicació i una forta repressió contra els militants, així com atacs contra les seus del partit. Per contra, va donar suport als resistents de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] contra el [[Tercer Reich]]. Així, a les [[eleccions legislatives sueques de 1944]] va obtenir el 10,3% dels vots. Durant la guerra freda van mantenir una posició prosoviètica i el 1956 patiren l'escissió de la [[Lliga Comunista dels Treballadors de Suècia]], de [[Set Persson]].


En els anys seixanta va adoptar l'[[eurocomunisme]] i es formaren dos corrents al partit, un partidari d'aconvertir-se en una força no comunista, semblant al [[Partit Popular Socialista]] danès, i l'altra prosoviètica. El 1967 va adoptar el nom de Vänsterpartiet Kommunisterna (VPK), i els dissidents Bo Gustafsson i Nils Holmberg formaren un nou partit d'inspiració [[maoisme|maoista]]. Van condemnar tant la [[primavera de Praga|invasió de Txecoslovàquia]] de 1968 com la intervenció nord-americana a la [[Guerra de Vietnam]].
En els anys seixanta va adoptar l'[[eurocomunisme]] i es formaren dos corrents al partit, un partidari d'aconvertir-se en una força no comunista, semblant al [[Partit Popular Socialista]] danès, i l'altra prosoviètica. El 1967 va adoptar el nom de Vänsterpartiet Kommunisterna (VPK), i els dissidents Bo Gustafsson i Nils Holmberg formaren un nou partit d'inspiració [[maoisme|maoista]]. Van condemnar tant la [[primavera de Praga|invasió de Txecoslovàquia]] de 1968 com la intervenció nord-americana a la [[Guerra de Vietnam]].


El 1978 el Congrés del Partit adoptà el ''Manifest per la Democràcia'', on es critica la situació dels [[drets humans]] als països del bloc soviètic. Poc abans, el 1977, havia patit l'escissió del prosoviètic [[Partit Comunista dels Treballadors (Suècia)|Arbetarpartiet Kommunisterna]]. Durant els anys 1980 foren molt actius en la lluita contra l'ús de l'[[energia nuclear]]. A les [[eleccions legislatives sueques de 1994]] només va obtenir el 6,4 % dels vots i entrà en crisi. Va fer campanya contra l'entrada de Suècia a la Unió Europea i el 1996 adoptà el [[feminisme]] com a programa. Després de les [[eleccions legislatives sueques de 1998|eleccions de 1998]] i [[eleccions legislatives sueques de 2002|2002]] decidiren donar suport al govern del [[Partit Socialdemòcrata de Suècia]].
El 1978 el Congrés del Partit adoptà el ''Manifest per la Democràcia'', on es critica la situació dels [[drets humans]] als països del bloc soviètic. Poc abans, el 1977, havia patit l'escissió del prosoviètic [[Partit Comunista dels Treballadors (Suècia)|Arbetarpartiet Kommunisterna]]. Durant els anys 1980 foren molt actius en la lluita contra l'ús de l'[[energia nuclear]]. A les [[eleccions legislatives sueques de 1994]] només va obtenir el 6,4% dels vots i entrà en crisi. Va fer campanya contra l'entrada de Suècia a la Unió Europea i el 1996 adoptà el [[feminisme]] com a programa. Després de les [[eleccions legislatives sueques de 1998|eleccions de 1998]] i [[eleccions legislatives sueques de 2002|2002]] decidiren donar suport al govern del [[Partit Socialdemòcrata de Suècia]].


== Resultats electorals ==
== Resultats electorals ==

Revisió del 16:39, 14 nov 2015

Infotaula d'organitzacióVänsterpartiet
Dades
Nom curtV Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaComunisme, feminisme
Alineació políticaesquerra radical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 maig 1917
Activitat
Membre deAliança de l'Esquerra Verda Nòrdica
bloc roig-i-verd Modifica el valor a Wikidata
Membres23.872 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLars Ohly
Part deParlament de Suècia
Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Representació22 escons al Parlament suec
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+46-8-654-08-20 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.vansterpartiet.se
Facebook: vansterpartiet Twitter (X): vansterpartiet Instagram: vansterpartiet Youtube: UCjnTl-4Iw0VZCEMUnLk82tQ Modifica el valor a Wikidata

Partit de l'Esquerra (suec Vänsterpartiet) és un partit polític suec, que del 1967 al 1990 adoptà el nom de Partit d'Esquerra-Comunistes (Vänsterpartiet kommunisterna, VPK). Fins al 2006 ha donat suport al govern del Partit Socialdemòcrata de Suècia.

Història

Fou creat el 1917 com a escissió del Partit Socialdemòcrata, amb el nom de Partit Socialdemòcrata d'Esquerra de Suècia (SVV). Va patir nombroses escissions durant la seva història. El 1921 Zeth Höglund, expulsat del partit per pressions de Moscou, va fundar un Partit Comunista Suec independent de la Komintern. El 1929 un altre grup d'expulsats del partit fundaren un Partit Socialista. El 1931 organitzaren protestes arran de la matança d'Ådalen i durant la guerra civil espanyola reclutaren uns 500 voluntaris per a les Brigades Internacionals.

Va donar suport als soviètics en la Guerra d'Hivern contra Finlàndia i el Pacte Molotov-Ribbentrop, cosa que provocà la il·legalització dels seus mitjans de comunicació i una forta repressió contra els militants, així com atacs contra les seus del partit. Per contra, va donar suport als resistents de Noruega i Dinamarca contra el Tercer Reich. Així, a les eleccions legislatives sueques de 1944 va obtenir el 10,3% dels vots. Durant la guerra freda van mantenir una posició prosoviètica i el 1956 patiren l'escissió de la Lliga Comunista dels Treballadors de Suècia, de Set Persson.

En els anys seixanta va adoptar l'eurocomunisme i es formaren dos corrents al partit, un partidari d'aconvertir-se en una força no comunista, semblant al Partit Popular Socialista danès, i l'altra prosoviètica. El 1967 va adoptar el nom de Vänsterpartiet Kommunisterna (VPK), i els dissidents Bo Gustafsson i Nils Holmberg formaren un nou partit d'inspiració maoista. Van condemnar tant la invasió de Txecoslovàquia de 1968 com la intervenció nord-americana a la Guerra de Vietnam.

El 1978 el Congrés del Partit adoptà el Manifest per la Democràcia, on es critica la situació dels drets humans als països del bloc soviètic. Poc abans, el 1977, havia patit l'escissió del prosoviètic Arbetarpartiet Kommunisterna. Durant els anys 1980 foren molt actius en la lluita contra l'ús de l'energia nuclear. A les eleccions legislatives sueques de 1994 només va obtenir el 6,4% dels vots i entrà en crisi. Va fer campanya contra l'entrada de Suècia a la Unió Europea i el 1996 adoptà el feminisme com a programa. Després de les eleccions de 1998 i 2002 decidiren donar suport al govern del Partit Socialdemòcrata de Suècia.

Resultats electorals

Vänsterpartiet

Líders del Partit

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit de l'Esquerra