Aimeric de Sarlat: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
==Vida== |
==Vida== |
||
Aimeric fou originari de [[Sarlat]] (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva [[Vida (literatura trobadoresca)|''vida'']], era originari de Sarlat al [[Perigord]] i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (''mas non fez mas una canson'' "però només |
Aimeric fou originari de [[Sarlat]] (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva [[Vida (literatura trobadoresca)|''vida'']], era originari de Sarlat, al [[Perigord]], i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (''mas non fez mas una canson'' "però només féu una cançó"),<ref>Riquer, ''Los trovadores'', p. 807</ref> tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà diverses peces a [[Elvira de Subirats]], dona d'[[Ermengol VIII d'Urgell]], cosa que permet situar aproximadament la cronologia del trobador a finals del segle XII o principis del segle XIII. |
||
==Obra== |
==Obra== |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
*(11,4) ''S'ieu no⋅m lau d'amor tant qon sol'' |
*(11,4) ''S'ieu no⋅m lau d'amor tant qon sol'' |
||
Se li atribueix una cinquena cançó ''Ja non creirai q'afanz ni cossiriers'' (PC 9,11), |
Se li atribueix una cinquena cançó, ''Ja non creirai q'afanz ni cossiriers'' (PC 9,11), perquè està dedicada a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, a qui Aimeric de Sarlat ja havia dedicat ''Fins e leials e senes tot engan''. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 21:34, 20 nov 2015
.jpg)
Aimeric de Sarlat (fl. ca. 1200) fou un trobador occità. Se'n conserven 5 composicions.
Vida
Aimeric fou originari de Sarlat (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva vida, era originari de Sarlat, al Perigord, i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (mas non fez mas una canson "però només féu una cançó"),[1] tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà diverses peces a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, cosa que permet situar aproximadament la cronologia del trobador a finals del segle XII o principis del segle XIII.
Obra
.jpg)
Se'n conserven cinc cançons, de temàtica amorosa i que, en certs moments, imiten Bernart de Ventadorn.
Cançons
- (11,1)[2] Aissi mueu mas chansos
- (11,2) Fins e leials e senes tot engan (alguns cançoners l'atribueixen a Aimeric de Belenoi)
- (11,3) Quan si cargo⋅l ram de vert fueilh
- (11,4) S'ieu no⋅m lau d'amor tant qon sol
Se li atribueix una cinquena cançó, Ja non creirai q'afanz ni cossiriers (PC 9,11), perquè està dedicada a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, a qui Aimeric de Sarlat ja havia dedicat Fins e leials e senes tot engan.
Referències
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 807
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Bibliografia
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 806-810 [Comentari i publicació de la vida i de Aissi mueu mas chansos, amb traducció al castellà]
Edicions
- Fumagalli-Mezzetti, M., "Le Canzoni di Aimeric de Sarlat", In: Travaux de Linguistique et Littérature 17 (1979), pàg. 121-169
Repertoris
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 93-94 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aimeric de Sarlat |