Luis González Bravo

Luis González Bravo

Nom original	(es) Luis González Brabo y López de Arjona
Biografia
Naixement	8 juliol 1811 Cadis (Espanya)
Mort	1r setembre 1871 (60 anys) Biarritz (França)
President del Consell de Ministres d'Espanya
23 abril 1868 – 19 setembre 1868 ← Ramón María Narváez y Campos – José Gutiérrez de la Concha →
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
1857 –
Ambaixador d'Espanya a Portugal
1844 –
President del Consell de Ministres d'Espanya
5 desembre 1843 – 3 maig 1844 ← Salustiano de Olózaga Almandoz – Ramón María Narváez y Campos →
Diputat al Congrés dels Diputats
Dades personals
Formació	Universitat Complutense
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	periodista, advocat, diplomàtic, polític
Partit	Partit Progressista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Comissió General de Codificació
Premis (1867)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or

Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol.

Biografia

Va estudiar lleis a Alcalá de Henares. Militant del Partit Progressista durant la Regència de Maria Cristina de Borbó va participar en la Milícia Nacional, va ser Diputat per Cadis en 1841, adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de Narváez ser nomenat President del Consell de Ministres des del 5 de desembre de 1843 al 3 de maig de 1844.

Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar l'estat de setge, va dissoldre els ajuntaments, va imposar la censura a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina Isabel II quan era President del Consell. També va crear la Guàrdia Civil. La seva caiguda del govern el va dur com a diplomàtic a Lisboa. Després del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revolució de 1854 tement per la seva vida.

Ja en 1864 va ser nomenat Ministre de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels successos de la nit de San Daniel, havent de dimitir en 1865 per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el 1868 altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la revolució de 1868 que va donar pas al Sexenni Democràtic i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als carlins. També va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Càrrecs públics
Precedit per: Salustiano de Olózaga Almandoz	President del Govern Espanyol 1843–1844	Succeït per: Ramón María Narváez y Campos
Precedit per: Ramón María Narváez y Campos	President del Govern Espanyol 1868	Succeït per: José Gutiérrez de la Concha
Precedit per: -	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 27 1857-1871	Succeït per: Juan Valera y Alcalá Galiano

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis González Bravo