Canomals

Canomals va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'Edat Mitjana. En l'actualitat en conserva el record la masia de Sant Salvador de Canomals, al terme de la comuna rossellonesa de Bonpàs, a l'est del nucli principal del municipi. El nom de Canomals és una transformació del Canibus Malis amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a Malo Passu (Mal pas o gual perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores.

Història

El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei Lotari I a favor del monestir de Sant Genís de Fontanes. Tingué diverses formes: villa Canesmalos (s.d.), villa Canamals el 1031, Caramals entre 1139 i 1162 (Catafau, 2007), villae de Canomals el 1161 (esmentat a la Histoire critique du pouvoir municipal de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), Canibus Malis el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la via Domícia, la gran via de comunicació romana del Rosselló.

Canomals es caracteritzà per la presència de la cellera de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el bisbe d'Elna Guillem d'Hortafà (Capeille, 1905) havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al monestir de Fontfreda i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals (Catafau, 2007). El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307 de la Biblioteca de Catalunya).

L'Església

L'església de Sant Salvador de Canomals va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX, Montsalvatje (1914), pàgina 310, parla de l'aleshores capilla arruinada de Sant Salvador.

Bibliografia

• Josep Capeille Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais, a Revue catalane 30 (15 juin 1909) p. 186
• Aymat Catafau Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV : Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament, a Víctor Farias; Ramon Martí; Aymat Catafau Les Sagreres a la Catalunya medieval : jornada d'estudi Girona: Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona, 2007 ISBN 9788496742161 p. 205-231
• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Bompàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Montsalvatge i Fossas, Francesc. El Obispado de Elna III. Olot: Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet, 1914, p. 310 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Ramon Ordeig i Mata Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150, a Revista Catalana de Teologia XV/1 (1990), p. 181-201
• Tréton, Rodrigue «Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264». Revista de Dret Històric Català, 2010, p. 263-290. DOI: 10.24.36/30.3004.01.64 [Consulta: 3 abril 2013].

Enllaços

• Notes històriques al Plan local d'urbanisme de la Commune de Bompas (francès)