Cordita: diferència entre les revisions

Amb el terme '''cordita''' es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de [[nitroglicerina]] i [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]] que es barregen amb [[acetona]], per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordacordaill. La '''cordita''' va ser descoberta de forma accidental pel químic germà-suís Cristian Friedrich Schöbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'[[ozó]].

Fent Cristian Friedrich Schönbein un experiment a la seva casa, l'any [[1845]], va vessar de forma accidental una mesclabareja d'[[Àcid nítric|àcid]] nítric i [[àcid sulfúric]], laque qualva assecariaassecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar endavant l'estufa, però unasense vegadavoler, un cop seca va detonar iconvertint-se vaen desaparèixerfum. Havia convertit la [[cel·lulosa]] del davantal en [[Nitrocel·lulosa|nitrocel·lulosa.]] Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.<ref name="III2014">{{Plantilla:Cite book|author = Kenneth E. Hendrickson III|title = The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History|url = https://books.google.es/books?id=EdwsCgAAQBAJ&pg=PA214&dq=cordite&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi47Oz6taTJAhXMXhQKHWO6CG8Q6AEIRzAG#v=onepage&q=cordite&f=false|date = 25 November 2014|publisher = Rowman & Littlefield Publishers|isbn = 978-0-8108-8888-3|pages = 214–}}</ref>