Canomals: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Canomals''' va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'[[Edat Mitjana]]. En l'actualitat en conserva el record la masia de [[Sant Salvador de Canomals]], al terme de la [[Comú|comuna]] [[Rosselló|rossellonesa]] de [[Bonpàs]], a l'est del nucli principal del municipi |
'''Canomals''' va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'[[Edat Mitjana]]. En l'actualitat en conserva el record la masia de [[Sant Salvador de Canomals]], al terme de la [[Comú|comuna]] [[Rosselló|rossellonesa]] de [[Bonpàs]], a l'est del nucli principal del municipi. |
||
== Etimologia == |
|||
Segons alguns autors, el nom de Canomals és una transformació del ''Canibus Malis'' amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a ''Malo Passu'' (''Mal pas'' o [[gual]] perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>Coromines 1995.</ref> explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual ''cànem''. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els ''canibus'' abans esmentats, per tant. |
|||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 18:34, 22 nov 2015
Canomals va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'Edat Mitjana. En l'actualitat en conserva el record la masia de Sant Salvador de Canomals, al terme de la comuna rossellonesa de Bonpàs, a l'est del nucli principal del municipi.
Etimologia
Segons alguns autors, el nom de Canomals és una transformació del Canibus Malis amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a Malo Passu (Mal pas o gual perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. Joan Coromines[1] explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual cànem. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els canibus abans esmentats, per tant.
Història
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei Lotari I a favor del monestir de Sant Genís de Fontanes. Tingué diverses formes: villa Canesmalos (s.d.), villa Canamals el 1031, Caramals entre 1139 i 1162 (Catafau, 2007), villae de Canomals el 1161 (esmentat a la Histoire critique du pouvoir municipal de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), Canibus Malis[2] el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la via Domícia, la gran via de comunicació romana del Rosselló.
Canomals es caracteritzà per la presència de la cellera de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el bisbe d'Elna Guillem d'Hortafà (Capeille, 1905) havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al monestir de Fontfreda i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals (Catafau, 2007). El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307[3] de la Biblioteca de Catalunya).
L'Església
L'església de Sant Salvador de Canomals va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX, Montsalvatje (1914), pàgina 310, parla de l'aleshores capilla arruinada de Sant Salvador.
Bibliografia
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Bompàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Capeille, Josep. «Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais[4]». A: Revue catalane 30 (15 juin 1909), 1909, p. 186.
- Catafau, Aymat. «Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament». A: Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi. Girona: Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona, 2007, p. 205-231. ISBN 9788496742161.
- Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972.
- Montsalvatge i Fossas, Francesc. El Obispado de Elna III. Olot: Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet, 1914, p. 310 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Ordeig i Mata, Ramon. «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150[5]». A: Revista Catalana de Teologia XV/1, 1990, p. 181-201.
- Tréton, Rodrigue «Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264[6]». Revista de Dret Històric Català, 2010, p. 263-290 [Consulta: 3 abril 2013].