Canomals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 26: Línia 26:
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162 ([[#Bibliografia|Catafau, 2007]]), ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), ''Canibus Malis''<ref>{{citar web|url=http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castellrosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162 ([[#Bibliografia|Catafau, 2007]]), ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), ''Canibus Malis''<ref>{{citar web|url=http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castellrosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.


Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà ([[#Bibliografia|Capeille, 1905]]) havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals'' ([[#Bibliografia|Catafau, 2007]]). El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{citar web|url=http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).
Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà<ref>Capeille 1905.</ref> havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals''<ref>Catafau 2007.</ref>. El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{citar web|url=http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).


== L'Església ==
== L'Església ==

Revisió del 17:46, 22 nov 2015

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Canomals
Dades
TipusVeïnat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBompàs (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 43′ 57″ N, 2° 57′ 12″ E / 42.73251°N,2.95347°E / 42.73251; 2.95347

Canomals va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'Edat Mitjana. En l'actualitat en conserva el record la masia de Sant Salvador de Canomals, al terme de la comuna rossellonesa de Bonpàs, a l'est del nucli principal del municipi.

Etimologia

Segons alguns autors, el nom de Canomals és una transformació del Canibus Malis amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a Malo Passu (Mal pas o gual perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. Joan Coromines[1] explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual cànem. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els canibus abans esmentats, per tant.

Història

El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei Lotari I a favor del monestir de Sant Genís de Fontanes. Tingué diverses formes: villa Canesmalos (s.d.), villa Canamals el 1031, Caramals entre 1139 i 1162 (Catafau, 2007), villae de Canomals el 1161 (esmentat a la Histoire critique du pouvoir municipal de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), Canibus Malis[2] el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la via Domícia, la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de Castellrosselló, i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim Mal pas.

Canomals es caracteritzà per la presència de la cellera de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el bisbe d'Elna Guillem d'Hortafà[3] havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al monestir de Fontfreda i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals[4]. El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307[5] de la Biblioteca de Catalunya).

L'Església

L'església de Sant Salvador de Canomals va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX, Montsalvatje (1914), pàgina 310, parla de l'aleshores capilla arruinada de Sant Salvador.

Bibliografia

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Bompàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Capeille, Josep. «Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais[6]». A: Revue catalane 30 (15 juin 1909), 1909, p. 186. 
  • Catafau, Aymat. «Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament». A: Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi. Girona: Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona, 2007, p. 205-231. ISBN 9788496742161. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Montsalvatge i Fossas, Francesc. El Obispado de Elna III. Olot: Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet, 1914, p. 310 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Ordeig i Mata, Ramon. «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150[7]». A: Revista Catalana de Teologia XV/1, 1990, p. 181-201. 
  • Tréton, Rodrigue «Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264[8]». Revista de Dret Històric Català, 2010, p. 263-290 [Consulta: 3 abril 2013].

Referències

Enllaços