Canomals: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 24: Línia 24:


== Història ==
== Història ==
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162<ref name=Catafau>Catafau 2007.</ref>, ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), ''Canibus Malis''<ref>{{ref-web|url=http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castellrosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.
El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei [[Lotari I de França|Lotari I]] a favor del [[monestir de Sant Genís de Fontanes]]. Tingué diverses formes: ''villa Canesmalos'' (s.d.), ''villa Canamals'' el 1031, ''Caramals'' entre 1139 i 1162,<ref name=Catafau>Catafau 2007.</ref> ''villae de Canomals'' el 1161 (esmentat a la ''Histoire critique du pouvoir municipal'' de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), ''Canibus Malis''<ref>{{ref-web|url=http://www.archive.org/stream/bulletinsocit12pyre/bulletinsocit12pyre_djvu.txt|títol=Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"<!--Títol generat per bot-->}}</ref> el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la [[via Domícia]], la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de [[Castellrosselló]], i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim ''Mal pas''.


Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà<ref>Capeille 1905.</ref> havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals''<ref name=Catafau></ref>. El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).
Canomals es caracteritzà per la presència de la [[cellera]] de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] Guillem d'Hortafà<ref>Capeille 1905.</ref> havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula ''el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals''.<ref name=Catafau></ref> El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307<ref>{{ref-web|url=http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=20859|títol=Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya<!--Títol generat per bot-->}}</ref> de la [[Biblioteca de Catalunya]]).


== L'Església ==
== L'Església ==
L'església de [[Sant Salvador de Canomals]] va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX<ref>Montsalvatje 1914, pàg. 310.</ref>, parla de l'aleshores ''capilla arruinada'' de Sant Salvador.
L'església de [[Sant Salvador de Canomals]] va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX,<ref>Montsalvatje 1914, pàg. 310.</ref> parla de l'aleshores ''capilla arruinada'' de Sant Salvador.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 04:26, 26 nov 2015

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Canomals
Dades
TipusVeïnat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBompàs (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 43′ 57″ N, 2° 57′ 12″ E / 42.73251°N,2.95347°E / 42.73251; 2.95347

Canomals va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'Edat Mitjana. En l'actualitat en conserva el record la masia de Sant Salvador de Canomals, al terme de la comuna rossellonesa de Bonpàs, a l'est del nucli principal del municipi.

Etimologia

Segons una hipòtesi de principis del segle XX poc fonamentada filològicament, el nom de Canomals és una transformació del Canibus Malis amb què se l'anomenava el 1193, fent referència a Malo Passu (Mal pas o gual perillós), el nom que tenia Bompàs aleshores. Joan Coromines[1] explica, en canvi, que Canomals o Canemals -la forma antiga, també documentada- és un derivat del mot català medieval i actual cànem. Indica així, doncs, plantacions de cànem, com la població vallesana de Canyamars i altres topònims coincidents. Res a veure amb els canibus abans esmentats, per tant.

Història

El lloc de Canomals és esmentat per primera vegada al 981 en un document del rei Lotari I a favor del monestir de Sant Genís de Fontanes. Tingué diverses formes: villa Canesmalos (s.d.), villa Canamals el 1031, Caramals entre 1139 i 1162,[2] villae de Canomals el 1161 (esmentat a la Histoire critique du pouvoir municipal de Constant Leber, Paris: Audot, 1828, p. 136), Canibus Malis[3] el 1193. El poblet se situava en el recorregut de la via Domícia, la gran via de comunicació romana del Rosselló. Aquesta via procedeix, des del sud, de Castellrosselló, i és la via que donà nom al poble veí, ja que la dificultat del pas a gual produí el topònim Mal pas.

Canomals es caracteritzà per la presència de la cellera de l'església, envoltada d'un fossat, citada el 1203: al març del 1202, el bisbe d'Elna Guillem d'Hortafà[4] havia donat l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al monestir de Fontfreda i al seu abat, Bernard, i el traspàs es feia constar a l'any següent amb la fórmula el conjunt de propietats continguts a la "cellaria veterem" de Canomals.[2] El poble havia desaparegut el 1255, quan els monjos cistercencs demanaren al rei permís per construir-hi una nova població, que no s'arribà a fer. El topònim és esmentat "... en el terme de Sant Salvador de Canomals..." el 1338 en un document de venda d'unes peces de terra (pergamí 307[5] de la Biblioteca de Catalunya).

L'Església

L'església de Sant Salvador de Canomals va ser consagrada el 1143. Al començament del segle XX,[6] parla de l'aleshores capilla arruinada de Sant Salvador.

Bibliografia

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Bompàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Capeille, Josep. «Histoire locales, Figures d'Évêques Roussillonnais[7]». A: Revue catalane 30 (15 juin 1909), 1909, p. 186. 
  • Catafau, Aymat. «Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV: Permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament». A: Les Sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi. Girona: Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona, 2007, p. 205-231. ISBN 9788496742161. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Montsalvatge i Fossas, Francesc. El Obispado de Elna III. Olot: Imp. y Lib. de Sucesores de J.Bonet, 1914, p. 310 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Ordeig i Mata, Ramon. «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150[8]». A: Revista Catalana de Teologia XV/1, 1990, p. 181-201. 
  • Tréton, Rodrigue «Un prototip? Observacions sobre un capbreu de rendes i usos del comte d'Empúries al "castrum" de la Roca d'Albera fet el 1264[9]». Revista de Dret Històric Català, 2010, p. 263-290 [Consulta: 3 abril 2013].

Referències

  1. ↑ Coromines 1995.
  2. ↑ 2,0 2,1 Catafau 2007.
  3. ↑ «Full text of "Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales"».
  4. ↑ Capeille 1905.
  5. ↑ «Arxiu històric de la BC / Catàlegs de la BC / Catàlegs / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya».
  6. ↑ Montsalvatje 1914, pàg. 310.
  7. ↑ Publicació electrònica
  8. ↑ Publicació electrònica
  9. ↑ Publicació electrònica

Enllaços

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canomals&oldid=16064396»