Cordita: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Nitrocelulosa.jpg|thumb|200x200px|Foto d'un petit fragment de nitrocel·lulosa, que depenent del seu grau de [[Nitració|nitració]] es convertirà en [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]] o [[col·lodió]].]]

Fent [[Christian Friedrich Schönbein]] un experiment a casa seva, l'any [[1845]], va vessar de forma accidental una barreja d'[[Àcid nítric|àcid]] nítric i [[àcid sulfúric]], que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la [[cel·lulosa]] del davantal en [[Nitrocel·lulosa|nitrocel·lulosa.]]. Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.<ref name="III2014">{{Cite book|author = Kenneth E. Hendrickson III|title = The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History|url = https://books.google.es/books?id=EdwsCgAAQBAJ&pg=PA214&dq=cordite&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi47Oz6taTJAhXMXhQKHWO6CG8Q6AEIRzAG#v=onepage&q=cordite&f=false|date = 25 novembre 2014|publisher = Rowman & Littlefield Publishers|isbn = 978-0-8108-8888-3|pages = 214–}}</ref>

Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La [[pólvora]] negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el [[Camp de batalla|camp de batalla.]]. La [[nitrocel·lulosa]] va fer possible la "[[Pòlvora sense fum|pólvora sense fum]]", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora.]]