Cordita: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Cordite |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Descobriment i origen del nom == |
== Descobriment i origen del nom == |
||
[[Fitxer:Nitrocelulosa.jpg|thumb|200x200px|Foto d'un petit fragment de nitrocel·lulosa, que depenent del seu grau de [[ |
[[Fitxer:Nitrocelulosa.jpg|thumb|200x200px|Foto d'un petit fragment de nitrocel·lulosa, que depenent del seu grau de [[nitració]] es convertirà en [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]] o [[col·lodió]].]] |
||
Fent [[Christian Friedrich Schönbein]] un experiment a casa seva, l'any [[1845]], va vessar de forma accidental una barreja d'[[Àcid nítric|àcid]] nítric i [[àcid sulfúric]], que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la [[cel·lulosa]] del davantal en [[ |
Fent [[Christian Friedrich Schönbein]] un experiment a casa seva, l'any [[1845]], va vessar de forma accidental una barreja d'[[Àcid nítric|àcid]] nítric i [[àcid sulfúric]], que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la [[cel·lulosa]] del davantal en [[nitrocel·lulosa]]. Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.<ref name="III2014">{{Cite book|author = Kenneth E. Hendrickson III|title = The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History|url = https://books.google.es/books?id=EdwsCgAAQBAJ&pg=PA214&dq=cordite&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi47Oz6taTJAhXMXhQKHWO6CG8Q6AEIRzAG#v=onepage&q=cordite&f=false|date = 25 novembre 2014|publisher = Rowman & Littlefield Publishers|isbn = 978-0-8108-8888-3|pages = 214–}}</ref> |
||
Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La [[pólvora]] negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el [[ |
Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La [[pólvora]] negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el [[camp de batalla]]. La [[nitrocel·lulosa]] va fer possible la "[[Pòlvora sense fum|pólvora sense fum]]", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora.]] |
||
Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a [[1891]] quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora .]]<nowiki/>com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, se la va denominar ''cordita''. |
Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a [[1891]] quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora .]]<nowiki/>com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, se la va denominar ''cordita''. |
||
Revisió del 21:40, 27 nov 2015
Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany Christian Friedrich Schönbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'ozó.
Descobriment i origen del nom
Fent Christian Friedrich Schönbein un experiment a casa seva, l'any 1845, va vessar de forma accidental una barreja d'àcid nítric i àcid sulfúric, que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a assecar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la cel·lulosa del davantal en nitrocel·lulosa. Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.[1]
Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La pólvora negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el camp de batalla. La nitrocel·lulosa va fer possible la "pólvora sense fum", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de cotó pólvora.
Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a 1891 quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el cotó pólvora .com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, se la va denominar cordita.
Composició química
La cordita, que és un explosiu de doble base, està formada per seixanta-quatre parts de cotó pólvora, per trenta parts de nitroglicerina i per cinc parts de vaselina o gelea de petroli, els quals actuen com a estabilitzadors. A més a més també està composta per un 0,8% d'acetona, la qual és imprescindible per realitzar la mescla. Tots els productes generats en la reacció són gasos invisibles, excepte el vapor d'aigua quan es veu quan es condensa.
Vegeu també
Referencias
- ↑ Kenneth E. Hendrickson III. The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History. Rowman & Littlefield Publishers, 25 novembre 2014, p. 214–. ISBN 978-0-8108-8888-3.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordita |
- Diccionario Enciclopédico Salvat. Salvat. 1990. ISBN 84-345-4540-3.
- Química Industrial Orgánica. Universidad Politécnica de Valencia. 2006. ISBN 84-970-5969-7..