Wenceslao González Oliveros: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula polític |
|||
⚫ | |||
| nom = Wenceslao González Oliveros |
|||
| imatge = |
|||
| peu = |
|||
| data de naixement = {{Data naixement|1890|9|28}} |
|||
| lloc de naixement = [[Toro (Zamora)]] |
|||
| data de mort = {{Data defunció i edat|1965|3|30|1890|9|28}} |
|||
| lloc de mort = [[Madrid]] |
|||
| altres_noms = |
|||
| conegut per = |
|||
| càrrec = Membre de l'[[Assemblea Nacional Consultiva]] |
|||
| escut càrrec = Escudo de España 1874-1931.svg |
|||
| inici = [[12 de setembre]] de [[1927]] |
|||
| final = [[15 de febrer]] de [[1930]] |
|||
| predecessor = |
|||
| successor = |
|||
| k_etiqueta = Apartat |
|||
| k_nom = Representants de l'Estat |
|||
|càrrec2= [[Governador civil de Barcelona]] |
|||
|escut càrrec2=Escudo_de_la_provincia_de_Barcelona.svg |
|||
|inici2= [[juliol]] de [[1939]] |
|||
|final2= [[desembre]] de [[1940]] |
|||
|predecessor2= [[Claudi Ametlla Coll]] |
|||
|successor2= [[Antonio de Correa y Veglison]] |
|||
| càrrec3 = [[Procurador en Corts]] |
|||
| escut càrrec3 = COA Spain 1945 1977.svg |
|||
| inici3 = [[16 de març]] de [[1943]] |
|||
| final3 = [[6 de juny]] de [[1964]] |
|||
| predecessor3 = |
|||
| successor3 = |
|||
| k_etiqueta3 = Apartat |
|||
| k_nom3 = Designats pel Cap de l'Estat |
|||
| partit = [[FE de las JONS]] [[Fitxer:Emblem_of_Spanish_Falange.svg|25px]] |
|||
| constituency= |
|||
| pares = |
|||
| alma mater = |
|||
| ocupació = Filòsof i polític |
|||
}} |
|||
⚫ | |||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Va servir com a auxiliar a les Universitats de la Laguna i Santiago. Abans de la [[dictadura de Primo de Rivera]] fou simpatitzant d'[[Alejandro Lerroux]] i [[Antonio Royo Villanova]] i catedràtic de filosofia del dret a la [[Universitat de Salamanca]]. Primo de Rivera el nomenà governador civil de [[Jaén]], Director General d'Ensenyament Superior i governador del [[Banco Exterior de España]] a proposta de [[José Calvo Sotelo]]. També formà part de l'[[Assemblea Nacional Consultiva]]. |
Va servir com a auxiliar a les Universitats de la Laguna i Santiago. Abans de la [[dictadura de Primo de Rivera]] fou simpatitzant d'[[Alejandro Lerroux]] i [[Antonio Royo Villanova]] i catedràtic de filosofia del dret a la [[Universitat de Salamanca]]. Primo de Rivera el nomenà governador civil de [[Jaén]], Director General d'Ensenyament Superior i governador del [[Banco Exterior de España]] a proposta de [[José Calvo Sotelo]]. També formà part de l'[[Assemblea Nacional Consultiva]]. |
Revisió del 22:21, 1 des 2015
Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona
Biografia
Va servir com a auxiliar a les Universitats de la Laguna i Santiago. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banco Exterior de España a proposta de José Calvo Sotelo. També formà part de l'Assemblea Nacional Consultiva.
Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Durant la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol revoltat i en 1938 va formar part de la Comissió creada per dictaminar jurídicament sobre la Il·legitimitat dels poders actuants durant la Segona República.[1]
Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al Doctor Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85% de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.[2]
El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal de Responsabilitats Polítiques fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación. Fou procurador en Corts des de 1943 fins 1964,[3] Director General d'Ensenyament Mitjà i Superior i en 1949 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Obres
- Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
- Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
- Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
- Cataluña y la tradición política española (1965)
Referències
- ↑ Biografia al web de la Fundació Francisco Franco
- ↑ Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistència catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Claudi Ametlla Coll |
Governador Civil de Barcelona juliol 1939 – desembre 1940 |
Succeït per: Antonio de Correa y Veglison |
Precedit per: José Rogerio-Sánchez García |
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1949-1965 |
Succeït per: Venancio Diego Carro |