Estança (poesia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:51, 3 des 2015

L'estança és una estrofa formada per versos hendecasíl·labs i heptasíl·labs amb rima generalment consonant combinats a gust del poeta. Tan sols es requereix que en les composicions formades per estades -cançó (lírica), oda, ègloga...- les restants estrofes segueixin l'esquema de la primera. Difereix de la silva en què aquesta manca d'estructura estròfica.

Exemple d'estança

Part de l'Ègloga I de Garcilaso de la Vega:

«

Divina Elisa, pues agora el cielo,

con inmortales pies pisas y mides,
y su mudanza ves estando queda,
¿por qué de mí te olvidas y no pides
que se apresure el tiempo en que este velo
rompa del cuerpo, y verme libre pueda,
en la tercera rueda
contigo mano a mano
busquemos otro llano,
busquemos otros montes y otros ríos,
otros valles floridos y sombríos,
donde descanse, y simpre pueda verte
ante los ojos míos,
sin miedo y sobresalto de perderte?

Nunca pusieran fin al triste lloro
los pastores, ni fueran acabadas
las canciones que sólo el monte oía,
si, mirando las nubes coloradas,
al trasmontar del sol bordadas de oro,
no vieran que era ya pasado el día.
La sombra se veía
venir corriendo apriesa
ya por la falda espesa
del altísimo monte, y recordando
ambos como de sueño, y acabando
el fugitivo sol, de luz escaso,
su ganado llevando,
se fueron recogiendo paso a paso.

»

Vegeu també

Bibliografia

Domínguez Caparrós, José. Diccionario de métrica española. Madrid: Alianza editorial, 2004. ISBN 84-206-7327-7.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-L''''estança''' és una [[estrofa]] formada per versos [[hendecasíl·lab|decasíl·lab]]s i [[heptasíl·lab|exasíl·lab]]s amb rima generalment consonant combinats a gust del [[poeta]]. Tan sols es requereix que en les composicions formades per estades -[[cançó (lírica)]], [[oda]], [[ègloga]]...- les restants [[estrofes]] segueixin l'esquema de la primera.
+L''''estança''' és una [[estrofa]] formada per versos [[hendecasíl·lab]]s i [[heptasíl·lab]]s amb rima generalment consonant combinats a gust del [[poeta]]. Tan sols es requereix que en les composicions formades per estades -[[cançó (lírica)]], [[oda]], [[ègloga]]...- les restants [[estrofes]] segueixin l'esquema de la primera.
 Difereix de la [[Silva (poesia)|silva]] en què aquesta manca d'estructura estròfica.
 == Exemple d'estança ==
-{|
-|Llibre primer d'Estances
-| colspan="3" rowspan="4" |
-|-
-|
-|-
-|T'ha enquimerat la gràcia fugitiva
+Part de l'[[Ègloga]] I de [[Garcilaso de la Vega]]:
-d'un desig i ara ets deserta, oh ment.
+{{Cita|Divina Elisa, pues agora el cielo,<br />
-Ai soledat sense dolç pensament
+con inmortales pies pisas y mides,<br />
+y su mudanza ves estando queda,<br />
-i foll traüt sense paraula viva!
+¿por qué de mí te olvidas y no pides<br />
+que se apresure el tiempo en que este velo<br />
-Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
+rompa del cuerpo, y verme libre pueda,<br />
+en la tercera rueda<br />
-la inquietud pregonament perdura?
+contigo mano a mano<br />
+busquemos otro llano,<br />
-Encara el goig sobre la carn s'atura,
+busquemos otros montes y otros ríos,<br />
+otros valles floridos y sombríos,<br />
-duent l'anunci d'algun cant no dit.
+donde descanse, y simpre pueda verte<br />
+ante los ojos míos,<br />
-I ell és el foc sagrat que et perpetua
+sin miedo y sobresalto de perderte?<br />
+<br />
-damunt les cendres del desolament;
+Nunca pusieran fin al triste lloro<br />
+los pastores, ni fueran acabadas<br />
-no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
+las canciones que sólo el monte oía,<br />
+si, mirando las nubes coloradas,<br />
-oh folla que has gosat mirar-te nua.
+al trasmontar del sol bordadas de oro,<br />
-|}
+no  vieran que era ya pasado el día.<br />
-Carles Riba
+La  sombra se veía<br />
+venir corriendo apriesa<br />
+ya por la falda espesa<br />
+del altísimo monte, y recordando<br />
+ambos como de sueño, y acabando<br />
+el fugitivo sol, de luz escaso,<br />
+su ganado llevando,<br />
+se fueron recogiendo paso a paso.}}
 == Vegeu també ==