Pàmfil de Beritos: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat |
||
Línia 43: | Línia 43: | ||
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
||
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
||
[[Categoria:Sants de les |
[[Categoria:Sants de les Esglésies ortodoxes orientals]] |
||
[[Categoria:Sants de Palestina]] |
[[Categoria:Sants de Palestina]] |
||
[[Categoria:Sants libanesos]] |
[[Categoria:Sants libanesos]] |
Revisió del 15:49, 4 des 2015
Biografia | |
---|---|
Naixement | 240 (Gregorià) Beirut |
Mort | 16 febrer 309 (68/69 anys) Cesarea de Palestina |
Causa de mort | Decapitació |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Ocupació | prevere, bibliotecari |
Període | Imperi Romà |
Professors | Pierius (en) |
Enaltiment | |
Festivitat | 16 de febrer (catòlics); 1 de juny (ortodoxos) |
Pàmfil de Beritos (Pamphilus, Πάμφιλος) (Beirut, segona meitat del s. III - Cesarea Marítima, 309) fou un prevere a Cesarea de Palestina, mort com a màrtir. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Biografia
Va néixer probablement a Beritos (Beirut) en una família destacada i va estudiar a la seva ciutat natal, des d'on va anar a Alexandria. Hi va rebre classes de Pieri, cap de l'escola catequètica, i apareix després com a prevere sota Agapi, bisbe de Cesarea de Palestina. Era amic d'Eusebi de Cesarea que en el seu honor va assumir el sobrenom Παμφίλου.
Al cinquè any de la persecució de Dioclecià vers finals de l'any 307, fou empresonat per Urbà, governador de Palestina, per refusar fer sacrificis als déus pagans. Va romandre empresonat fins al 16 de febrer del 309 quan va patir martiri per orde de Firmilià, el successor d'Urbà.
Va dedicar la seva vida a l'exegesi bíblica i la teologia i fou admirador d'Orígenes. Va fundar a Cesarea una escola teològica on les Escriptures formaven la part principal de l'estudi. Va fer copiar o copià diversos cops les Sagrades Escriptures i va crear també a Cesarea una biblioteca oberta al públic erudit, amb obres, sobretot, d'autors eclesiàstics, entre els quals Orígenes, que en va transcriure alguns. La biblioteca estava formada principalment per còpies fetes a mà pel mateix Pàmfil. Les obres més valuoses eren la Tetrapla i la Hexapla d'Orígenes, i el text hebreu de l'Evangeli de Sant Mateu. Aquesta biblioteca hauria estat destruïda quan els àrabs van ocupar Cesarea al segle VII.
Va escriure algunes obres, i Foci esmenta l'apologia d'Orígenes iniciada a la presó on va escriure cinc llibres; un sisè llibre i fou afegit per Eusebi després de la seva mort el 309. D'aquest sis llibres només es conserva el primer. Un altre llibre seu es titulava Expositio capitum Actuum Apostolicorum, però també podria ser obre d'Eutali.
Eusebi va escriure una vida de Pàmfil en tres llibres, obra que s'ha perdut.