Jeffrey Amherst: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Jeffrey Amherst» |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
|||
'''Jeffrey Amherst''', primer baró de Amherst, nascut el [[29 de gener]] de 1717 en Sevenoaks, comtat de [[Kent]] ([[Anglaterra]]), i mort el [[3 d'agost]] de [[1717|1797]] en el mateix Sevenoaks, va anar un [[militar]] britànic, que va aconseguir el grau de mariscal de camp en l'Exèrcit [[Regne Unit|britànic]]. |
'''Jeffrey Amherst''', primer baró de Amherst, nascut el [[29 de gener]] de 1717 en Sevenoaks, comtat de [[Kent]] ([[Anglaterra]]), i mort el [[3 d'agost]] de [[1717|1797]] en el mateix Sevenoaks, va anar un [[militar]] britànic, que va aconseguir el grau de mariscal de camp en l'Exèrcit [[Regne Unit|britànic]]. |
||
Revisió del 14:54, 7 des 2015
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Jeffrey Amherst, primer baró de Amherst, nascut el 29 de gener de 1717 en Sevenoaks, comtat de Kent (Anglaterra), i mort el 3 d'agost de 1797 en el mateix Sevenoaks, va anar un militar britànic, que va aconseguir el grau de mariscal de camp en l'Exèrcit britànic.
Va destacar pel seu paper en les guerres amb els amerindios, però especialment va destacar en la Guerra dels Set Anys contra França als territoris de l'actual Canadà, que va suposar la pèrdua del Québec i de Nova França per als francesos. Va ser el primer governador general britànic del Canadà després de l'ocupació del Québec. No obstant això, va fracassar en la lluita contra els rebels de les colònies americanes (les Tretze Colònies) que, malament resolta, va desembocar posteriorment en la Guerra d'independència d'Estats Units, amb la consegüent pèrdua del territori pel Regne Unit.
Va ser ennnoblecido per la Corona britànica, concretament pel rei Jorge III, com a premi per la seva destacada actuació a Amèrica, sent així nomenat primer Baró de Amherst.
Activitats prèvies
Jeffrey Amherst va néixer el 29 de gener de 1717 en la localitat de Sevenoaks, al comtat de Kent, a Anglaterra, servint en la seva infantesa com a patge per al duc de Dorset.
Carrera militar
Guerra de Successió Austríaca
En 1731 es va enrolar en l'Exèrcit britànic, prestant serveis en 1741 com a ajudant de camp del general John Ligonier. En 1745 va prendre part en la batalla de Fontenoy, en el marc de la Guerra de Successió Austríaca, contra l'Exèrcit francès. Durant la guerra va ascendir al rang de tinent coronel, encara que després de la signatura de la pau, per mitjà del Tractat d'Aquisgrà en 1748 van quedar molt minvades les seves possibilitats d'ulteriors ascensos.
Guerra dels Set Anys
A Europa
La situació de Jeffrey Amherst va donar una bolcada com a conseqüència de l'esclat de la Guerra dels Set Anys. En els inicis del conflicte va ser enviat a Alemanya, prenent part al juliol de 1757 en la batalla de Hastenbeck. ja que el seu protector, el general John Ligonier, havia estat nomenat comandant en cap de l'Exèrcit britànic, es va conferir a Amherst el grau temporal de major general a Amèrica, rebent l'encàrrec concret d'apoderar-se del fort francès existent en Louisbourg, a la illa de Cap Bretón, encàrrec pel qual va explicar entre les seves files amb el futur general James Wolfe. Jeffrey va manar l'expedició enviada contra la fortalesa, aconseguint la capitulació de la mateixa el 27 de juliol de 1758.[1]
A Amèrica
Després de l'èxit obtingut, va ser nomenat comandant en cap a Amèrica de l'Exèrcit britànic, substituint en aquest càrrec al general James Abercromby. Va acampar a les seves tropes per passar l'hivern a la ciutat de Nova York, preparant els seus plans per a la campanya que emprendria en la següent primavera.
Així, en 1759 va remuntar el llac Champlain al capdavant d'un exèrcit format per 11.000 soldats, arribant fins a Crown Point, on va iniciar la construcció d'un fort, llançant des d'aquesta base alguns atacs contra una illa en el riu Richelieu en la qual s'havia refugiat el comandant francès, François Charles de Bourlamaque. ja que la tàctica empleada no va obtenir resultats, va ser abandonada després de la victòria de James Wolfe al setembre en la batalla de les Planes d'Abraham, que va permetre la conquesta del Québec als francesos, encara que el propi Wolfe va morir en la batalla.[1]
Durant el següent hivern, Amherst va planificar el següent moviment, consistent en l'atac convergent de tres exèrcits cap a Mont-real: James Murray hauria de remuntar el riu Sant Lorenzo des de Québec, alhora que William Havilland avançaria des del llac Champlain i el propi Amherst atacaria des del llac Ontario. A principis de setembre de 1760 es va efectuar conforme al previst la conjunció dels tres exèrcits, la qual cosa va forçar als francesos a la capitulació davant els britànics el 8 de setembre.[2] Immediatament Amherst va nomenar a tres governadors per a tot el territori recentment conquistat: Murray quedava confirmat per al càrrec que ja venia exercint com a governador del Québec, Ralph Burton seria el nou governador de la zona de Trois-Rivières, i Thomas Gage quedava nomenat per a Mont-real.
Malgrat tot, la guerra no havia conclòs encara, per la qual cosa Jeffrey Amherst, mentre que comandant en cap de totes les tropes britàniques a Amèrica, va organitzar en els anys 1761 i 1762 operacions contra Dominica, la Martinica i Cuba, aquesta última a causa de l'aliança que els Borbó espanyols mantenien amb els Borbó francesos a través dels Pactes de Família.
En 1762 va nomenar també al seu germà, William Amherst, perquè manés a les tropes que anaven a intentar la reconquesta de la illa de Terranova, en mans franceses per aquest llavors, encara que el propi Jeffrey va supervisar la marxa de l'operació des del seu lloc de comandament a Nova York. La batalla de Signal Hill i la capitulació del fort francès instal·lat en Sant Joan de Terranova van posar fi a la presència de França a Amèrica del nord, a excepció de la illa de Sant Pierre i Miquelon.
Rebel·lió de Pontiac
Al maig de 1763, Jeffrey Amherst, va organitzar un campanya contra els amerindios, després de la rebel·lió encapçalada per Pontiac, cap de la tribu dels Ottawa.
Retorn a Europa
En 1763, Jeffry Amherst va tornar al Regne Unit, havent estat entre 1760 i 1763 el primer governador, sota ocupació militar, de l'antany colònia francesa de Nova França. No obstant això, deixava després de sí el problema del descontentament dels colons dels territoris britànics, germen de la Guerra d'independència d'Estats Units, problema que van haver d'afrontar els seus successors.
De retorn a Anglaterra, va prestar servei com a comandant en cap de l'Exèrcit britànic entre 1778 i 1782, però el seu acompliment es va veure afectat pel fracàs en la guerra amb els colons americans de les Tretze Colònies revoltats, i per alguns abusos que es van destapar en l'exèrcit durant l'exercici del seu comandament.
Per dues vegades, en 1775 i en 1778, el rei d'Anglaterra li va sol·licitar que tornés a assumir el comandament de l'Exèrcit a Amèrica davant la marxa de la guerra contra els colons revoltats, però Amherst va refusar en ambdues ocasions.
Durant un breu període, entre 1782 i 1793, va ser substituït com a comandant en cap de l'Exèrcit britànic per Henry Seymour Conway, per tornar de nou a exercir com a tal entre 1793 i 1795. En retirar-se del servei actiu, en 1796, se li va concedir el rang de mariscal de camp.
Polèmiques
La correspondència que va mantenir amb el seu subaltern Henri Bouquet, un mercenari d'origen suís, posa de manifest que va suggerir l'ús de la guerra bacteriològica contra els amerindios, en suggerir el repartiment de mantes contaminades amb el virus de la verola als Delaware que assetjaven el fort de Fort Pitt.[3] No obstant això, el comandant de dita forta ja havia fet el repartiment de mantes pel seu compte abans que es produís l'intercanvi de correus. Al repartiment de les mantes li va seguir efectivament una epidèmia de verola que va afectar enormement als amerindios, que mancaven d'anticossos per resistir la malaltia, relativament benigna per als europeus. Alguns autors assenyalen, no obstant això, la dificultat de provar que el repartiment de mantes anés la causa directa de l'epidèmia. La cita del paràgraf de la correspondència de Amherst és: will do well to try to innoculate the Indians by means of blankets, as well as every method that ca serve to extirpate this execrable race (faríeu bé a intentar infectar als indis amb mantes, o per qualsevol altre mètode tendent a extirpar a aquesta raça execrable).
En qualsevol cas, segons s'afirma en el propi diari de Jeffrey Amherst, el nombre de víctimes de l'epidèmia va ser superior a les 100.000 persones.[4]
Recompenses i homenatges
Entre 1759 i 1768 va ser oficialment nomenat governador de la colònia de Virgínia. No obstant això, es tractava d'un càrrec que mai va exercir en realitat, però que li va permetre beneficiar-se de les rendes i prebendes annexes al càrrec.
En 1776 va ser ennoblit, com a baró de Amherst of Holmesdale, encara que el títol es va extingir en la seva pròpia persona en mancar de descendència.
Entre 1770 i 1794 va ser nomenat governador de Guernsey, també amb l'objecte que es beneficiés de les rendes conferides al càrrec.
En 1778 va rebre una segona baronia, la baronia de Amherst of Mont-real, que després de la seva defunció va recaure en el seu nebot William Pitt Amherst.
En el seu honor se li va donar el seu nom al Col·legi Amherst, així com a diverses localitats dels actuals Estats Units i Canadà.
Defunció
Jeffrey Amherst, primer baró de Amherst, va morir en la seva residència en Sevenoaks (residència batejada com Mont-real), en el mateix lloc del seu naixement, el 3 d'agost de 1797.
Enllaços externs
Bibliografia
- JC Long: Lord Jeffery Amherst: A Soldier of the King, New York, MacMillan, 1933.
- Cappel, Constance, The Smallpox Genocide of the Odawa Tribe at L'Arbre Croche, 1763: The History of a Native American People Lewiston, New York: The Edwin Mellen Press, 2007. ISBN 0-7734-5220-6.
- Amherst and the conquest of Canada: selected papers from the correspondence of Major-General Jeffrey Amherst while Commander-in-Chief in North America from September 1758 to December 1760 edited by Richard Middleton. Stroud: Sutton Publishing for the Army Records Society, 2003. ISBN 0-7509-3142-6.
Notas y referencias
- ↑ 1,0 1,1 «Imperio británico» (en castellano). Arxivat de l'original el 24 de noviembre de 2015. [Consulta: 22 enero 2008].
- ↑ «Guerra Francesa e India (1754 - 1763)» (en castellano). [Consulta: 22 enero 2008].
- ↑ Murphy, Sean. «Armas biológicas» (en castellano), 2001. [Consulta: 22 enero 2008].
- ↑ «Armas químicas, ¿quién las tiene y dónde están?» (en castellano). [Consulta: 22 enero 2008].