Vram-Shapuh d'Armènia

Vram-Shapuh fou rei d'Armènia del 392 al 414. Toumanoff creu que era fill del ex rei Varasdat. Fou nomenat pel rei Bahram de Pèrsia, i tot i que era armeni, portà un nom persa armenitzat (el nom armeni fou Vram-Shapu, el persa Bahram-Shapur), el que mostra el grau d'influència persa que s'havia assolit a Armènia.

El patriarca Sant Sahak tenia una filla, Sahakanukht, casada amb Hamzasp Mamikonian. Per a aquest el patriarca va demanar al nou rei el càrrec de cap de la cavalleria. El rei no li va concedir a menys que ho aprovés el sobirà persa. Sahak va anar a Pèrsia i va obtenir el càrrec i altres favors pel gendre (els Mamikonian van esdevenir els cinquens en rang entre els nakharars).

Vers aquestos anys (abans del 405) el monjo Sant Mesrop Mashots, originari de Taron, i evangelitzador de la Siunia va inventar l'alfabet armeni. Poc temps després el mateix Mesrop va inventar un alfabet pels aghuans (Albans o Aluanqs) que fou protegit pel bisbe de Siunia Ananià (deixeble i successor del mateix Mesrop) i pel rei Vasak, alfabet que fou perdut segles després i no se’n va trobar cap exemple fins al 1937 (Manuscrit d'Etxmiadzin, trobat per Ilia V. Abuladze, publicat a Tbilisi per M. Txanidze el 1938).

Va morir el 414, deixant un fill, Artaxes o Artàxies IV d'Armènia, de només 10 anys, que no fou acceptat pels nakharars que van demanar un nou rei al sobirà persa, que va designar a l'exrei Khosrov IV.

Bibliografia i referències

• René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 171-178.
• Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ 1990

Precedit per: Khosrov IV

Reis d'Armènia 392–414

Succeït per: Khosrov IV