Renault 10

Renault 10 – Primera fase.

El Renault 10 (Renault 10 Major fins al 1967), comercialitzat al Regne Unit com Renault 1100, és un sedán del segment C de motor posterior desenvolupat a partir del Renault 8 i produït entre el 1965 i 1971 per Renault.

Història

A la dècada dels anys 60, a França es vivia una nova etapa com a societat de consum i Renault, intentant aprofitar aquesta nova tendència, va decidir posar en marxa de manera precipitada un nou projecte, conegut dins de Renault com Projecte 119, destinat a un sector de la població més exigent i amb major poder adquisitiu que no estava cobrint en aquest moment.

Però, per aquell temps, a Renault començava una nova era en el que a disseny es tractava, centrant els seus esforços en el desenvolupament d'un vehicle de més capacitat i noves línies més d'acord amb les noves tendències en disseny però que, a causa de la complexitat d'aquest, la seva sortida al mercat es va retardar uns quants anys. Es tractava del Projecte 117, que donaria lloc al Renault 12.

Així, el 1965, tan sols un any després de la presentació del Renault 8 Major al Saló de l'Automòbil de Ginebra, amb la pretensió de substituir-lo, va veure la llum el Renault 10 Major (denominació interna: R-1190).

Primera fase

Pel que fa al Renault 8 Major, el Renault 10 mantenia tots els components mecànics i la part central del monocasc. Les parts frontal i posterior van ser completament redissenyades i allargades 12 i 8 centímetres respectivament, aconseguint més capacitat per al maleter però no per l'habitacle. Tenia uns fars rodons semblants als del Renault 8 però amb uns característics intermitents triangulars al costat de color taronja i blanc.

A l'exterior es van afegir alguns embellidors, com una prima motllura que recorria tot el lateral i una altra més gruixuda a la part posterior, a l'altura dels pilots, fent de nexe entre ells. A més, la característica motllura del muntant del darrere del Renault 8 Major canviava de forma, passant a ser recta. Canvi que va heretar el Renault 8 a partir del 1965.

L'interior també va ser redissenyat. Van afegir nous embellidors, un tauler d'instruments recobert de fusta noble d'imitació i uns nous seients més còmodes i amb nova tapisseria que pretenien donar-li un aire de vehicle de categoria superior.

El Renault 10 a Espanya

FASA, la qual ja era filial a Espanya de Renault, va anunciar l'octubre del 1966 la sortida al mercat espanyol del Renault 10 mitjançant un presumptuós eslògan publicitari que el qualificava de "Compacte de luxe".

La major diferència respecte al model francès consistia en el muntatge de frens de tambor a les rodes del darrere en lloc dels frens de disc originals. Aquesta solució havia estat la mateixa presa per FASA en començar a fabricar el Renault 8 un any abans.

Va tenir un primer any de bones vendes però aquestes van caure sense tornar a acostar-se als nivells de les del Renault 8 i és molt recordat a Espanya per l'important parc d'unitats amb què va comptar la Guàrdia Civil de Trànsit.

El Renault 10 als Estats Units

El model de la primera fase per als Estats Units, encara que era bàsicament igual a l'europeu, tenia certes diferències estètiques.

Els intermitents triangulars de la part davantera eren completament de color blanc, es van afegir altres situats sota dels fars i unes barres en els para-xocs davanter i posterior. En la part posterior dels pilots van ser situats uns centímetres més avall. De manera que la motllura que els unia era més llarga i quedava per sobre.

Segona fase

Renault 10 – Segona fase.

El 1968, el model francès perd la denominació Major i rep un restyling estètic. Principalment en la seva part davantera i posterior. Canvis que no es van efectuar en el model fabricat a Espanya, el qual va seguir fabricant-se en la seva primera fase aliè a les modificacions efectuades a França.

Els fars rodons van ser substituïts per uns rectangulars similars als del Renault 16 i els intermitents triangulars també van ser substituïts per uns rectangulars ubicant-los sota dels fars. La part posterior es va modificar adoptant l'aspecte del model nord-americà, és a dir, els pilots rebaixats i la motllura que els unia per sobre.

El 1969 va passar a estar equipat amb un motor de 1289 cc, canviant el nom comercial per Renault 10 1300 (denominació interna: R-1192).

Final del Renault 10

Encara que el Renault 10 era globalment un vehicle superior al Renault 8, no va tenir tant èxit com aquest i va deixar de fabricar el 1970 a Espanya ia l'any següent a França.

El seu relatiu poc èxit va poder ser degut a l'obsolet de la fórmula “tot enrere” i a la competència de models que oferien més cilindrada, motor davanter, tracció posterior i major amplitud a un preu molt similar. A més, la Régie va tornar a treure al mercat el Renault 8 Major, que oferia pràcticament les mateixes prestacions però a un preu menor.

Amb tot això, el Renault 10 més aviat va exercir un paper de cotxe de transició fins al llançament- el 1969- del Renault 12.

El MARS II. Un Renault 10 elèctric

Robert Aronson, president de l'empresa Electric Fuel Propulsion Inc., i Donald Swanson, propietari d'un concessionari Renault a Ferndale (Michigan), van posar en marxa un projecte per transformar un Renault 10 en un cotxe totalment elèctric que van anomenar Mars II (el Mars I va ser una modificació del Renault Dauphine). La seva fabricació va durar del 1967 al 1968 i es van produir 45 cotxes.

El primer Mars II es va vendre a la companyia elèctrica Wisconsin Power & Light (WPL) el 14 de setembre del 1967. General Motors també va fer una comanda per sotmetre-la unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la companyia Cornell Aeronautical Laboratory.

El cotxe incorporava, a més d'un sistema de frenada regeneratiu, unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 km / h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 km / h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.

Aronson afirmava que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, el que equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.

Amb el Mars II, van emprendre un viatge de cinc dies recorrent el país des Detroit (Michigan) fins a Phoenix (Arizona), on els habitants el van rebre amb una gran ovació. Amb aquesta gesta volien demostrar la fiabilitat dels cotxes elèctrics i estimular l'interès del públic en aquest tipus de vehicles. Una cosa que ja van provar amb el MARS I.

Enllaços externs i referències

• Foro dedicat al R8 i R10 (castellà)
• Renault10.com - Pàgina dedicada a la reconstrucció del Renault 10 (castellà)
• El rincón del Renault 8 (castellà)
• Apollo Energy Systems - Pàgina oficial de l'empresa que va construir el Mars II (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renault 10