Josep Lluís Sirera Turó: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Josep Lluís Sirera Turó''' (València, [[14 de gener]] de [[1954]]- València, [[8 de desembre]] de [[2015]]) va ser un [[dramaturg]] i catedràtic d'història del teatre espanyol de la Universitat de [[València]].<ref>{{Ref-notícia|apellidos1 = La Vanguardia|títol = Muere el catedrático y dramaturgo Josep Lluís Sirera|url = http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20151208/30668841368/muere-el-catedratico-y-dramaturgo-josep-lluis-sirera-a-los-61-anos.html|consulta = 8 de |
'''Josep Lluís Sirera Turó''' (València, [[14 de gener]] de [[1954]]- València, [[8 de desembre]] de [[2015]]) va ser un [[dramaturg]] i catedràtic d'història del teatre espanyol de la Universitat de [[València]].<ref>{{Ref-notícia|apellidos1 = La Vanguardia|títol = Muere el catedrático y dramaturgo Josep Lluís Sirera|url = http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20151208/30668841368/muere-el-catedratico-y-dramaturgo-josep-lluis-sirera-a-los-61-anos.html|consulta = 8 de desembre de 2015|data= 8/12/2015}}</ref><ref name=gen>{{ref-web|url=http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/sirera-turo-josep-lluis|consulta=8 desembre 2015|títol=Sirera Turó, Josep Lluís|obra=Institució de les Lletres Catalanes|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
=== Obra === |
=== Obra === |
||
Com a dramaturg va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran [[Rodolf Sirera Turó|Rodolf Sirera]], nombroses obres de teatre com ''Homenatge a Florentí Montfort'' (1974), ''Cavalls de mar'' (1988), ''Silenci de negra'' (2000), ''El dia què Bertolt Brecht va morir a Finlàndia'' (2002) o ''Benedicat'' (2006).<ref>{{ |
Com a dramaturg va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran [[Rodolf Sirera Turó|Rodolf Sirera]], nombroses obres de teatre com ''Homenatge a Florentí Montfort'' (1974), ''Cavalls de mar'' (1988), ''Silenci de negra'' (2000), ''El dia què Bertolt Brecht va morir a Finlàndia'' (2002) o ''Benedicat'' (2006).<ref>{{ref-web|apellidos1 = Cambia el rumb de la nau|títol= Josep Lluís Sirera Turó|url = http://canviarelrumbdelanau.com/?page_id=246|consulta= 8 de desembre de 2015}}</ref> |
||
També va ser guionista en diverses sèries dramàtiques per a televisió, com en Canal 9 (''Herència de sang, A flor de pell''), TV3 (''Setze dobles'') i Telecinco (''El súper''). En els seus últims anys va ser editor de diàlegs de la sèrie ''Amar en tiempos revueltos''.<ref>{{ |
També va ser guionista en diverses sèries dramàtiques per a televisió, com en Canal 9 (''Herència de sang, A flor de pell''), TV3 (''Setze dobles'') i Telecinco (''El súper''). En els seus últims anys va ser editor de diàlegs de la sèrie ''Amar en tiempos revueltos''.<ref>{{ref-web|apellidos1 = RTVE|títol= Charla de los internautas con Josep Lluís Sirera, autor de 'La España de Pelayo, Manolita y Marcelino'|url = http://encuentrosdigitales.rtve.es/2011/josep_lluis_sirera.html|data= 25/11/2011}}</ref> |
||
Algunes de les seves obres dramàtiques han estat posades en escena per ''Assaig'', el grup de teatre universitari oficial de la Universitat de València.<ref>{{ |
Algunes de les seves obres dramàtiques han estat posades en escena per ''Assaig'', el grup de teatre universitari oficial de la Universitat de València.<ref>{{ref-web|apellidos1 = Fundació General Arts Escèniques|títol= El Grupo de Teatro de la Universidad de Valencia celebra 25 años|url = http://www.fundacio.es/artsesceniques/index.asp?pagina=1238¬icia=4513&idioma=cas|data= 26/11/2015|consulta= 8 de desembre de 2015}}</ref> |
||
=== Càrrecs a la Universitat === |
=== Càrrecs a la Universitat === |
||
Com a professor de la Universitat de València havia ocupat càrrecs de responsabilitat, arribant a ser vicedegà de la Facultat de Filologia (1986-1987), degà de la mateixa Facultat (1987-1989), director del Departament de Filologia Espanyola (1992-1995), director del Servei de Biblioteques i Documentació (2002-2006), i vicerector de Cultura de la UV des de 2010 a març de 2011.<ref>{{Ref-notícia|apellidos1 = ABC|títol = Muere el catedrático y dramatugo Josep Lluís Sirera a los 61 años|url = http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=2051540|consulta = 8 de |
Com a professor de la Universitat de València havia ocupat càrrecs de responsabilitat, arribant a ser vicedegà de la Facultat de Filologia (1986-1987), degà de la mateixa Facultat (1987-1989), director del Departament de Filologia Espanyola (1992-1995), director del Servei de Biblioteques i Documentació (2002-2006), i vicerector de Cultura de la UV des de 2010 a març de 2011.<ref>{{Ref-notícia|apellidos1 = ABC|títol = Muere el catedrático y dramatugo Josep Lluís Sirera a los 61 años|url = http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=2051540|consulta = 8 de desembre de 2015|agència = EFE|data= 8/12/2015}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 02:08, 10 des 2015
Josep Lluís Sirera Turó (València, 14 de gener de 1954- València, 8 de desembre de 2015) va ser un dramaturg i catedràtic d'història del teatre espanyol de la Universitat de València.[1][2]
Biografia
Llicenciat en història, doctor en filologia hispànica i catedràtic d'història del teatre espanyol especialitzat en època medieval i dels segles XIX a XXI. Autor de nombrosos articles sobre gèneres populars del teatre espanyol com el melodrama, el sainet i la sarsuela; així com estudis especialitzats sobre l'escriptura i la pràctica teatral contemporània: Moma teatre (1982-2002), Vint anys de coherència (2003), Ananda Dansa, Del ball a la paraula (2007) i Xarxa teatre: 25 anys sense fronteres (2008), aquests dos últims en col·laboració amb l'autora Remei Miralles.
Obra
Com a dramaturg va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran Rodolf Sirera, nombroses obres de teatre com Homenatge a Florentí Montfort (1974), Cavalls de mar (1988), Silenci de negra (2000), El dia què Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2002) o Benedicat (2006).[3]
També va ser guionista en diverses sèries dramàtiques per a televisió, com en Canal 9 (Herència de sang, A flor de pell), TV3 (Setze dobles) i Telecinco (El súper). En els seus últims anys va ser editor de diàlegs de la sèrie Amar en tiempos revueltos.[4]
Algunes de les seves obres dramàtiques han estat posades en escena per Assaig, el grup de teatre universitari oficial de la Universitat de València.[5]
Càrrecs a la Universitat
Com a professor de la Universitat de València havia ocupat càrrecs de responsabilitat, arribant a ser vicedegà de la Facultat de Filologia (1986-1987), degà de la mateixa Facultat (1987-1989), director del Departament de Filologia Espanyola (1992-1995), director del Servei de Biblioteques i Documentació (2002-2006), i vicerector de Cultura de la UV des de 2010 a març de 2011.[6]
Referències
- ↑ «Muere el catedrático y dramaturgo Josep Lluís Sirera». , 08-12-2015 [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ «Sirera Turó, Josep Lluís». Institució de les Lletres Catalanes. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ «Josep Lluís Sirera Turó». [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ «Charla de los internautas con Josep Lluís Sirera, autor de 'La España de Pelayo, Manolita y Marcelino'», 25-11-2011.
- ↑ «El Grupo de Teatro de la Universidad de Valencia celebra 25 años», 26-11-2015. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ «Muere el catedrático y dramatugo Josep Lluís Sirera a los 61 años». EFE, 08-12-2015 [Consulta: 8 desembre 2015].