Calixt I

Plantilla:Infotaula PapaCalixt I (papa entre 217 i 222), va ser el setzè papa de l'Església catòlica, sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever. Va morir martiritzat.

Biografia

Les principals fonts de la seva vida són els escrits de l'antipapa Hipòlit de Roma, rival i enemic seu, i de Tertul·lià, també enemic de Calixt, per la qual cosa no són gaire fiables. Segons ells, Calixt havia estat esclau i, abans d'esdevenir bisbe de Roma, va menar una vida molt agitada. El Papa Zeferí I l'havia nomenat administrador del cementiri de la comunitat cristiana de Roma a la Via Àpia, que era el primer cementiri de l'Església a la ciutat, ja que fins llavors els cristians s'havien sepultat a catacumbes privades. Aquest cementiri fou conegut més tard com a catacumba de Sant Calixt.

Pontificat

Encara que la data habitual d'inici del seu pontificat sigui el 217, Juli Africà, contemporani seu, dóna la data del 218 o 219 (el segon any del regnat d'Heliogàbal). L'elecció de Calixt com a bisbe de Roma va provocar el cisma d'Hipòlit de Roma, contrari a Calixt, a qui acusava d'origen baix i de tenir idees errònies sobre el perdó dels pecats i la Santíssima Trinitat. Hipòlit li retragué que defensés que un bisbe no podia ser destituït ni encara que hagués comès un pecat molt greu, de permetre continuar exercint el seu ministeri clergues casats després de la seva consagració i permetre el casament de dones nobles amb esclaus. L'edicte de Calixt, que garantia la comunió i el perdó, si el pecador havia fet la penitència pública imposada, a qualsevol, encara que hagués comès assassinat, adulteri o fornicació, va causar polèmica i va ser contestat per Hipòlit i Tertul·lià.

Va fundar l'oratori sobre el que la tradició diu que s'aixeca avui la basílica de Santa Maria in Trastevere. Sembla que aquesta va ser feta construir per Juli I i que l'oratori de Calixt seria la veïna església de Sant Calixt, on hi ha un pou on una llegenda sense fonament històric diu que va ser llençat el cos del papa.

Mort

El seu martiri podria haver estat cap al 222, potser durant una revolta popular. Va ser enterrat al cementiri de Calepodi, a la Via Aurèlia. Les relíquies van ser traslladades a Santa Maria in Trastevere el 790, per Adrià I; Gregori IV (827-843) va retrobar el seu cos i el de Corneli I i els va fer dur sota l'altar major de la basílica.

Galeria

• 
  Calixt I al portal nord de la Catedral de Reims, s. XIII
• 
  Altar major de S. Maria in Trastevere, sota el qual hi ha les restes del sant

Precedit per: Zeferí I

Papa 217–222

Succeït per: Urbà I

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calixt I