Setge d'Osca: diferència entre les revisions
m simplificant codi plantilles militars |
Cap resum de modificació Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{MI}} |
|||
{{fusió des de|Setge d'Osca (1096)}} |
|||
{{fusió des de|Setge d'Osca (1094)}} |
|||
{{FixHTML|begin}} |
{{FixHTML|begin}} |
||
{{Infotaula conflicte militar |
{{Infotaula conflicte militar |
||
⚫ | |||
imatge=| |
|||
⚫ | |||
peu_de_foto=| |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | | mapa={{Localització militar |Aragó 1094 |label= Setge d'Osca |position=right |lat_deg=42 |lat_min=08 |lat_seg=08 |lon_deg=0 |lon_min=-25 |lon_seg=0 |float=none |caption=Fronteres el 1096. <br>En verd, l'Emirat de Saraqusta <br>En marró, el Regne d'Aragó <br>En marró fosc, el Regne de Navarra <br>En blau, el comtat d'Urgell <br>En carbassa, la Corona de Castella <br>En groc, el Regne de França <br>En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí) |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | | bàndol1 = [[Fitxer:Cruz d'Eneco Arista.svg|15px|Regne d'Aragó]] [[Regne d'Aragó]] {{efn|Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la [[Creu d'Aïnsa]] fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'[[Alfons II d'Aragó]], quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la [[Senyera Reial]]<ref>{{es}} Torres-Solanot y García de Bustelo, Ignacio de: [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1211&presentacion=miniaturas "Barras de Aragón", Zaragoza, 2002]</ref> |grup=nota}} |
||
|mapa={{Localització militar |
|||
⚫ | |||
|Aragó 1094 |
|||
⚫ | |||
|label=Setge d'Osca |
|||
|position=right |
|||
|lat_deg=42 |lat_min=08 |lat_seg=08 |lon_deg=0 |lon_min=-25 |lon_seg=0 |
|||
|float=none |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
}}| |
|||
⚫ | bàndol1=[[Fitxer:Cruz d'Eneco Arista.svg|15px|Regne d'Aragó]] [[Regne d'Aragó]] {{efn|Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la [[Creu d'Aïnsa]] fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'[[Alfons II d'Aragó]], quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la [[Senyera Reial]]<ref>{{es}} Torres-Solanot y García de Bustelo, Ignacio de: [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1211&presentacion=miniaturas "Barras de Aragón", Zaragoza, 2002]</ref> |grup=nota}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
general2=| |
|||
força_numèrica1=| |
|||
força_numèrica2=| |
|||
baixes1=| |
|||
baixes2=| |
|||
}} |
}} |
||
{{FixHTML|mid}} |
{{FixHTML|mid}} |
||
Línia 56: | Línia 45: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{citar llibre |cognom=Aragó |nom=Pere IV d' |enllaçautor=Pere IV d'Aragó |títol=[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Cronica de San Chuan d'a Peña]]| url=http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12826843118066070754624/p0000002.htm#I_26_ Cap.XVIII |editorial=|llengua=aragonès |data=segle XIV |ref=PERE-ARA }} |
* {{citar llibre |cognom=Aragó |nom=Pere IV d' |enllaçautor=Pere IV d'Aragó |títol = [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Cronica de San Chuan d'a Peña]] | url=http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12826843118066070754624/p0000002.htm#I_26_ Cap.XVIII |editorial=|llengua=aragonès |data=segle XIV |ref=PERE-ARA }} |
||
* {{citar llibre |cognom=Aragó |nom=Pere IV d'| enllaçautor=Pere IV d'Aragó |títol=[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Crònica de Sant Joan de la Penya]]; [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bne/12707299825606051109435/ima0037.htm Cap. Del rey en Pere e de sos feits e de la presa d'Oscha] |data=segle XIV |ref=PERE-CAT}} |
* {{citar llibre |cognom=Aragó |nom=Pere IV d'| enllaçautor=Pere IV d'Aragó |títol = [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Crònica de Sant Joan de la Penya]]; [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bne/12707299825606051109435/ima0037.htm Cap. Del rey en Pere e de sos feits e de la presa d'Oscha] |data=segle XIV |ref=PERE-CAT}} |
||
* {{citar llibre |cognom=Zurita y Castro |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita y Castro |
* {{citar llibre |cognom=Zurita y Castro |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita y Castro |
||
| títol="[[Anales de la Corona de Aragón]]"; [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 Libro I, Cap. XXXI i Cap. XXXII] |data=1580 |llengua=castellà |ref=ZURITA-1580}} |
| títol="[[Anales de la Corona de Aragón]]"; [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 Libro I, Cap. XXXI i Cap. XXXII] |data=1580 |llengua=castellà |ref=ZURITA-1580}} |
||
Línia 68: | Línia 57: | ||
* {{es}} [http://www.aragon.es/pre/cido/batalla.htm 23 de abril. San Jorge: Dia de Aragón] |
* {{es}} [http://www.aragon.es/pre/cido/batalla.htm 23 de abril. San Jorge: Dia de Aragón] |
||
{{ |
{{orfe}} |
||
[[Categoria:Batalles de l'Emirat de Saraqusta]] |
[[Categoria:Batalles de l'Emirat de Saraqusta]] |
||
[[Categoria:Setges del segle XI]] |
[[Categoria:Setges del segle XI|Osca]] |
||
[[Categoria:Batalles del Regne d'Aragó]] |
[[Categoria:Batalles del Regne d'Aragó]] |
Revisió del 20:07, 14 des 2015
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
S'ha proposat que «Setge d'Osca (1096)» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
S'ha proposat que «Setge d'Osca (1094)» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
| ||||||||||||||||||||||||||
Antecedents
Sanç I d'Aragó i Pamplona, que va incorporar la corona de Navarra a la d'Aragó, va continuar amb no poc esforç la reconquesta aprofitant la croada predicada el 1064[2] pel Papa Alexandre II per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a Barbastre del 1064, a la que es van afegir tropes papals i aquitanes, fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Vers el 1085 Sanç I d'Aragó i Pamplona va llençar un exèrcit des de Jaca cap a Wasqa, la ciutat més important entre la ribera de l'Ebre i els Pirineus aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius Isuela i Flumen amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat.
El setge
En primavera de 1094 s'inicià el Setge de Wasqa, establint el campament en el pueyo de Sancho[3] i consolidat amb la fortificació del Castell de Montaragó, on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al monestir de Sant Joan de la Penya. Un segon exèrcit procedent de Nocito va conquerir el Castell de Santa Eulalia[4] i ocupà el territori comprès entre el Flumen i l'Alcanadre.
Però el 4 de juny de 1094, durant el Setge de Wasqa, el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona va morir a conseqüència de les ferides provocades por una sageta llençada per un ballester sarraí quan revisava la muralla i el seu fill Pere I d'Aragó va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al Monestir de Montaragó.[5]
La primavera de 1096, Pere I d'Aragó, amb contingents aragonesos, navarresos i gascons va assetjar la ciutat des de la seva base al Castell de Montaragó i acampant al Pueyo Sancho per tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda. Després de sis mesos de setge, l'emir de Saraqusta Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain va reunir un poderós exèrcit de socors a Saraqusta format per tropes musulmanes i contingents castellans comandades per García de Cabrera en un suprem esforç per evitar la caiguda de Wasqa a mans dels aragonesos.
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, Wasqa acabà rendint-se el 24 de novembre del 1096.[6] Un mes després de la victòria a la Batalla d'Alcoraz, el 27 de desembre del 1096, Pere I d'Aragó féu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de Jaca.[7]
Conseqüències
La victòria aconseguida a les planes d'Alcoraz, prop de Wasqa, permeté als reis d'Aragó sortir dels contraforts pirinencs i expansionar els seus dominis per les terres del Somontano, pas previ a l'annexió, poc després, de la fèrtil vall de l'Ebre.
Notes
- ↑ Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la Creu d'Aïnsa fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'Alfons II d'Aragó, quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la Senyera Reial[1]
Referències
- ↑ (castellà) Torres-Solanot y García de Bustelo, Ignacio de: "Barras de Aragón", Zaragoza, 2002
- ↑ Cruzadas aragonesas, Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
- ↑ Castellano y de la PeÑa, Gaspar. Crónica de la Corona de Aragón (en castellà). Maxtor, 2007, p. 8. ISBN 849761321X.
- ↑ Castillo de Santa Eulalia, Castillos de Aragon (castellà)
- ↑ Teatro historico de las iglesias del reyno de Aragon (en castellà). vol.7. J.M. de Ezquerro, 1797, p. 369.
- ↑ «Batalla de Alcoraz» (en castellà). Diccionario Enciclopedico Hispano Americano. [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ (castellà) Gran enciclopedia aragonesa La expansión con Alfonso I el batallador
Bibliografia
- Aragó, Pere IV d'. Cap.XVIII Cronica de San Chuan d'a Peña (en aragonès), segle XIV.
- Aragó, Pere IV d'. Crònica de Sant Joan de la Penya; Cap. Del rey en Pere e de sos feits e de la presa d'Oscha, segle XIV.
- Zurita y Castro, Jerónimo. "Anales de la Corona de Aragón"; Libro I, Cap. XXXI i Cap. XXXII (en castellà), 1580.
- «Gran Enciclopedia Aragonesa» (en castellà) p. Aragón: de Condado a Reino. [Consulta: 15 gener 2009].
- «Atlas de Historia de Aragón» (en castellà) p. Expansión territorial de Aragón. [Consulta: 15 gener 2009].
Enllaços externs
- (castellà) Diccionario Enciclopedico Hispano Americano, Batalla d'Alcoraz
- (castellà) 23 de abril. San Jorge: Dia de Aragón