Setge d'Osca: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Setge d'Osca (812)}} |
{{polisèmia|Setge d'Osca (812)}} |
||
{{MI}} |
{{MI|data=desembre de 2015}} |
||
{{fusió des de|Setge d'Osca (1096)|data=desembre de 2015}} |
{{fusió des de|Setge d'Osca (1096)|data=desembre de 2015}} |
||
{{fusió des de|Setge d'Osca (1094)|data=desembre de 2015}} |
{{fusió des de|Setge d'Osca (1094)|data=desembre de 2015}} |
||
Revisió del 02:01, 15 des 2015
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
 |
S'ha proposat que «Setge d'Osca (1096)» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: desembre de 2015 |
|
|
S'ha proposat que «Setge d'Osca (1094)» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: desembre de 2015 |
| ||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Antecedents
Sanç I d'Aragó i Pamplona, que va incorporar la corona de Navarra a la d'Aragó, va continuar amb no poc esforç la reconquesta aprofitant la croada predicada el 1064[2] pel Papa Alexandre II per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats a tots els combatents. L'expedició a Barbastre del 1064, a la que es van afegir tropes papals i aquitanes, fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Vers el 1085 Sanç I d'Aragó i Pamplona va llençar un exèrcit des de Jaca cap a Wasqa, la ciutat més important entre la ribera de l'Ebre i els Pirineus aconseguint ocupar progressivament la zona compresa entre els rius Isuela i Flumen amb l'ocupació de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat.
El setge
En primavera de 1094 s'inicià el Setge de Wasqa, establint el campament en el pueyo de Sancho[3] i consolidat amb la fortificació del Castell de Montaragó, on les tropes aragoneses s'establiren, i on, amb les recaptacions, va començar a construir el panteó real al monestir de Sant Joan de la Penya. Un segon exèrcit procedent de Nocito va conquerir el Castell de Santa Eulalia[4] i ocupà el territori comprès entre el Flumen i l'Alcanadre.
Però el 4 de juny de 1094, durant el Setge de Wasqa, el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona va morir a conseqüència de les ferides provocades por una sageta llençada per un ballester sarraí quan revisava la muralla i el seu fill Pere I d'Aragó va jurar continuar el setge. El seu cos fou dut al Monestir de Montaragó.[5]
La primavera de 1096, Pere I d'Aragó, amb contingents aragonesos, navarresos i gascons va assetjar la ciutat des de la seva base al Castell de Montaragó i acampant al Pueyo Sancho per tallar les comunicacions dels musulmans amb la rereguarda. Després de sis mesos de setge, l'emir de Saraqusta Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain va reunir un poderós exèrcit de socors a Saraqusta format per tropes musulmanes i contingents castellans comandades per García de Cabrera en un suprem esforç per evitar la caiguda de Wasqa a mans dels aragonesos.
Les tropes musulmanes i castellanes foren derrotades per Pere I, i sense possibilitats de rebre cap socors, Wasqa acabà rendint-se el 24 de novembre del 1096.[6] Un mes després de la victòria a la Batalla d'Alcoraz, el 27 de desembre del 1096, Pere I d'Aragó féu entrada triomfal a la ciutat, que es va convertint en la nova capital del regne en substitució de Jaca.[7]
Conseqüències
La victòria aconseguida a les planes d'Alcoraz, prop de Wasqa, permeté als reis d'Aragó sortir dels contraforts pirinencs i expansionar els seus dominis per les terres del Somontano, pas previ a l'annexió, poc després, de la fèrtil vall de l'Ebre.
Notes
- ↑ Segons l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, la Creu d'Aïnsa fou l'escut dels reis d'Aragó fins al regnat d'Alfons II d'Aragó, quan aquest canvià els senyals d'Aragó i prengué la Senyera Reial[1]
Referències
- ↑ (castellà) Torres-Solanot y García de Bustelo, Ignacio de: "Barras de Aragón", Zaragoza, 2002
- ↑ Cruzadas aragonesas, Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
- ↑ Castellano y de la PeÑa, Gaspar. Crónica de la Corona de Aragón (en castellà). Maxtor, 2007, p. 8. ISBN 849761321X.
- ↑ Castillo de Santa Eulalia, Castillos de Aragon (castellà)
- ↑ Teatro historico de las iglesias del reyno de Aragon (en castellà). vol.7. J.M. de Ezquerro, 1797, p. 369.
- ↑ «Batalla de Alcoraz» (en castellà). Diccionario Enciclopedico Hispano Americano. [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ (castellà) Gran enciclopedia aragonesa La expansión con Alfonso I el batallador
Bibliografia
- Aragó, Pere IV d'. Cap.XVIII Cronica de San Chuan d'a Peña (en aragonès), segle XIV.
- Aragó, Pere IV d'. Crònica de Sant Joan de la Penya; Cap. Del rey en Pere e de sos feits e de la presa d'Oscha, segle XIV.
- Zurita y Castro, Jerónimo. "Anales de la Corona de Aragón"; Libro I, Cap. XXXI i Cap. XXXII (en castellà), 1580.
- «Gran Enciclopedia Aragonesa» (en castellà) p. Aragón: de Condado a Reino. [Consulta: 15 gener 2009].
- «Atlas de Historia de Aragón» (en castellà) p. Expansión territorial de Aragón. [Consulta: 15 gener 2009].
Enllaços externs
- (castellà) Diccionario Enciclopedico Hispano Americano, Batalla d'Alcoraz
- (castellà) 23 de abril. San Jorge: Dia de Aragón