Ottava rima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''fusionar-se amb [[octava reial]] és la mateixa cosa''' |
|||
{{MF|data=febrer de 2014}} |
|||
{{MI|data=febrer de 2014}} |
|||
'''Octava rima''' o '''ottava rima'''. |
'''Octava rima''' o '''ottava rima'''. |
||
Té l’estructura de rima igual que l’[[octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final. |
Té l’estructura de rima igual que l’[[octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final. |
||
Revisió del 16:51, 17 des 2015
fusionar-se amb octava reial és la mateixa cosa Octava rima o ottava rima.
Té l’estructura de rima igual que l’octava reial ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres iàmbics, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble rima final.
Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana.
Primer, digna hereva del seu origen italià, es conreà en les traduccions angleses de Torquato Tasso i Ludovico Ariosto del període isabelí.
Trobem alguns exemples com:
- William Browne: Britannia’s Patorals, de 1613
- Lord Byron: Beppo, de 1818 i Don Joan de 1819
- Percy Bysshe Shelley, John Keats, etc.
Vegeu també
Bibliografia
- BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
- BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
- OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
- PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
- VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.
Enllaços externs
- William Browne. Britannia’s Patorals
- Lord Byron, Beppo
- Lord Byron, Don Joan (anglès)
- Teccani.it ((italià)
- ROSSICH, ALBERT (1986): La Introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana. Article de la Revista Els Marges, núm. 35. En PDF.