Ottava rima: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''fusionar-se amb [[octava reial]] és la mateixa cosa'''
{{MF|data=febrer de 2014}}
{{MI|data=febrer de 2014}}
'''Octava rima''' o '''ottava rima'''.
'''Octava rima''' o '''ottava rima'''.

Té l’estructura de rima igual que l’[[octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final.
Té l’estructura de rima igual que l’[[octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final.



Revisió del 16:51, 17 des 2015

fusionar-se amb octava reial és la mateixa cosa Octava rima o ottava rima.

Té l’estructura de rima igual que l’octava reial ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres iàmbics, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble rima final.

Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana.

Primer, digna hereva del seu origen italià, es conreà en les traduccions angleses de Torquato Tasso i Ludovico Ariosto del període isabelí.

Trobem alguns exemples com:

Vegeu també

Bibliografia

  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
  • VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.

Enllaços externs