Biotita

Biotita
Classificació
Categoria	fil·losilicats
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	marró fosc, marró-verd, negre
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	vítria, nacrada, opaca
Color de la ratlla	blanca, gris
Densitat	2,8 a 3,2
Símbol	Bt

La biotita és una sèrie o un subgrup del grup de les miques, també conegut com a sèrie biotita-flogopita. Va ser anomenada així en 1847 per Johann Friedrich Ludwig Hausmann en honor del físic francès i mineralogista Jean Baptiste Biot (1774-1862), que va estudiar les propietats òptiques de les miques. Biot i el seu soci, Félix Savart, van descobrir que un corrent elèctric en un filferro produeix un camp magnètic. Va ser desacreditada com a espècie el 1999. La biotita també és coneguda com a mica negra, lepidomelana, meroxè, odenita, oderita i odita.

El subcomitè sobre la nomenclatura de les miques de l'Associació Mineralògica Internacional ha recomanat que el terme biotita s'utilitzi per a una sèrie que inclou flogopita, siderofil·lita, annita i eastonita, deixant llavors de considerar-lo com un nom de l'espècie. En aquesta sèrie s'ha d'incloure també la fluoroflogopita i la fluorotetraferriflogopita. El terme s'empra amb més freqüència per a les miques riques en ferro de finals de la sèrie, incloent l'annita, la fluorannita, la tetra-ferri-annita i la siderofil·lita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biotita