Vés al contingut

Sis graus de separació: diferència entre les revisions

m
m (Substituint plantilles de ref redirigides)
A la dècada dels [[anys 1950|50]], [[Ithiel de Sola Pool]] ([[MIT]]) i [[Manfred Kochen]] ([[IBM]]) es van proposar demostrar la teoria matemàticament. Tot i que eren capaços d'enunciar la qüestió "donat un conjunt de N persones, quina és la probabilitat que cada membre d'aquests N estiguin connectats amb un altre membre via k1, k2, k3 ,..., kn enllaços?", Després de vint anys encara eren incapaços de resoldre el problema a la seva pròpia satisfacció.
 
En [[1967]], el psicòleg nord-americà [[Stanley Milgram]] va idear una nova manera de provar la teoria, que ell va anomenar "el problema del petit món". L'[[Experiment del Món Petit|experiment del món petit]] de Milgram va consistir en la selecció a l'atzar de diverses persones del mig oest nord-americà, perquè enviessin targetes postals a un estrany situat a Massachusetts, situat a diversos milers de milles de distància. Els remitents coneixien el nom del destinatari, la seva ocupació i la localització aproximada. Se'ls va indicar que enviessin el paquet a una persona que ells coneguessin directament i que pensessin que fos la que més probabilitats tindria, de tots els seus amics, de conèixer directament al destinatari. Aquesta persona hauria de fer el mateix i així successivament fins que el paquet fos lliurat personalment al seu destinatari final.
 
Encara que els participants esperaven que la cadena inclogués almenys centenars d'intermediaris, el lliurament de cada paquet només va portar, com a mitjana, entre cinc i set intermediaris. Els descobriments de Milgram van ser publicats en "''Psychology Today''" i van inspirar la frase "sis graus de separació". El dramaturg [[John Guare]] va popularitzar la frase quan la va escollir com a títol de la seva obra a [[1990]]. No obstant, els descobriments de Milgram van ser criticats perquè estaven basats en el nombre de paquets que van arribar al destinatari pretès, que van ser només al voltant d'un terç del total de paquets enviats. A més, molts van reclamar que l'experiment de Milgram era parcial a favor de l'èxit de l'entrega dels paquets seleccionant els seus participants d'una llista de gent probablement amb ingressos per sobre del normal, i per tant no representatiu de la mitjana.
 
Els sis graus de separació es van convertir en una idea acceptada en la cultura popular després que [[Brett Tjaden|Brett C. Tjaden]] va publicar un joc d'ordinador en el lloc web de la [[University of Virginia]] basat en el problema del petit món. Tjaden va usar la [[Internet Movie Database]] (IMDb) per documentar les connexions entre diferents actors. La [[Revistarevista Time]] va trucar al seu lloc, "The Oracle of Bacon at Virginia" [<ref>http://www.cs.virginia.edu/oracle</]ref>, un dels "Deu millors llocs web sobre 1996". Programes similars es continuen fent servir avui en classes d'introducció de [[ciències de la computació]] amb la finalitat d'il·lustrar [[graf (matemàtiques)|grafs]] sii [[Llista (estructura de dades)|llistes]].
 
En 2013 el belga Michiel Das va utilitzar la teoria dels sis graus per trobar feina a la ciutat de Barcelona. Va crear tres targetes de visita i les va donar a tres persones diferents, que al seu torn anaven passant les seves targetes de visita fins a arribar als mans d'una persona que el volia contractar. Després de passar pels mans de 4 contactes, va aconseguir entrar a [[SEAT]] gràcies a la primera targeta de visita, la qual cosa el va portar a sortir en diversos mitjans de comunicació nacionals amb el seu projecte.<ref>{{cita web|url=http://www.elviajedemitarjeta.com|título=El viaje de mi tarjeta}}</ref>
241.172

modificacions