Joaquim Riera i Bertran: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot insereix {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de polític
[[Fitxer:Joaquim Riera i Bertran (1875).jpg|thumb|dreta|'''Joaquim Riera i Bertran''' (1875)]]
|nom=Joaquim Riera i Bertran
|nacionalitat=
|imatge= Joaquim Riera i Bertran (1875).jpg
| data de naixement = [[1848]]
| lloc de naixement = [[Girona]]
| data de mort = [[1924]]
|lloc de mort= [[Barcelona]]
|escut càrrec = Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg
|inici= [[1873]]
|final= [[1876]]
|predecessor= [[Pere Barragán i García]]
|successor= [[Narcís Farró i Albert]]
|càrrec= [[Alcalde de Girona]]
|escut càrrec2 = Escudo_del_Gobierno_Provisional_y_la_Primera_República_Española.svg
|inici2= [[6 de juny]] de [[1873]]
|final2= [[8 de gener]] de [[1874]]
|predecessor2=
|successor2=
|càrrec2= Diputat al [[Congrés dels Diputats]]
| k_etiqueta2 = Circumscripció
| k_nom2 = [[Girona]]
| partit = [[Partit Republicà Democràtic Federal]]
}}
'''Joaquim Riera i Bertran''' ([[Girona]] [[1848]] - [[Barcelona]] [[1924]]) fou un polític i escriptor [[català]]. Estudià dret a la [[Universitat de Barcelona]] i va exercir un temps de jutge a Girona. Membre del partit federal de [[Francesc Pi i Margall]], es presentà a les [[eleccions generals espanyoles de 1869]], però no fou escollit. El 1873 fou escollit alcalde de Girona, amb només 25 anys, i diputat a les Corts Generals de la [[Primera República Espanyola]] tot i que es va declarar incapacitat i va ésser substuït per Domènec Puigoriol en l'acta de diputat. El 1876 deixà el càrrec per a treballar com a secretari de la [[Diputació de Barcelona]].
'''Joaquim Riera i Bertran''' ([[Girona]] [[1848]] - [[Barcelona]] [[1924]]) fou un polític i escriptor [[català]]. Estudià dret a la [[Universitat de Barcelona]] i va exercir un temps de jutge a Girona. Membre del partit federal de [[Francesc Pi i Margall]], es presentà a les [[eleccions generals espanyoles de 1869]], però no fou escollit. El 1873 fou escollit alcalde de Girona, amb només 25 anys, i diputat a les Corts Generals de la [[Primera República Espanyola]] tot i que es va declarar incapacitat i va ésser substuït per Domènec Puigoriol en l'acta de diputat. El 1876 deixà el càrrec per a treballar com a secretari de la [[Diputació de Barcelona]].


Revisió del 20:59, 27 des 2015

Infotaula de personaJoaquim Riera i Bertran
Biografia
Naixement(es) Joaquim Riera y Bertran Modifica el valor a Wikidata
25 gener 1848 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1924 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
6 juny 1873 – 8 gener 1874
Circumscripció electoral: Girona
Batlle de Girona
23 febrer 1873 – 1r maig 1873
← Pere Barragán i García – Narcís Farró i Albert → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Catalanista
Partit Republicà Democràtic Federal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Joaquim Riera i Bertran (Girona 1848 - Barcelona 1924) fou un polític i escriptor català. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i va exercir un temps de jutge a Girona. Membre del partit federal de Francesc Pi i Margall, es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1869, però no fou escollit. El 1873 fou escollit alcalde de Girona, amb només 25 anys, i diputat a les Corts Generals de la Primera República Espanyola tot i que es va declarar incapacitat i va ésser substuït per Domènec Puigoriol en l'acta de diputat. El 1876 deixà el càrrec per a treballar com a secretari de la Diputació de Barcelona.

El 1867 va obtenir el primer premi al primer accèsit dels Jocs Florals de la ciutat de Barcelona i el 1870 participació en la fundació de la Jove Catalunya. Va fer amistat amb Narcís Oller, a qui va presentar al cercle d'intel·lectuals de La Renaixensa, i amb Àngel Guimerà. El 1885 fou un dels fundadors de l'Associació d'Autors Catalans, per tal de difondre el teatre català.

Anys més tard presidí la Unió Catalanista, de la que en fou un dels primers promotors, i l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Col·laborà en la premsa de la Renaixença catalana, especialment en Lo Gai Saber, La Ilustració Catalana i La Tomasa. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premis i essent proclamat Mestre en Gai Saber el 1890. Com a escriptor fou molt prolífic, i es decantà sobretot pel teatre romàntic o festiu, però també fou un poeta sentimental i romàntic.

Obres

Teatre

  • 1871, 9 de maig. Caritat. Drama en quatre actes i en vers. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1872. Robinson petit.
  • 1872, 11 d'abril. Les veïnes, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1874, 19 de febrer. L'agraïment, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1874. Els comediants del segon pis.
  • 1875. Bernat Pescaire. Comèdia en dos actes i en vers, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (Joan Maluquer Viadot. Teatre catalá Estudi Historich – crítich Barcelona 1878 pàg. 42)
  • 1876, 3 de juny. El testament de l'oncle. Comèdia en un acte i en vers, estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona.
  • 1877, 12 de juliol. La majordoma. Comèdia de costums catalans en dos actes dividits en tres quadres. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona.
  • 1879, 28 d'octubre. De mort a vida. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1881, 20 de novembre. Si fa o no fa, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1882, 10 d'octubre. Corona d'espines. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1885, 17 de febrer. La relliscada, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1887, 19 de gener. Gent de mar. Drama en tres actes, estrenat al Teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1887, 17 de novembre. L'espurna, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1892, 8 de gener. El promès. Drama de costums catalans en tres actes i en vers, estrenat al teatre de Novetats de Barcelona.
  • 1893, 19 de desembre. L'hostalera de la vall. Drama de costums catalans en un pròleg i quatre actes. Estrenat al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1896. Lo testament de l'oncle.
  • L'Avi.

Poesia

  • Cançons del temps (1874)
  • Mel i fel (1877)
  • Cent faules (1880)
  • Llibre de sonets (1888)
  • Faules velles (1920)

Prosa

  • Historia del siti de Girona en l'any 1809, endereçada á les classes populars (1868)
  • Historia d'un pagès obra premiada als Jocs Florals del 1869 i publicada al mateix any.[1]
  • Deu narracions
  • Los comediants del segon pis

Altres

  • El catolicismo y la república federal (1873)
  • Escenes de la vida pagesa (1878)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]

  • La musa popular (1882), Premi de la Flor Natural[3]
  • Honres. Pro fidelibus defunctis (1916)
  • Recordant a en Maragall (1917)
  • Faulesques (1919)
  • Romanç Montserratí (1921)
  • Espigoleig (1921)
  • Noyet Amor (1921)
  • Recordatori (1922)

Lectures

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Joaquim Riera i Bertran a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Referències

  1. ↑ Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep. "Joaquim Riera i Bertran, un gironí de «La Renaixença»." Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [en línia], 1982, Vol. 26, p. 459-476. http://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53959 [Consulta: 28-09-15]
  2. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.archive.org/stream/jochsfloralsdeb14consgoog/jochsfloralsdeb14consgoog_djvu.txt


Precedit per:
Pere Barragán i García 		Alcalde de Girona
Escut de Girona
1873-1876 		Succeït per:
Narcís Farró i Albert
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Riera_i_Bertran&oldid=16218196»