Diferència entre revisions de la pàgina «Germànics»

El contacte amb l'[[Imperi romà]], cristianitzat a partir del segle IV ([[Edicte de Milà]], 313, [[Edicte de Tessalònica]], 380) va produir la cristianització dels [[gots]] i altres pobles germànics; principalment a partir de l'[[arrianisme]], diferenciat del [[catolicisme]] i considerat com a [[heretgia]] en aquest mateix període (entre el [[Primer Concili de Nicea]], 325, i el [[Primer Concili de Constantinoble]], 381). Aquesta diferenciació va tenir l'efecte d'intensificar la separació social entre els germànics i la població de les parts de l'imperi que ocupaven ([[hispanoromans]], [[gal·loromans]], etc.), dificultant fins i tot els matrimonis mixtos. La [[conversió religiosa]] al [[catolicisme]] es va produir inicialment en el [[Regne Franc|Regne franc]] ([[Clodoveu I]], entre 496 i 506), el dels [[sueus]] ([[Carriaric]], 560) i el dels [[visigots]] ([[Recared]], 587).

Els regnes [[anglosaxons]] de la [[Gran Bretanya]] van ser cristianitzats a partir de l'evangelització de monjos irlandesos (sant [[Columbà]], monestir de [[Iona]], 563) i romans (Agustí de Canterbury, conversió d'[[Ethelbert]] de Kent]], 597-601), que també van passar a l'[[Europa continental]]. La gran popularitat de la llegenda de santa [[Úrsula de Colònia]] i les onze mil verges il·lustrava la dificultat de la cristianització dels pobles germànics de l'[[Europa Central|Europa central]], que es va anar produint gradualment ([[Bonifaci de Fulda]], monestir[[Abadia de [[Fulda]], 742). Cap al segle XI, ja s'havien cristianitzat fins i tot els regnes escandinaus; tot això en l'espai de la cristiandat llatina, mentre que els [[varegs]], que van formar els estats russos, es van incorporar a la cristiandat oriental.

* [[Wodan]] o [[Odin (déu)|Odin]] (identificat amb [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]])