Francesco Sacrati: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Francesco Sacrati''' (Parma, 1605 – Mòdena, 20 de maig de 1650) fou un compositor italià. Un any abans de morir havia estat nomena...». |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Francesco Sacrati''' ([[Parma]], [[1605]] – [[Mòdena]], [[20 de maig]] de [[1650]]) fou un compositor italià. |
'''Francesco Sacrati''' ([[Parma]], [[1605]] – [[Mòdena]], [[20 de maig]] de [[1650]]) fou un compositor italià. |
||
Un any abans de morir havia estat nomenat [[mestre de capella]] del duc [[Francesc I d'Este]]. Se'n conserven els títols, ja que no la música, de moltes de les seves òperes. Una d'elles ''[[La finta pazza]]'' (''La boja fingida'') fou representada a [[Venècia]] el [[1641]] amb |
Un any abans de morir havia estat nomenat [[mestre de capella]] del duc [[Francesc I d'Este]]. Se'n conserven els títols, ja que no la música, de moltes de les seves òperes. Una d'elles, ''[[La finta pazza]]'' (''La boja fingida''), fou representada a [[Venècia]] el [[1641]] amb un èxit extraordinari, sent estrenada a [[França]] el [[1645]] per la companyia italiana que havia fet contractar el cardenal [[Giulio Raimondo Mazzarino|Mazzarino]], i es diu que fou la primera òpera representada a França. |
||
Entre les seves altres obres cal mencionar: |
Entre les seves altres obres cal mencionar: |
Revisió del 19:51, 6 gen 2016
Francesco Sacrati (Parma, 1605 – Mòdena, 20 de maig de 1650) fou un compositor italià.
Un any abans de morir havia estat nomenat mestre de capella del duc Francesc I d'Este. Se'n conserven els títols, ja que no la música, de moltes de les seves òperes. Una d'elles, La finta pazza (La boja fingida), fou representada a Venècia el 1641 amb un èxit extraordinari, sent estrenada a França el 1645 per la companyia italiana que havia fet contractar el cardenal Mazzarino, i es diu que fou la primera òpera representada a França.
Entre les seves altres obres cal mencionar:
- Delia (1639);
- Bellerofonte (1642);
- Ulise errante (1644);
- Prosepina rapita (1644);
- Semiramide (1648), així com dos llibres de madrigals que tampoc es conserven.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum nº. 52, pàg. 608 (ISBN 84 239-4552-9)