Abu-l-Qàssim az-Zayyaní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:36, 7 gen 2016

Abu l-Kasim ibn Ahmad al-Zayyani (o Abu al-Qasim ibn Ahmad ibn Ali ibn Ibrahim al-Zayani) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí; era de la tribu dels Zayyan i va néixer a Fes el 1734/1735 i va morir el 1833.^[1]

El seu avi fou un acadèmic islàmic que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Isma'il de la Dinastia alauita i que va escriure un llibre sobre la dinastia bereber.^[2]

Vida política i governamental

Va exercir diversos càrrecs al Makhzan i va acomplir diverses missions pel sultà de l'Imperi Otomà, principalment de negociació o diplomàtiques. Fou finalment governador de Sigilmasa fins a la mort del sultà del Mulay Muhammad III ibn Abd Allah (1790). Sota el fill i successor Mulay Yazid fou empresonat, però fou alliberat a la mort de Yazid en batalla contra el pretendent Hisham (1792), i va participar en la proclamació a Meknès de Mulay Sulayman, que el va nomenar governador d'Oudja però fou atacat pels habitants i es va retirar a Tlemcen; després d'un viatge a Constantinoble i la Meca fou cridat per Mulay Sulayman (1796) i va exercir algunes missions diplomàtiques. Es va retirar finalment i va morir a Fes el 1833 als 99 anys.

Obra

Va escriure unes 15 obres quasi totes de geografia i història i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.^[3] Té diversos treballs sobre la Dinastia Alauita i la Dinastia Osman.

En la seva obra Torjmana Al Kobra l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura crònica dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per Ibn Khaldun. L'autor retrata una època en què el Marroc està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en que l'auge d'Europa marca un canvi en la geopolítica del Mediterrani. La seva obra ha estat criticada per ser hostil als berbers en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor es situava al costat del Makhzen (Estat).^[4]

Obres

Referències

↑ Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36
↑ Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012].
↑ Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades wikifr

Enciclopèdia de l'Islam, XI, 530-531

Bibliografia

E. Lévi Provençal, Chorfa, pp. 142–199
A. Gannun, Dikrayat, no. 2
Dwight Fletcher, Interpreting the Self: Autobiography in the Arabic Literacy Tradition, University of California Press, 2001
Al-Tarjamana al-kubrd, Fedala, Muhammadiyya, 1967
Al-bustan al-zarif fi dawlat awlad mawlay 'ali al-sharif (MS. D 1577, Bibiohèque Générale Rabat) translation E. Fumay as Chronique de la dynastie alaouie du Maroc, Archives Marocaines IX and X (1906-7)
Al-turjuman al-mu'rib 'an duwal al-mashriq wa'l-maghrib, edition and partial translation (1886) by O. Houdas, Le Maroc de 1631 à 1812
La douane marocaine à travers l'histoire
La Méditerranée vue par les Marocains
Ibn Othman, un regard sur l’europe
Le Maroc sous le règne de Sidi Mohammed ben Abdallah (1757-1790)

[1] Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36

[HoffmanMiller2010-2] Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012].

[3] Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971

[wikifr-4] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades wikifr

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 Va escriure unes 15 obres quasi totes de [[geografia]] i història i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.<ref>Mohammed Lakhdar, ''La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite'', Rabat, 1971</ref> Té diversos treballs sobre la [[Dinastia Alauita]] i la [[Dinastia Osman]].
-En la seva obra ''Torjmana Al Kobra'' l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura [[crònica]] dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per [[Ibn Khaldun]]. L'autor retrata una època en què el [[Marroc]] està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en que l'auge d'Europa marca un canvi en la [[geopolítica]] del [[Mediterrani]].<ref name=wikifr>[[:fr:Abou El Kacem Zayani]]</ref>
+En la seva obra ''Torjmana Al Kobra'' l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura [[crònica]] dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per [[Ibn Khaldun]]. L'autor retrata una època en què el [[Marroc]] està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en que l'auge d'Europa marca un canvi en la [[geopolítica]] del [[Mediterrani]].
 La seva obra ha estat criticada per ser hostil als [[berbers]] en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor es situava al costat del [[Makhzen]] (Estat).<ref name=wikifr/>
@@ Línia 42: / Línia 41: @@
 [[Categoria:Escriptors marroquins en àrab]]
 [[Categoria:Geògrafs]]
-[[Categoria:Articles amb interviquis dins del text]]