Cascada: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
CN |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Iguacu-002.jpg|thumb|[[Cascades de l'Iguaçú]]]] |
[[Fitxer:Iguacu-002.jpg|thumb|[[Cascades de l'Iguaçú]]]] |
||
Una '''cascada''' (també anomenada '''salt d'aigua''', '''saltant''', '''sallent''' o '''fall''' al Vallès) és la caiguda d'un curs d'[[aigua]] per un precipici, a causa d'un [[desnivell]] sobtat, una cinglera, un penya-segat o una [[falla]] en el terreny, del pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i [[erosió|erosionables]], etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un [[iceberg]] o d'una [[plataforma de gel]]. |
Una '''cascada''' (també anomenada '''salt d'aigua''', '''saltant''', '''sallent''' o '''fall''' al Vallès{{CN}}) és la caiguda d'un curs d'[[aigua]] per un precipici, a causa d'un [[desnivell]] sobtat, una cinglera, un penya-segat o una [[falla]] en el terreny, del pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i [[erosió|erosionables]], etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un [[iceberg]] o d'una [[plataforma de gel]]. |
||
Cal no confondre el terme amb ''[[cataracta]]'', que és una afecció ocular. |
Cal no confondre el terme amb ''[[cataracta]]'', que és una afecció ocular. |
||
Revisió del 00:47, 8 gen 2016
Una cascada (també anomenada salt d'aigua, saltant, sallent o fall al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua per un precipici, a causa d'un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un iceberg o d'una plataforma de gel.
Cal no confondre el terme amb cataracta, que és una afecció ocular.
El terme també es pot referir a:
- Una font monumental d'on brolla l'aigua en forma de cascada;
- Un conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d'una cascada
- Un conjunt d'elements de dispositius, d'aparells, col·locats successivament de manera que la sortida de cadascun d'ells és connectada a l'entrada del següent.
Formació
.jpg)
]
Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.[1] En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l'erosió ocorre lentament.[1][2] A mida que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió.[1] Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.[3] La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.[1]
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.[4]
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cascada |
- Wallaman Falls, la cascada més alta d'Austràlia.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 The Family Encyclopedia of Natural History. The Hamlyn Publishing Group, 1982, p. 246–248. ISBN 0711202257.
- ↑ http://geography.howstuffworks.com/terms-and-associations/waterfall.htm/printable
- ↑ http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es1305/es1305page01.cfm?chapter_no=visualization
- ↑ Richard H. Beisel Jr., International Waterfall Classification System, Outskirts Press, 2006 ISBN 1-59800-340-2