Guillem de Guimerà i d'Abella: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
#1Lib1Ref
Cap resum de modificació
Línia 14: Línia 14:
'''Guillem de Guimerà i d'Abella''', [[president de la Generalitat de Catalunya]] en el període [[1376]]-[[1377]], nomenat per les [[Corts de Montsó (1376)|Corts de Montsó]] de [[1376]].
'''Guillem de Guimerà i d'Abella''', [[president de la Generalitat de Catalunya]] en el període [[1376]]-[[1377]], nomenat per les [[Corts de Montsó (1376)|Corts de Montsó]] de [[1376]].


Fill de nobles, ingressà jove a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] on farà una carrera fulgurant. Es manifestà un magnífic gestor al front de la [[batllia d'Amposta]] i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per [[Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)|Sanç d'Aragó]]. S'enfrontà amb el rei [[Pere el Cerimoniós]] qui acaba per empresonar-ho, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimerà col·laborarà amb el monarca en la campanya contra [[Jaume III de Mallorca]] al [[Rosselló]]. Les seves capacitats militars, de gestió i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representació del braç eclesiàstic.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Solé i Sabaté|nom = Josep Maria|títol = Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents|url = |edició = |llengua = |data = 2003|editorial = Generalitat de Catalunya i Fundació Endiclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = 78|isbn = 8441208832|volum = 1r vol}}</ref>
Fill de nobles, ingressà jove a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] on farà una carrera fulgurant. Es manifestà un magnífic gestor al front de la [[batllia d'Amposta]] i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per [[Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)|Sanç d'Aragó]]. S'enfrontà amb el rei [[Pere el Cerimoniós]] qui acaba per empresonar-ho, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimerà col·laborarà amb el monarca en la campanya contra [[Jaume III de Mallorca]] al [[Rosselló]]. Les seves capacitats militars, de gestió i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representació del braç eclesiàstic.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Solé i Sabaté|nom = Josep Maria|títol = Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents|url = |edició = |llengua = |data = 2003|editorial = Generalitat de Catalunya i Fundació Endiclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = 76-80|isbn = 8441208832|volum = 1r vol}}</ref>


El punt més alt de la carrera política es donà a les [[Corts de Montsó (1376)]], on Guimerà és nomenat President de la Diputació del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gestió, en aquest període se li retreu una poca clara gestió econòmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importància el va fer formar part de l'ambaixada que visità el papa [[Gregori XI]].<ref name=":0" />
El punt més alt de la carrera política es donà a les [[Corts de Montsó (1376)]], on Guimerà és nomenat President de la Diputació del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gestió, en aquest període se li retreu una poca clara gestió econòmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importància el va fer formar part de l'ambaixada que visità el papa [[Gregori XI]].<ref name=":0" />


A causa de les acusacions que rep, presenta la seva dimissió a les [[Corts de Barcelona (1377)]] i es concentrà en l'administració del regiment del gran priorat de Catalunya. En morir en 1396, es generà una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.
A causa de les acusacions que rep, presenta la seva dimissió a les [[Corts de Barcelona (1377)]] i es concentrà en l'administració del regiment del gran priorat de Catalunya. En morir en 1396, es generà una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.
== Referències ==
{{referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 20:41, 16 gen 2016

Infotaula de personaGuillem de Guimerà
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Ciutadilla Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1396 Modifica el valor a Wikidata
Barberà de la Conca Modifica el valor a Wikidata
President de la Generalitat de Catalunya
1376 – 1377
← Joan I d'EmpúriesGalceran de Besora i de Cartellà →
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.

Fill de nobles, ingressà jove a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem on farà una carrera fulgurant. Es manifestà un magnífic gestor al front de la batllia d'Amposta i del govern de la comanda de Villel, ambdues tasques encomanades per Sanç d'Aragó. S'enfrontà amb el rei Pere el Cerimoniós qui acaba per empresonar-ho, tot i que finalment es reconcilien fins al punt que Guillem de Guimerà col·laborarà amb el monarca en la campanya contra Jaume III de Mallorca al Rosselló. Les seves capacitats militars, de gestió i la bona sintonia amb el rei, el fan ser membre permanent de les Corts en representació del braç eclesiàstic.[1]

El punt més alt de la carrera política es donà a les Corts de Montsó (1376), on Guimerà és nomenat President de la Diputació del General. Tot i la seva bona capacitat militar i de gestió, en aquest període se li retreu una poca clara gestió econòmica en favor de l'Orde de l'Hospital. Amb tot, la seva importància el va fer formar part de l'ambaixada que visità el papa Gregori XI.[1]

A causa de les acusacions que rep, presenta la seva dimissió a les Corts de Barcelona (1377) i es concentrà en l'administració del regiment del gran priorat de Catalunya. En morir en 1396, es generà una disputa que duraria vint anys sobre el repartiment de la seva fortuna entre els seus familiars, creditors i l'Orde de l'Hospital.

Referències

  1. 1,0 1,1 Solé i Sabaté, Josep Maria. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. 1r vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Fundació Endiclopèdia Catalana, 2003, p. 76-80. ISBN 8441208832. 

Bibliografia


Precedit per:
Joan I d'Empúries
President de la
Generalitat de Catalunya

13661367
Succeït per:
Galceran de Besora i de Cartellà