Vés al contingut

Mòmies guanxes: diferència entre les revisions

m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
(Error)
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
'''Els [[guanxe]]s''', antics habitants de [[Tenerife]] (avui comunitat autònoma de les [[Illes Canàries]], a [[Espanya]]), [[momificació|momificaven]] els seus difunts.
 
Aquest costum estava destinat a preservar el cos de la víctima mitjançant tècniques d'embalsamentembalsamament molt similars a les que es realitzaven en altres civilitzacions antigues. La seva finalitat, vinculada a les seves creences religioses, era protegir el cadàver i també distingir la seva rellevància social. Encara que la momificació es va practicar en totes les illes, va ser a l'illa de [[Tenerife]] on va arribar a una més gran perfecció.
 
Cal ressaltar que la [[mòmia|momificació]] guanxe és en molts aspectes semblant a la practicada pels antics [[egipcis]]. Per preservar la corrupció en els cadàvers cuidaven molt el procés, el cos, i sobretot guardaven una especial memòria i honor als difunts. La momificació o merla, com la van anomenar els primers cronistes espanyols de les "''illes afortunades''" ([[Canàries]]), no va ser d'ús general entre la població guanxe, i hi ha diversos processos que mostren certa gradació en la pràctica funerària que correspon a una diferència social i econòmica entre les diferents castes de la seva societat. Lògicament les mòmies dels seus reis ([[Mencey]]s), eren les que rebien grans cures en la momificació. Els guanxes igual que els [[Cultura de l'Antic Egipte|antics egipcis]], de vegades guardaven les [[vísceres]] dels seus reis "Menceys".
* ''' Barranc de Abapio: ''' Diverses mòmies.
 
* ''' Barranc de d'Acab: ''' una mòmia masculina
 
''' Arico '''
* ''' Chajajo: ''' Diverses mòmies.
 
* ''' Cova del Retamar: ''' 2 cadàvers amb senyals de momificació. Jaciment [[Espoli arqueològic i artístic|espoliat]]. Troballa de diverses pells de cabra, proveïdes de diferents cosits, és interpretat com a vestigis de lesls embolcalls funeraris, i exponent de la pràctica d'un ritual d'amortallament.
 
* ''' Cova la Canal: ''' Una dona amb restes de momificació.
''' La Orotava '''
 
* ''' Roc Blanc: ''' 3 mòmies, dos adults i una infantil. L'estat de les restes humanes descobertsdescobertes, revela la pràctica d'enterraments antics i d'altres més moderns, per simple observació es va deduir que els [[cadàvers]] més antics estaven sense momificar, així ho van confirmar els ossos trobats i momificats els més moderns.
 
''' La Victoria '''
''' Les Cañadas del Teide (La Orotava) '''
 
* ''' Pla Maja: ''' 3 caps de gos una momificada. L'ús del gos s'ha exclòs com a ofrena alimentària, assimilant amb la idea d'animals guia o companys del mort. Evidentment donada la parquedat de la informació, són molts els interrogants que s'obren sobre el tractament funerari de què són objecte els gossos. Per exemple, la pràctica de momificació aplicada a aquests [[animal]] éss, només es constata en un únic individu, a partir de la conservació parcial de teixits tous, per la qual cosa caldria tenir en compte altres possibilitats tafonòmics com un origen natural i fortuït de tal fenomen, determinat per les condicions ambientals que es donen en aquesta zona.
 
* ''' Roc i Cova dels Cochinos-Cañada del Hoyo-Ucanca: ''' una mòmia enzurronada, cap per avall.
 
* ''' Muntanya la Camellita - Guajara: ''' Diverses mòmies, restes enviatsenviades a Madrid.
 
* ''' Cova del Salnitre: ''' Restes de momificació, pells apergaminades.
1.165.781

modificacions