Constança d'Aragó i d'Anjou: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
#1lib1ref
refs afegides
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=gener de 2016}}
'''Constança d'Aragó''' ([[València]], [[4 d'abril]] de [[1300]] - castell de [[García Muñoz]] el [[19 d'octubre]] de [[1327]]) fou infanta d'Aragó. Fou la quarta filla de [[Jaume el Just]] i [[Blanca de Nàpols]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=13271|títol = Constanza de Aragón|consulta = 17 de gener de 2016|llengua = castellà|editor = Gran Enciclopedia Aragonesa|data = 2000}}</ref> Per línia paterna era néta del comte-rei [[Pere el Gran]] i [[Constança de Sicília]], i per línia materna de [[Carles II de Nàpols]] i [[Maria d'Hongria (1257-1323)|Maria d'Hongria]]. Fou la germana petita del també comte-rei [[Alfons el Benigne]], així com dels comtes [[Pere IV de Ribagorça]] i [[Ramon Berenguer I d'Empúries]]. El [[5 d'abril]] de [[1312]] es casà a [[Xàtiva]] amb [[Joan Manuel de Castella]], fill de l'[[Infant d'Espanya|infant]] [[Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia]]. D'aquesta unió nasqueren quatre<ref>{{Ref-web|url = http://www.museovillena.com/noticia.asp?idnoticia=60745|títol = Doña Constanza de Aragón: el triste destino de una mujer medieval|consulta = 17 de gener de 2016|llengua = castellà|editor = Museo Arqueológico José Maria Soler Villena|data = }}</ref> fills, la infanta [[Constança Manuel]] (~1320-[[1345]]) casada el [[1325]] amb el rei [[Alfons XI de Castella]] i el [[1339]] amb [[Pere I de Portugal]]; i la infanta Beatriu Manuel, morta molt jove.
'''Constança d'Aragó''' ([[València]], [[4 d'abril]] de [[1300]] - castell de [[García Muñoz]] el [[19 d'octubre]] de [[1327]]) fou infanta d'Aragó. Fou la quarta filla de [[Jaume el Just]] i [[Blanca de Nàpols]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=13271|títol = Constanza de Aragón|consulta = 17 de gener de 2016|llengua = castellà|editor = Gran Enciclopedia Aragonesa|data = 2000}}</ref> Per línia paterna era néta del comte-rei [[Pere el Gran]] i [[Constança de Sicília]], i per línia materna de [[Carles II de Nàpols]] i [[Maria d'Hongria (1257-1323)|Maria d'Hongria]]. Fou la germana petita del també comte-rei [[Alfons el Benigne]], així com dels comtes [[Pere IV de Ribagorça]] i [[Ramon Berenguer I d'Empúries]]. El [[5 d'abril]] de [[1312]] es casà a [[Xàtiva]] amb [[Joan Manuel de Castella]], fill de l'[[Infant d'Espanya|infant]] [[Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia]]. D'aquesta unió nasqueren quatre<ref>{{Ref-web|url = http://www.museovillena.com/noticia.asp?idnoticia=60745|títol = Doña Constanza de Aragón: el triste destino de una mujer medieval|consulta = 17 de gener de 2016|llengua = castellà|editor = Museo Arqueológico José Maria Soler Villena|data = }}</ref> fills, la infanta [[Constança Manuel]] (~1320-[[1345]]) casada el [[1325]] amb el rei [[Alfons XI de Castella]] i el [[1339]] amb [[Pere I de Portugal]]; i la infanta Beatriu Manuel, morta molt jove.



Revisió del 07:29, 18 gen 2016

Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - castell de García Muñoz el 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó. Fou la quarta filla de Jaume el Just i Blanca de Nàpols.[1] Per línia paterna era néta del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. Fou la germana petita del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. El 5 d'abril de 1312 es casà a Xàtiva amb Joan Manuel de Castella, fill de l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia. D'aquesta unió nasqueren quatre[2] fills, la infanta Constança Manuel (~1320-1345) casada el 1325 amb el rei Alfons XI de Castella i el 1339 amb Pere I de Portugal; i la infanta Beatriu Manuel, morta molt jove.

Referències

  1. «Constanza de Aragón» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa, 2000. [Consulta: 17 gener 2016].
  2. «Doña Constanza de Aragón: el triste destino de una mujer medieval» (en castellà). Museo Arqueológico José Maria Soler Villena. [Consulta: 17 gener 2016].