Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1: Línia 1:
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent prosòdic|accent tònic]] a l'antepenúltima síl·laba (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per facilitar-ne la identificació.
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent prosòdic|accent tònic]] a l'antepenúltima síl·laba (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, essent cultismes i per raó de la preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació.


Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.

== Llista alfabètica dels mots esdrúixols en català ==

A CREAR


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 17:44, 20 gen 2016

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, essent cultismes i per raó de la preferència pels mots accentualment plans (paraules planes o paroxítones) o aguts (paraules agudes o oxítones). Les paraules esdrúixoles s'accentuen gràficament totes per indicar-ne la pronunciació.

Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en -ment. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.

Llista alfabètica dels mots esdrúixols en català

A CREAR

Vegeu també

Exemples;