Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es retira la imatge Lucius_Sulla.jpg perquè l'administrador Jameslwoodward l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Per c:Commons:Deletion requests/File:Lucius Sulla.jpg.
mCap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
Mari va morir el [[86 aC]] essent cònsol<ref>[[Appià]], "Les guerres civils", CI, 75</ref> i [[Quint Sertori]] es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances.<ref>Michael Lovano, pàg.26</ref>
Mari va morir el [[86 aC]] essent cònsol<ref>[[Appià]], "Les guerres civils", CI, 75</ref> i [[Quint Sertori]] es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances.<ref>Michael Lovano, pàg.26</ref>


Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]] i va restablir les [[Sulpiciae|lleis Sulpicianes]] i probablement es van abolir les [[Corneliae|
Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]] i va restablir les [[Sulpiciae|lleis Sulpicianes]] i probablement es van abolir les [[Leges Corneliae|lleis Cornelianes]]. També es van suprimir les restriccions a l{{'}}''[[annona]]'' i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Luci Valeri Flac fou assassinat per [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Gai Flavi Fímbria]] a l'Àsia i fou substituït al consolat per [[Gneu Papiri Carbó]].
lleis Cornelianes]]. També es van suprimir les restriccions a l{{'}}''[[annona]]'' i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Luci Valeri Flac fou assassinat per [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Gai Flavi Fímbria]] a l'Àsia i fou substituït al consolat per [[Gneu Papiri Carbó]].


Les províncies d'[[Hispània Citerior]], [[Hispània Ulterior]], [[Gàl·lia Transalpina]], [[Gàl·lia Cisalpina]], [[Sicília]] i [[Sardenya]]-[[Còrsega]], eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels ''optimates'', va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els ''optimates'' dominaven [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], mentre la resta d'[[Àsia]] estava amb el poder, directament o indirectament, de [[Mitridates VI Eupator]].
Les províncies d'[[Hispània Citerior]], [[Hispània Ulterior]], [[Gàl·lia Transalpina]], [[Gàl·lia Cisalpina]], [[Sicília]] i [[Sardenya]]-[[Còrsega]], eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels ''optimates'', va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els ''optimates'' dominaven [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], mentre la resta d'[[Àsia]] estava amb el poder, directament o indirectament, de [[Mitridates VI Eupator]].

Revisió del 12:03, 21 gen 2016

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Corneli» i el cognomen és «Cinna».

Lluci o Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) fou fill de Luci Corneli Cinna. Fou el líder del partit popular romà durant el període en què Sul·la, cap dels aristòcrates o optimates, era a l'Orient (87 aC a 84 aC).

El consolat amb Gneu Octavi en l'absència de Sul·la

El seu primer càrrec important havia estat el de llegat pretorià a la guerra màrsica. Quan Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel senat romà a la regió del Pont a combatre a Mitridates VI Eupator,[1] va permetre l'elecció de Cinna com a cònsol (87 aC) junt amb Gneu Octavi amb la condició de no canviar la constitució.[2]Però només sortir d'Itàlia, Cinna va declarar a Sul·la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta força al carrer mercès al suport del partit popular (força que l'altre cònsol difícilment podia aturar)[3] i va proposar també cridar a Roma al desterrat Gai Mari,[4] però quan fou l'hora de la votació les seves propostes foren derrotades. Aquell mateix dia va haver de fugir de la ciutat i el cònsol Octavi i el Senat van prendre el poder.[5] Cinna fou il·legalment destituït del càrrec i això li va donar arguments per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar, ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.

La revolta de les ciutats itàliques i la matança d'aristòcrates

El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel·lió, però els samnites i Nola continuaren la insurrecció tot presentant noves exigències, que el Senat va rebutjar.

Cinna i Mari van acceptar les exigències de les ciutats revoltades i també van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bàndol. Així, molts van engrandir les seves files.[6] Els aliats italians, dirigits per Cinna, van assetjar Roma. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a la ciutat. Es va procedir a una matança sistemàtica d'aristòcrates[7] als quals es van confiscar els béns (la matança es va estendre després a tot Itàlia). Sul·la va ser altre cop declarat fora de la Llei.

Roma sota el règim revolucionari de Cinna

Mari va morir el 86 aC essent cònsol[8] i Quint Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances.[9]

Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a Luci Valeri Flac i va restablir les lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les lleis Cornelianes. També es van suprimir les restriccions a l'annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Luci Valeri Flac fou assassinat per Gai Flavi Fímbria a l'Àsia i fou substituït al consolat per Gneu Papiri Carbó.

Les províncies d'Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Gàl·lia Transalpina, Gàl·lia Cisalpina, Sicília i Sardenya-Còrsega, eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels optimates, va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els optimates dominaven Macedònia, mentre la resta d'Àsia estava amb el poder, directament o indirectament, de Mitridates VI Eupator.

El retorn de Sul·la. Mort de Cinna

Quan Sul·la va avisar en una carta al senat que volia tornar amb les seves legions (després de fer la pau amb Mitrídates).[10] Cinna va intentar combatre'l, però va morir en un motí mentre embarcava les tropes cap a Libúrnia a Il·líria 84 aC)[11] i poc després Sul·la va desembarcar (83 aC) i es va unir al general optimate Gneu Pompeu, fill de Pompeu Estrabó, il·lustre militar, que gràcies a la seva clientela al Picé (on era un gran propietari) havia col·locat a tota la regió al costat de Sul·la.

Cinna va tenir dues filles i un fill: Una de les filles, de nom desconegut, es va casar amb un dels seus seguidors anomenat Cn. Domitius Ahenobarbus; l'altra de nom Cornèlia Cinnil·la,[12] es va casar amb Juli Cèsar. El fill, anomenat també Luci Corneli Cinna fou pretor.

Referències

  1. ↑ Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 41.
  2. ↑ Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 10.
  3. ↑ C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 310
  4. ↑ C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 308
  5. ↑ Appià, "Les guerres civils", CI, 64
  6. ↑ Plutarc, "Gaius Marius", secció 41
  7. ↑ Plutarc, "Gaius Marius", secció 42-44
  8. ↑ Appià, "Les guerres civils", CI, 75
  9. ↑ Michael Lovano, pàg.26
  10. ↑ Harold Bennett,pàg.59
  11. ↑ Harold Bennett,pàg.61
  12. ↑ Michael Lovano,pàg.26

Bibliografia

  • Michael Lovano:" The Age of Cinna: Crucible of Late Republican Rome", ed. Franz Steiner Verlag, 2002
  • Harold Bennett:"Cinna and His Times: A Critical and Interpretive Study of Roman History During the Period 87–84 BC", ed. Menasha, WI: The Collegiate Press, 1923.


Precedit per:
Luci Corneli Sul·la
Quint Pompeu Ruf 		Cònsols de la República Romana
Luci Corneli Cinna
Gneu Octavi
87 aC 		Succeït per:
Luci Corneli Merula
Precedit per:
Gneu Octavi
Luci Corneli Cinna 		Cònsols de la República Romana
Gai Mari
Luci Valeri Flac
86 aC 		Succeït per:
Luci Corneli Cinna
Gneu Papiri Carbó
Precedit per:
Luci Corneli Cinna
Gai Mari 		Cònsols de la República Romana
Gneu Papiri Carbó
85 aC 		Succeït per:
Luci Corneli Cinna
Gneu Papiri Carbó
Precedit per:
Luci Corneli Cinna
Gneu Papiri Carbó 		Cònsols de la República Romana
Luci Corneli Cinna
Gneu Papiri Carbó
84 aC 		Succeït per:
L. C. Escipió Asiàtic
Gai Norbà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci Corneli Cinna
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luci_Corneli_Cinna_(cònsol_del_86_aC)&oldid=16338897»