Associació de Municipis per la Independència: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 17: Línia 17:
Fitxer:Consells Comarcals adherits a l'AMI.5.png|<center>'''{{llegenda|green}} Consells Comarcals adherits''' <br \> {{mida|1=(7/10/2015)}}
Fitxer:Consells Comarcals adherits a l'AMI.5.png|<center>'''{{llegenda|green}} Consells Comarcals adherits''' <br \> {{mida|1=(7/10/2015)}}
Fitxer:Diputacions adherides a l'AMI.png|<center>'''{{llegenda|lightblue}} Diputacions adherides''' <br /> {{mida|1=(1/10/2015)}}
Fitxer:Diputacions adherides a l'AMI.png|<center>'''{{llegenda|lightblue}} Diputacions adherides''' <br /> {{mida|1=(1/10/2015)}}
Fitxer:Mapa-població-AMI 04062012.png|'''Percentatges de població adherida per comarca''' <br \> {{mida|1=(17/12/2015)}}
Fitxer:Mapa-població-AMI 04062012.png|'''Percentatges de població adherida per comarca''' <br \> {{mida|1=(21/1/2016)}}
</gallery></center>
</gallery></center>


Línia 361: Línia 361:
| [[Província de Girona|Girona]] || 668.706 || 756.810 || 88,4% || 203 || 222 || 91,4%
| [[Província de Girona|Girona]] || 668.706 || 756.810 || 88,4% || 203 || 222 || 91,4%
|-
|-
| [[Província de Lleida|Lleida]] || 274.312 || 442.308 || 62,0% || 188 || 231 || 81,4%
| [[Província de Lleida|Lleida]] || 276.076 || 442.308 || 62,4% || 189 || 231 || 81,8%
|-
|-
| [[Província de Tarragona|Tarragona]] || 479.902 || 811.401 || 59,1% || 142 || 184 || 77,2%
| [[Província de Tarragona|Tarragona]] || 479.902 || 811.401 || 59,1% || 142 || 184 || 77,2%
|-
|-
| '''[[Catalunya]]''' || '''3.290.386''' || 7.539.618 || '''43,6%''' || '''784''' || 948 || '''82,7%'''
| '''[[Catalunya]]''' || '''3.292.150''' || 7.539.618 || '''43,7%''' || '''785''' || 948 || '''82,8%'''
|-
|-
|}
|}

Revisió del 19:30, 21 gen 2016

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[1]

L'entitat fou constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic. Des d'aleshores, el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant setmana darrere setmana dotzenes de municipis, agafant així un pes cada cop més significatiu arreu del territori. La continuïtat del moviment permet connectar Portbou a l'Alt Empordà amb Alcanar al Montsià i Alt Àneu al Pallars Sobirà. Actualment aplega oficialment totes les diputacions provincials (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida),[2] 35 consells comarcals, 785 municipis catalans (el 82,8% del total), 9 entitats municipals descentralitzades i 1 consorci.

Història

L'entitat fou fundada el 8 de setembre de 2011 pel ple municipal d’Arenys de Munt,[3][4] seguint la proposta del batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, de Convergència i Unió (CiU).[5][6][7] A Arenys de Munt va tenir el suport del govern municipal (CUP i CiU) i d'ERC, mentre que el PSC s'abstingué i el PP hi votà en contra.[8] El ple municipal de Vic va aprovar la proposta poc després, el 12 de setembre de 2011. Dels partits presents a l'ajuntament vigatà, votaren a favor de la iniciativa: CiU, ERC, CUP, ICV i SI; mentre que el PSC s'abstingué i PxC hi votà en contra.[6][7][9]

El projecte sorgí com a resultat de les Consultes sobre la independència de Catalunya, iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, i el moviment institucional de declaracions de «municipis moralment exclosos de la Constitució espanyola», el qual arribà a aplegar el 12% dels ajuntaments de la Comunitat Autònoma de Catalunya, iniciat com a reacció a les retallades del Tribunal Constitucional a l'Estatut d'Autonomia democràticament ratificat l'any 2006[10] pel 35,77% dels electors a Catalunya. Des d'aleshores, els batlles de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (UDC), i del Port de la Selva, Josep Maria Cervera (CDC), foren els principals promotors.[10]

L'entitat fou oficialment constituïda a Vic el 14 de desembre de 2011,[11] amb l'aprovació corresponent dels seus estatuts[12] pels alcaldes de 156 municipis que van assistir a la reunió. La seva comissió executiva es va reunir per primer cop el 25 de gener de 2012, en el qual es va marcar el calendari d'actuacions i es va definir l’estratègia que se seguiria en els propers mesos.[13]

El 10 de maig de 2012 esclatà la polèmica quan la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya envià un requeriment a l'Ajuntament de Vilablareix (el Gironès) perquè retirés «en la major brevetat possible» el rètol de l'entrada del poble que indicava la seva pertinença a l'AMI. Concretament, la conselleria dirigida per Lluís Miquel Recoder argumentava que els suports amb els noms dels pobles era «infraestructura propietat de la Generalitat». En resposta, el batlle municipal David Mascort (ERC) no cedí a les pretensions exigides i sol·licità empara i suport a la resta de municipis de l'AMI, al mateix temps que els esperonava a fer el mateix.[14][15]

En l'assemblea general del 7 de juliol a Girona s'aprovà incorporar els ens submunicipals a l’AMI: consorcis, entitats municipals descentralitzades, mancomunitats, districtes, etc. També s'acordà donar suport als municipis petits davant l’anunciada «Propuesta de Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas» del govern espanyol.

El 10 de juliol de 2012 l'AMI es reuneix oficialment amb Òmnium Cultural, en la qual ambdues acorden que treballaran en la mateixa causa: aconseguir el suport necessari per fer una consulta popular que reflecteixi la voluntat dels catalans d’assolir la independència.[16]

L'11 de setembre de 2012 l'AMI participa en la capçalera de la manifestació independentista convocada per l'ANC, la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", la qual congrega entre 600.000 (segons el Govern espanyol)[17][18] i 2 milions de persones (segons els organitzadors).[19][18] El juliol de 2015 Carles Puigdemont va substituir Josep Maria Vila d'Abadal com a president de l'AMI.

El 12 de gener de 2016, degut el nomenament de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat de Catalunya, el vicepresident de l'entitat Josep Andreu i Domingo el substitueix en funcions.[20]

Altres pronunciaments locals

D'ençà el 3 de setembre de 2012, amb la declaració de Sant Pere de Torelló i Calldetenes, actualment hi ha un mínim conegut de 197 municipis que ja han pres la iniciativa de conformar municipalment el Territori Català Lliure.

Altres municipis han aprovat mocions a favor del dret a decidir, com per exemple Pineda de Mar,[21] per donar suport a la resolució aprovada al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012. També d'altres han decidit penjar l'estelada a l'ajuntament o en un punt visible del municipi.

El PP de l'Hospitalet de Llobregat va voler que el municipi es pronunciés en contra de la independència,[22] però va retirar[23] la proposta davant del bloqueig del PSC que volia que es declarés federalista.[24]

El 29 d'octubre de 2012, el PSC de Palafolls va aprovar una moció amb la intenció de crear l'Associació de Municipis pel Federalisme Republicà, amb l'objectiu d'establir un Estat Federal, conformat per 5 estats federats (Espanya, Portugal, Galícia, Euskadi i Catalunya) amb capital a Toledo.[25]

Entitats locals adherides

(∗) = Amb moció d'adhesió encara no oficialment registrada.[26]

Alt Camp (21/23)

El Consell Comarcal de l'Alt Camp i tots els municipis excepte:

Alt Empordà (60/68)

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà[27] i tots els municipis excepte:

Alt Penedès (25/27)

El Consell Comarcal de l'Alt Penedès[28] i tots els municipis excepte:

Alt Urgell (13/19)

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell i tots els municipis excepte:

Alta Ribagorça (1/3)

Anoia (24/33)

El Consell Comarcal de l'Anoia i tots els municipis excepte:

Bages (24/30)

El Consell Comarcal del Bages[29] i tots els municipis excepte :

Baix Camp (22/28)

El Consell Comarcal del Baix Camp i tots els municipis excepte:

Baix Ebre (11/14)

El Consell Comarcal del Baix Ebre[30] i tots els municipis excepte:

Baix Empordà (29/36)

El Consell Comarcal del Baix Empordà[31] i tots els municipis excepte:

Baix Llobregat (17/30)

Tots els municipis excepte:

Baix Penedès (6/14)

Berguedà (29/31)

El Consell Comarcal del Berguedà i tots els municipis excepte:

Cerdanya (17/17)

El Consell Comarcal de la Cerdanya i tots els 17 municipis.

Conca de Barberà (18/22)

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà[32] i tots els municipis excepte:

Garraf (5/6)

El Consell Comarcal del Garraf i tots els municipis excepte:

Garrigues (24/24)

El Consell Comarcal de les Garrigues i tots els municipis.

Garrotxa (20/21)

El Consell Comarcal de la Garrotxa[33] i tots els municipis excepte:

Gironès (27/28)

El Consell Comarcal del Gironès[34] i tots els municipis excepte:

Maresme (27/30)

El Consell Comarcal del Maresme i tots els municipis excepte:

Moianès (9/10)

Tots els municipis excepte:

Montsià (9/12)

El Consell Comarcal del Montsià i tots els municipis excepte:

Noguera (30/30)

El Consell Comarcal de La Noguera i tots els 30 municipis.

Osona (50/50)

El Consell Comarcal d'Osona i tots els 50 municipis.

Pallars Jussà (11/14)

El Consell Comarcal del Pallars Jussà[35] i tots els municipis excepte:

Pallars Sobirà (10/15)

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà[36] i tots els municipis excepte:

Pla de l'Estany (11/11)

El Consell Comarcal del Pla de l'Estany i tots els 11 municipis.

Pla d'Urgell (16/16)

El Consell Comarcal del Pla d'Urgell i tots els 16 municipis.

Priorat (21/23)

El Consell Comarcal del Priorat[37] i tots els municipis excepte:

Ribera d'Ebre (13/14)

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre[38] i tots els municipis excepte:

Ripollès (19/19)

El Consell Comarcal del Ripollès[39] i tots els 19 municipis.

Segarra (18/21)

El Consell Comarcal de la Segarra[40] i tots els municipis excepte:

Segrià (32/38)

El Consell Comarcal del Segrià i tots els municipis excepte:

Selva (24/26)

El Consell Comarcal de la Selva[41] i tots els municipis excepte:

Solsonès (13/15)

El Consell Comarcal del Solsonès[42] i tots els municipis excepte:

Tarragonès (12/22)

El Consell Comarcal del Tarragonès i tots els municipis excepte:

Terra Alta (9/12)

El Consell Comarcal de la Terra Alta i tots els municipis excepte:

Urgell (14/20)

El Consell Comarcal de l'Urgell[43] i tots els municipis excepte:

Vallès Occidental (13/23)

Tots els municipis excepte:

Vallès Oriental (31/39)

El Consell Comarcal del Vallès Oriental i tots els municipis excepte:

Entitats municipals descentralitzades (9/63)

Altres (5)

Estadístiques

Rètol de Municipi per la Independència a l'entrada al municipi de Calldetenes (Osona).
Entrada de Vilablareix (Gironès) amb un cartell anunciant la pertinença a l'AMI
Província Pobl. Adherida Pobl. Total % Pobl. Mun. Adherits Mun. Totals % Mun.
Barcelona 1.867.466 5.529.099 33,8% 251 311 80,7%
Girona 668.706 756.810 88,4% 203 222 91,4%
Lleida 276.076 442.308 62,4% 189 231 81,8%
Tarragona 479.902 811.401 59,1% 142 184 77,2%
Catalunya 3.292.150 7.539.618 43,7% 785 948 82,8%

A data de 22 d'octubre del 2012 formava part de l'AMI el 63,8% del territori (20.348,21 km2).[46]

Referències

  1. «El Ple Municipal aprova la proposta de crear una associació per promoure el Dret a Decidir de Catalunya». Ajuntament de Vic, 12-09-2011.
  2. Les quatre diputacions de Catalunya ja formen part de l’AMI Vilaweb
  3. Acta del ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt del 8 de setembre de 2011, en el que es va aprovar l’adhesió d'aquest municipi a l’Associació de Municipis per la Independència
  4. Notícia "Arenys de Munt, el primer participant a l'associació 'Municipis per la independència'" al web de l'Ajuntament d'Arenys de Munt
  5. «Vila d'Abadal crearà l'associació de municipis per la independència». Nació Digital, 19-06-2011.
  6. 6,0 6,1 «Vila d'Abadal impulsa l'Associació de Municipis per la Independència». El Triangle, 12-09-2011.
  7. 7,0 7,1 «Vic aprova la creació de l'associació de municipis per la independència». VilaWeb, 12-09-2011.
  8. Notícia "Arenys de Munt s'uneix a treballar per la independència" a El Punt Avui del 10 de setembre de 2011
  9. March, Oriol. «L'ajuntament de Vic posa en marxa l'associació de municipis per la independència». diari Ara, 12-09-2011.
  10. 10,0 10,1 López, Núria. «Els pobles "exclosos" de la constitució s'uniran en una associació a la tardor». El Punt Avui, 15-08-2011.
  11. «Els municipis inicien a Vic la «reconstrucció nacional»». Nacio Digital, 14-12-2011.
  12. «L'ONU inspira Vila d'Abadal». Nació Digital, 13-12-2011.
  13. «L'Associació de Municipis per la Independència mira el món». Nació Digital, 24-01-2011.
  14. «El Govern obliga Vilablareix a retirar un rètol independentista». Llibertat.cat, 11-05-2012.
  15. «Recoder fa la guitza a l'Associació de Municipis per la Independència». Nació Digital, 10-05-2012.
  16. «Òmnium Cultural es compromet a col·laborar amb l’AMI». AMI, 10-07-2012.
  17. «Article al diari Ara». Diari Ara, 11-09-2012.
  18. 18,0 18,1 «Golejada independentista, la manifestació més gran a BCN». Elperiodico.com, 14-09-2011.
  19. Piñol, Àngels. «El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza». El País, 11-09-2011.
  20. «L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, president de l'AMI en funcions». ccma.cat. [Consulta: 13 gener 2016].
  21. L'Ajuntament de Pineda aprova una moció a favor d'un referèndum per l'autodeterminació radiopineda.cat, 30/10/2012
  22. http://www.vilaweb.cat/noticia/4046880/20121012/pp-vol-lhospitalet-declari-municipi-independencia.html
  23. http://www.ideal.es/agencias/20121016/mas-actualidad/espana/lhospitalet-retira-mocion-contra-independencia_201210161253.html
  24. http://www.elperiodico.com/es/noticias/hospitalet/psc-hospitalet-bloquea-posibilidad-declarar-ciudad-contra-independencia-2232536
  25. http://www.radiopalafolls.cat/2012/10/29/el-ple-defensa-el-dret-a-decidir-i-aprova-crear-lassociacio-de-municipis-pel-federalisme-republica/
  26. «Municipis adherits». municipisindependencia.cat, febrer 2015.
  27. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà gira cap a la independència, Nació Digital.
  28. Els Consells Comarcals d'Osona i l'Alt Penedès se sumen a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  29. El Bages també s'adhereix als Municipis per la Independència, Nació Digital.
  30. El Consell Comarcal del Baix Ebre tanca el pressupost de l’any 2011 amb un romanent de tresoreria positiu de 63.255€, baixebre.cat.
  31. El Baix Empordà s'adhereix a Municipis per la Independència, Nació Digital.
  32. El Consell Comarcal de la Conca s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència, esplugafmradio.
  33. El Consell Comarcal de la Garrotxa, per la independència, Nació Digital.
  34. El Consell Comarcal del Gironès s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  35. El Jussà s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència, BonDia.cat
  36. El Consell Comarcal del Pallars Sobirà s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència, PallarsDigital.cat
  37. L'aprovació per unanimitat de tres mocions marca el ple del Consell Comarcal del Priorat
  38. Rasquera, Ginestar, Benissanet i Miravet rebran 100.000 euros, marfanta.
  39. El Consell del Ripollès se suma a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  40. El Consell Comarcal de la Segarra s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència, Segarra per la Independència anc-segarra.blogspot.com
  41. Els consells comarcals del Baix Empordà i la Selva s'adhereixen a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  42. El Consell Comarcal del Solsonès s'adhereix a la independència, Nació Digital.
  43. El Consell Comarcal de l'Urgell, per la independència, Nació Digital.
  44. La Diputació de Barcelona s'adhereix a l'AMI El Món
  45. Diputació de Barcelona s'adhereix a l'AMI Diputació de Barcelona
  46. AMI

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació de Municipis per la Independència