Jordi Molina i Membrives: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 52: | Línia 52: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències|2}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 12:01, 23 gen 2016
 |
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|Jordi Molina i Membrives}}--~~~~Motiu: un altre currículum de manual |
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Jordi Molina i Membrives (Blanes, Selva, 12 de març de 1962) és intèrpret de tenora i compositor de sardanes. Ha estat considerat un dels millors intèrprets de tenora.[1]
Biografia
Inicia els estudis musicals a l'edat de set anys a la banda i cobla del col·legi Sta. Maria de Blanes, sota el mestratge del pare Joaquim Alqueza. Posteriorment, continua la seva formació als conservatoris de Girona, Municipal de Barcelona i al Taller de Músics. Cursa estudis de tenora amb Ricard Viladesau. Tenora solista de les cobles Sta. Maria de Blanes (1969- 1981), La Principal de Barcelona (1981-1983), Els Montgrins (1983-1996) i Maravella (1996-1999). El 1994 va publicar un disc compacte amb 12 de les sardanes que havia composat des del 1986. El 1998 participava al programa Bojos pel ball de TV3 com arranjador.[1]
Fou membre fundador de la Cobla de Cambra de Catalunya (1998) i de la Cobla Simfònica Catalana (2001). L'any 1999 deixa les formacions de música tradicional per obrir nous camins en el repertori de la tenora, instrument que fins fa ben poc no havia estat utilitzat fora del seu marc habitual (la cobla) i amb la col·laboració del pianista Ramon Escalé enregistra Mosaic, un disc de música per a tenora i piano que inclou temes d'importants compositors actuals (Manel Camp, Ricard Miralles, Francesc Burrull, Albert Guinovart, Jorge Sarraute…). Participa en els espectacles Sonada (2000) i Llibre vermell de Montserrat (2002), de la Companyia Elèctrica Dharma.
L'any 2000, fa una gira de concerts sota el títol Tres tenores, al costat de Jaume Vilà, Josep Gispert i la cobla La Principal de la Bisbal. Aquest mateix any col·labora amb tres grans personatges del panorama musical català: M. del Mar Bonet, Manel Camp i Lluís Vidal (estrena de l'obra Per un camí comú, per a tenora i trio de jazz).
L'any 2001 col·labora amb Cesc Gelabert en l'espectacle creat per a la gala de lliurament dels Premis Nacionals, i s'integra a la formació francesa Workshop de Hautbois Populaires, dirigida per Philippe Neveu.
El març de 2003 estrena a l'Auditori de Barcelona l'obra per a tenora i orquestra Centenari, de Francesc Cassú, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons. Participa en els espectacles El sabater d'Ordis, amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, i Caurus, conjuntament amb els solistes Carlo Rizzo, José de Udaeta i Ramon Escalé Quintet.
El 2004 forma el grup Jordi Molina & Ramon Escalé Quintet, juntament amb Pep Cucurella (baix), Lluís Ribalta (bateria) i Antonio Sánchez (percussions), i el duet de tenora-orgue amb Josep M. Escalona.
Conjuntament amb Marc Egea (viola de roda), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (percussions), la primavera del 2005 crea el grup de fusió Kaulakau, i també el duet de tenora-acordió amb Perepau Ximenis.
El juliol de 2006 estrena a l'Auditori de Barcelona l'obra per a tenora i orquestra Concert Catalanesc, de Salvador Brotons, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció del mateix autor. Posteriorment interpreta aquesta obra als EUA i a Israel amb l'Orquestra Simfònica de Vancouver i l'Orquestra Simfònica de Ranaana respectivament.
L'any 2007 participa en una gira de concerts amb Roger Mas i a l'espectacle inaugural de la Fira del llibre de Frankfurt Un passeig per la cultura catalana fent una col·laboració amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra.
L'any 2009 col·labora amb Marina Rosell, participa en el Festival Euromed fent una gira de concerts per Hongria, Sèrbia i Polònia i estrena amb Carles Santos l'espectacle Sis tenores i un senyor a la Fira de Manresa.
El mes de maig de 2010 juntament amb el grup de polifonia tradicional La Mata de Jonc estrena l'espectacle Cants a tenora.
Participa en el concert commemoratiu dels 40 anys de La Locomotora Negra al Palau de la Música el mes de novembre del 2011, i l'any següent, juntament amb Gemma Coma, Nina, Albert Guinovart en el concert-presentació de la Giorquestra, dirigida per Marcel Sabaté. Dirigeix també, el mateix any, a la JOCIT (Jove Orquestra Catalana d'Instruments Tradicionals) amb l'estrena de la seva obra Mare-Nostrum i juntament amb Lali Ayguadé i Joan Català estrena l'espectacle de dansa Encontre en el marc del Festival Salmon del Mercat de les Flors.[2]
Estrena l'any 2013 a la Biennal de Flamenc d'Amsterdam Temple amb Sònia Sánchez i escriu i dirigeix l'espectacle Països Catalans canten amb Miquel Gil, Pascal Caumont, Miquela Lladó, Ramon Manent i la cobla La Flama de Farners.
Ha desenvolupat una intensa activitat concertística arreu del món: França, Itàlia, Sèrbia, Croàcia, Moldàvia, Txèquia, Rússia, Romania, Eslovènia, Estònia, Alemanya, País de Gal·les, Escòcia, Anglaterra, Holanda, Portugal, Polònia, Suïssa, Bèlgica, Israel, Jordània, Xina, Tunísia, Sud-àfrica, Mèxic, EUA, Brasil, Veneçuela, Guatemala, Xile…
Amb els grups amb què ha col·laborat ha enregistrat més de cent discs amb música de diversos gèneres i dotze de discografia pròpia.
En el terreny de la composició, ha escrit unes cinquanta sardanes, diverses obres per a cobla, per a formacions tradicionals, cor, teatre, audiovisuals, cantates, música de cambra i, assíduament, fa arranjaments per a formacions diverses i solistes.
Com a mestre de tenora ha col·laborat amb les escoles de cobla de Blanes, Calella, Reus, Agramunt, Tàrrega i Perpinyà. Ha estat Director del Curs per a instrumentistes de cobla de Ceret, Director Pedagògic de l'AMTP i en l'actualitat coordinador del projecte de recerca “Fer de músic” del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Ha dirigit les cobles Vila de Blanes i Marinada, el Cor Anselm Viola i actualment és director de la cobla La Flama de Farners. En qualitat de director convidat, treballa assíduament amb moltes de les cobles més prestigioses del país i amb formacions diverses.
Ha participat com a jurat en diversos premis de composició: Ceret-Banyoles, Joves compositors (Blanes), Mollet, Conrad Saló (La Bisbal), Pere Fontàs (Amer), Premi SGAE i també en el Premi Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes.
Reconeixements
- El 1992 va rebre el Premi Ramon Serrat per a joves compositors
- El 1999 va rebre el segon premi al Concurs Ceret-Banyoles de composició de sardanes
- El 2000 va rebre el Premi a la Singularitat Interpretativa de l'OBP.[3]
- El 2004 va rebre la Medalla al Mèrit Musical de l'OBP "«per la seva tasca constant i obstinada de donar relleu a un dels instruments més emblemàtics de la cobla, la tenora, tot obrint un nou camí com a solista d’aquest instrument, demostrant la seva versatilitat i treballant per incorporar-la a tota mena de formacions, obrint-la a estils musicals allunyats de la formació de cobla clàssica i donant-la a conèixer a través de concerts arreu del món".[3]
- El 2005 va rebre el Premi Federació de La Sardana
- El 2011 va rebre el Premi Nacional Agustí Borgunyó
- El 2013 va rebre el Premi a l'Excel·lència Sardanista juntament amb el seu germà.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 J Nonell, Ll Subirana «Jordi Molina deixa la Maravella». Avui, 11-06-1998 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ «Elblanenc Jordi Molina inaugura el Tradicionàrius». Diari de Girona, 21-01-2011 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Juvanteny, Montserrat «Jordi Molina rebrà la Medalla al Mèrit Musical de l’OBP». Diari de Girona, 15-10-2004 [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑ Roqué, Robert «Aplec internacional». Diari de Girona, 02-08-2013 [Consulta: 23 gener 2016].